Al crit de “no ens enganyen, Catalunya és Espanya”. Així va irrompre un grup de catorze ultres al Centre Cultural Blanquerna, seu de la Generalitat a Madrid. No només van cridar; també van destrossar el mobiliari al seu pas —inclosa la senyera que presidia la celebració i que va acabar a terra—, van llançar gasos lacrimògens i van obrir-se pas a empentes, fins i tot encarant-se amb diputats d’Unió i del PSC presents a la sala. La indumentària no enganyava: algun cap rapat, ulleres de sol i banderes amb l'àguila franquista i també dels partits ultradretans Falange, Alianza Nacional i Democracia Nacional. Era l’11 de setembre del 2013, ara fa set anys, i s’hi celebrava el tradicional acte institucional per la Diada de Catalunya.

Eren rostres coneguts de l'extrema dreta neofeixista espanyola. Entre els assaltants hi havia Manuel Andrino Lobo, cap nacional de Falange Española; Pedro Chaparro, dirigent de Democracia Nacional, i Pedro Pablo Peña, president d'Alianza Nacional. També hi havia connexions polítiques. Iñigo Pérez de Herrasti és cosí de l'exministre de Defensa, Pedro Morenés, i cunyat de l'exportaveu del govern de Rajoy, Íñigo Méndez de Vigo. 

D'aquells fets ja han passat set anys, i hi ha hagut quatre pronunciaments judicials, però els ultres implicats no han passat ni una sola nit a la presó. La primera sentència, de l'Audiència Provincial de Madrid el febrer del 2016, va condemnar 14 dels 15 ultres a penes que anaven dels sis als vuit mesos de presó per delictes de desordres públics i danys. En ser condemnes inferiors als dos anys, podien esquivar-la. Però el cas va arribar al Tribunal Suprem, que per recurs de la Fiscalia i la Generalitat va elevar les penes a quatre anys amb agreujant de discriminació ideològica. Sostenia que "el motiu impulsor de delicte o delictes comesos va ser la intolerància cap a la ideologia catalanista dels convocants de l'acte".

 

VÍDEO: Moment de l'assalt del Centre Cultural Blanquerna per part d'un grup d'ultres (ACN)

Però el periple judicial no va acabar aquí. Tot ja estava disposat perquè els ultres de Blanquerna entressin a la presó; fins i tot hi havia data. Però el Tribunal Constitucional ho va paralitzar tot el novembre del 2017, admetent el recurs dels condemnats. El TC els va acabar donant parcialment la raó aquest passat gener. La sentència va considerar vulnerats els seus drets i va ordenar la redacció d'una nova sentència, sense l'agreujant de discriminació ideològica. El Suprem va redactar, el passat 23 de juliol, la sentència definitiva. La conseqüència va ser una rebaixa considerable de les penes. Sense l'agreujant de discriminació ideològica, ara van dels dos anys i set mesos als dos anys i nou mesos de presó. El recorregut judicial espanyol ja ha arribat a la seva fi.

Però las cosas de palacio van despacio. Ja han passat 50 dies des de l'últim i definitiu pronunciament del Tribunal Suprem. Tot i així, segons confirmen fonts d'Institucions Penitenciàries a ElNacional.cat, cap d'ells no ha trepitjat encara la presó. Des d'Interior subratllen que ara tot està en mans del tribunal sentenciador, que no és el Tribunal Suprem, sinó l'Audiència de Madrid. Fonts del tribunal provincial expliquen a aquest diari que no ha estat fins aquest passat dimarts, 8 de setembre, que el president de la secció 30 ha rebut les directrius per a l'execució de la pena. Però els tràmits d'ingrés a presó estan pendents de resolució. Fins a dia d'avui, no han passat un sol dia a la presó.

Continuen gaudint de la seva llibertat. Sense anar més lluny, està previst que alguns d’ells tornin a l’escena dels fets aquest divendres al vespre. Serà a la manifestació convocada per Falange i Democracia Nacional “contra el separatisme” i “per l’absolució dels patriotes del cas Blanquerna”. Set dels condemnats van presentar-se a les eleccions europees del 2014 i sis van fer-ho a les eleccions autonòmiques de Madrid del 2015, sota una coalició dels partits assaltants.

blanquerna 1

Reincidència

Alguns dels condemnats ja tenien antecedents penals quan van assaltar Blanquerna. És el cas d'Íñigo Pérez de Herrasti. En el seu historial delictiu hi consta una condemna de 14 anys de presó l'any 2000. Va ser detingut -juntament amb tres membres de grups neonazis- amb explosius i armes amb els quals pretenien atemptar contra familiars de presos d'ETA que viatjaven a la capital espanyola per visitar els empresonats.

Altres han continuat reincidint després de Blanquerna. És el cas de Manuel Andrino, cap nacional de Falange, i Pedro Pablo Peña, d'Alianza Nacional, que un mes després van tornar a l'ofensiva des de Barcelona. La fiscalia els demana tres anys de presó per incitar a l'odi en el seu discurs durant el 12 d'octubre del 2013 a Montjuïc, lloc habitual de concentració de neofeixistes. Andrino també acumula una condemna per estafa i una detenció per intent d'homicidi. Les seves últimes imatges són del 2018, abusant sexualment d'una activista de FEMEN que va interrompre un homenatge a Franco.

Un altre d'ells, Pedro Chaparro, va rebre una altra condemna de presó a posteriori. El vicepresident de Democracia Nacional va ser sentenciat a un any de presó per haver amenaçat el fotoperiodista Jordi Borràs durant una manifestació del dia de la Hispanitat de l’any 2015 a Barcelona. Però va esquivar la presó malgrat la reincidència. El jutge li va posar com a condició que no reincidís (un altre cop).

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat