Espanya s’ha submergit en una crisi institucional. Tot va accelerar-se amb la dimissió de Carlos Lesmes com a president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, però per entendre aquest embolic que viu ara mateix l’estat espanyol, cal remuntar-nos fins, com a mínim, l’any 2018. Repassem en una guia què ha passat en els darrers quatre anys al món de la justícia espanyola, quins esdeveniments han anat succeint en els darrers mesos i què pot passar a partir d’ara.
L’any 2018 va caducar el mandat dels vocals del Consell General del Poder Judicial que hi havia des del 2013, amb majoria conservadora a causa de la majoria absoluta del PP de l’any 2011. Es tracta d’un òrgan que es renova sencer cada cinc anys per jutges proposats pel Congrés i el Senat. El mes de juny d’aquell any, amb Pedro Sánchez ja com a president del govern espanyol, el PSOE pacta amb el PP tenir una majoria progressista al CGPJ a canvi cedir la presidència d’aquest òrgan i del Tribunal Suprem al conservador Manuel Marchena.
1. El missatge de WhatsApp de Cosidó
El pacte no va tirar endavant perquè, davant les incomoditats que aquest pacte suscitava a la dreta espanyola, es va filtrar un missatge de WhatsApp del llavors portaveu del PP al Senat Ignacio Cosidó. “Controlarem la sala segona del Tribunal Suprem des del darrere”, deia per calmar la indignació conservadora. Cal tenir en compte que per la sala segona del Suprem passen casos de corrupció política. L’escàndol va provocar que Marchena retirés la seva candidatura i que, des de llavors, els vocals del CGPJ tinguin el mandat caducat.
2. Excuses del PP
L’any 2019, en tant que era un any electoral, PSOE i PP no van arribar a cap pacte per renovar el Consell General del Poder Judicial. Més tard va arribar la pandèmia del coronavirus, i després el partit liderat llavors per Pablo Casado posava diversos pals a la roda per a renovar l’òrgan de govern dels jutges espanyols. Per una banda, demanava que Podemos no estigués a les negociacions per haver criticat en nombroses ocasions la Casa Reial, després van ser els pactes de Pedro Sánchez amb partits catalans i bascos, i també perquè no agradaven els noms progressistes que es posaven sobre la taula. Casado proposava també que els vocals del CGPJ fossin escollits per altres jutges.
3. Arriba Feijóo al PP i Lesmes marxa del CGPJ
Amb la substitució de Pablo Casado per Alberto Núñez Feijóo en el lideratge del PP, les coses no han canviat. A més, el juny d’aquest any també va caducar el mandat de quatre magistrats del Tribunal Constitucional, dos dels quals els ha d’escollir el govern espanyol i els altres dos el CGPJ. Davant del bloqueig persistent en la renovació de la cúpula dels jutges espanyols, Carlos Lesmes va dimitir de les seves funcions com a president de l’òrgan, renunciant també així a la presidència del Tribunal Suprem i incrementant i fent evident la crisi en el poder judicial espanyol. Des de llavors, tots els esdeveniments s’han accelerat, fins al punt d’originar-se una crisi institucional entre la justícia i el govern espanyol i el Congrés.
4. Trobada entre Feijóo i Sánchez
El 10 d’octubre d’aquest 2022 Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo celebren a la Moncloa una reunió per intentar desbloquejar la situació i arribar a un acord per tal de resoldre la crisi. La trobada entre el president del govern espanyol i el cap de l’oposició es va traduir en trobades posteriors entre el ministre de la Presidència, Félix Bolaños i el cap d’assumptes institucionals del PP, Esteban González Pons. Els socialistes sostenen que les converses van arribar fins al punt que la signatura de l’acord era imminent, cosa que els populars desmenteixen. De totes maneres, un anunci per part del govern espanyol ho va esquinçar tot.
5. El PP trenca les negociacions per la sedició
Enmig del debat de pressupostos, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va anunciar al Congrés —en un intent per a seduir Esquerra Republicana— que el govern espanyol portaria al Congrés dels Diputats una reforma del delicte de sedició. Hores després, en una trucada telefònica entre Sánchez i Feijóo, el líder dels populars li assegurava que el seu partit s’aixecava de la taula. L’argument dels populars era que no es pot negociar una reforma judicial amb qui, a parer del PP, falta al respecte els jutges rebaixant delictes.
6. Juan Carlos Campo, candidat al Tribunal Constitucional
A finals de novembre, el govern espanyol va fer públics quins eren els seus dos candidats pel Tribunal Constitucional: Juan Carlos Campo, exministre socialista de Justícia, i Laura Díez, exdirectora general d’assumptes constitucionals de la Moncloa. Tots dos han de substituir el president del Constitucional, Pedro González-Trevijano, i el també conservador Antonio Narváez. El TC, que ha d’avalar aquests nomenaments, decideix esperar que el Consell General del Poder Judicial faci els seus dos nomenaments que li pertoquen, però la branca conservadora de la cúpula dels jutges espanyols es manté en el ‘No’ i no se suggereixen candidats.
7. Esmenes per a reformar el poder judicial
És aquí quan el PSOE i Unidas Podemos donen un cop de taula i, davant la negativa persistent dels conservadors del CGPJ i del PP a renovar la mateixa cúpula dels jutges espanyols i el TC, presenten un text per a reformar el poder judicial. El cas és que el text es presenta en forma d’esmena a la proposició de llei sobre la reforma del Codi Penal (on hi ha la derogació de la sedició i la reforma de la malversació). Les esmenes tenen la intenció d’eliminar el dret del Tribunal Constitucional a avalar els candidats proposats per la Moncloa i també reduir la majoria que necessiten els vocals del CGPJ per a proposar candidats, reduint-ho a una majoria simple. És a dir, els dos candidats que tinguin més vots. Les esmenes també donen dret al govern espanyol i al CGPJ a presentar els seus candidats encara que l'altra part no ho hagi fet, i contempla conseqüències penals dels vocals del Poder Judicial si es neguen a enviar candidats al Constitucional.
8. Recurs d’empara del PP al Constitucional
Enmig del tràmit parlamentari, el PP presenta un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional argumentant que aquestes esmenes no es poden votar perquè no tenen res a veure amb el text de fons, la reforma del Codi Penal. De la mateixa manera, PSOE i Unidas Podemos demanen personar-se a la causa i presenten un recurs de recusació contra els magistrats Trevijano i Narváez. Per què? Cal recordar que tots dos tenen el mandat caducat i que haurien de ser substituïts pels candidats proposats pel govern espanyol. És a dir, que han votat sobre un fet que els implica a ells de manera directa.
9. El TC accepta les mesures cautelaríssimes sol·licitades
El Constitucional desestima les recusacions i obeeix el PP: accepta les mesures cautelaríssimes sol·licitades pels populars i insta el Senat a frenar la votació de les esmenes que pretenien desbloquejar la reforma judicial.
10. El Senat aprova la modificació del Codi Penal sense la reforma judicial
El Senat, finalment, ha acatat el pronunciament del Tribunal Constitucional, i ha retallat les esmenes sobre la reforma judicial del text de reforma del Codi Penal. Els senadors, doncs, han aprovat aquesta setmana la derogació del delicte de sedició i la reforma del Codi Penal, però els seus drets com a parlamentaris han quedat retallats i no han pogut aprovar la reforma del poder judicial.
I ara què?
El govern espanyol ja prepara el seu contraatac. La intenció de la Moncloa és presentar a través dels seus grups parlamentaris una proposició de llei que inclogui el mateix que incloïen les esmenes sobre la reforma judicial. Ara bé, PSOE i Unidas Podemos volen esperar a tenir a les seves mans la interlocutòria del Tribunal Constitucional sobre aquest aspecte abans de presentar la proposició de llei.
Per què una proposició de llei i no un projecte de llei? Una proposició la presenten els grups parlamentaris a les Corts, mentre que un projecte es presenta des de la Moncloa, des del Consell de Ministres. La ministra de Justícia, Pilar Llop, explicava molt bé aquest dimarts els motius: “L’executiu no té cap participació en la designació dels vocals del CGPJ, es tracta d’un òrgan que es renova des del poder legislatiu”.
Aquesta mateixa setmana, Feijóo ha demanat a Sánchez que aturi la reforma del Codi Penal per tal de seure a negociar una renovació del Consell General del Poder Judicial. A més, el líder dels populars ha admès obertament que la seva intenció és bloquejar la renovació de l’òrgan de govern dels jutges espanyols i, de retruc, bloquejar també una renovació del Tribunal Constitucional.
Situació actual del CGPJ i del Tribunal Constitucional
El Consell General del Poder Judicial està format per vint vocals i un president; vint-i-un membres, en total. Però actualment només n’hi ha divuit, degut a la ja mencionada anteriorment dimissió de Lesmes i per la jubilació de Rafael Fernández Valverde i la mort de María Victoria Cinto. Amb aquests divuit membres, a hores d'ara hi ha una majoria de deu vocals conservadors i una minoria de vuit vocals progressistes. Per a escollir un jurista que vagi al Tribunal Constitucional com a magistrat, fan falta onze vots. El cas és que, per tradició, cada trinxera proposa un candidat i conservadors i progressistes respecten i aproven el que proposa l’altre bàndol. Però els conservadors estan en rebel·lia i no accepten José Manuel Bandrés com a candidat, i prefereixen a Pablo Lucas.
El Tribunal Constitucional no es renova sencer i cada cinc anys com sí que fa el CGPJ. En aquest cas, els seus dotze membres es van renovant per terços cada tres anys: en surten quatre i n’entren uns altres quatre. El 2017 el Senat hi va col·locar dos magistrats progressistes i dos de conservadors, i el 2021 el Congrés va fer el mateix. Hi ha un altre terç que està dividit en dos: dos membres els escull el CGPJ i els altres dos són a proposta del govern espanyol. Com que el darrer cop que es van fer aquests nomenaments va ser quan Mariano Rajoy estava a la Moncloa, al Constitucional hi ha majoria conservadora. Per a ser precisos, de sis contra cinc. Falta un magistrat, el conservador Alfredo Montoya, que va deixar el càrrec el 2022 per motius de salut.