El segon baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió evidencia el vot dual a Catalunya. Mentre que al Parlament la competició entre el PSC, ERC i Junts s'ajusta, al Congrés hi hauria un clar guanyador al territori català: els socialistes. L'enquesta atorga una victòria àmplia a Meritxell Batet en aquestes eleccions generals 2023, que dispararia al PSC fins als 16-18 escons dels 48 que té adjudicats Catalunya a la cambra baixa espanyola. De fet, Batet aplegaria entre el 29 i 33% dels vots. Aquest reforç socialista contrasta amb el pronunciat retrocés d'Esquerra Republicana: la candidatura de Gabriel Rufián, que va guanyar les eleccions al Congrés el passat novembre de 2019, es veuria desplaçada fins a la segona posició baixant dels 13 diputats actuals a una forquilla de 8-10 (15-18% dels vots). A més, li podrien disputar la segona plaça tant el Partit Popular (que seria tercer en percentatge de vot, 12-16%) com Junts per Catalunya (12-15%). Els juntaires serien tercers en actes (7-9), mentre que els populars obtindrien entre 6-8.

🟡 Quan són les Eleccions Generals 2023 a Espanya? Dates clau i candidats

projeccio congres catalunya CAT CEO
Així es distribuirien els diputats catalans al Congrés, segons el CEO / Gràfic: Laura Cercós.

En paral·lel, és ressenyable la caiguda de Sumar-En Comú Podem. L'any 2019, la llista de Jaume Asens va aconseguir 7 diputats. Ara, Aina Vidal es quedaria amb entre 2 i 4 actes (7-10%). L'altre grup amb representació seria Vox (que podria seguir amb els dos diputats actuals o bé créixer fins als 3 representants, amb un percentatge del 6 al 8% de sufragis) i la CUP podria sumar-s'hi, però el baròmetre obre la porta que la candidatura anticapitalista quedi fora del Congrés (0-2, del 4 al 6% de paperetes).

L'evolució del percentatge de vot durant el treball de camp

L'enquesta, que s'ha efectuat a 2.000 persones a través d'entrevistes presencials, té un treball de camp fet entre el 29 de maig i el 26 de juny. El CEO recull un gràfic que mostra l'evolució del percentatge de vot durant les quatre setmanes del treball i reflecteix una clara tendència a l'alça del PSC (abans del mes de juny, estaven per sota del 30% i ara s'aproparien al 35%). També han crescut al llarg d'aquest mes, segons l'estudi, Sumar-En Comú Podem (ara estarien per sobre del 10% quan el 29 de maig no arribaven al 7%) i la CUP (fins a mitjans de juny no aconseguia superar el 5% dels sufragis). Els que s'han mantingut en xifres pràcticament calcades al llarg de les quatre setmanes són Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i Vox, de manera que s'han estabilitzat en els percentatges de vot que ja tenien l'endemà de les eleccions municipals. Qui té un retrocés és el Partit Popular, que era clarament la segona força a finals de maig, movent-se en el 17%; i ara estaria en el 12% i en quart lloc.

L'efecte del vot dual: el PSC, el partit que rep més transferències de vot

El baròmetre del CEO del juliol recull l'estimació de vots i escons al Parlament i també al Congrés. Amb les dues dades, el director de l'òrgan demoscòpic, Jordi Muñoz, ha explicat que han detectat un increment del vot dual, sent el PSC el partit més beneficiat. Això significa que el vot que un català faria al Parlament de Catalunya pot ser diferent del que faria per a les eleccions al Congrés. En el cas dels socialistes —que aconseguirien guanyar, un fet que no passa des del 2008—, rebrien vots d'un 15% dels electors d'ERC al Parlament, del 13% dels comuns i de fins al 27% de Ciutadans. La fidelitat de vot del PSC seria molt elevada, arribant al 88% de ciutadans que escullen els socialistes al Parlament i que faran el mateix per al Congrés.

El 10 de novembre de 2019, Esquerra Republicana va revalidar la primera posició al Congrés amb 13 diputats, seguits del PSC (12), Junts per Catalunya (8), els comuns (7) i PP, CUP, Vox i Ciutadans tenien dos escons, respectivament. El baròmetre del CEO d'abril ja situava els socialistes al capdavant de la cursa electoral a la cambra baixa espanyola (12-15 escons) i relegava ERC al segon lloc, però fregant l'empat (11-15). Els comuns eren tercers amb una forquilla de 4 a 8 diputats, seguits de Junts (5-7), PP (2-5), Vox (1-4), CUP (1-4) i Cs (0-1).