El Govern s'ha mostrat tranquil amb el futur del català a la UE, tot i les reticències dels 27 —encapçalades per Suècia i Finlàndia. Segons han explicat fonts de l'executiu català aquest divendres a la tarda, "els dubtes que estan expressant alguns països entren dins els escenaris previstos i no canvien l'estratègia que està seguint el Govern aquestes darreres setmanes". "Sabem que no és un procediment fàcil, sabem que és complex. Però també seguim convençuts que es podran superar els obstacles i treballem en aquest sentit", han afegit.
➡️ Aquest és el document on Suècia expressa "dubtes" a l'oficialitat del català a la UE
Davant d'aquestes reticències, les fonts han assegurat que l'executiu català "està fent un esforç molt intens per parlar amb totes les capitals europees, per copsar els diferents posicionaments i per traslladar la postura de l'executiu i fer la pedagogia necessària". "I ho seguirem fent, passi el que passi dimarts", han manifestat —en referència a la votació del 19 de setembre, que s'ha de superar per unanimitat.
El Govern i l'oferta espanyola pel català
El Govern també ha valorat positivament l'oferta espanyola de pagar el cost d'oficialitzar el català a la UE, tot recordant que l'executiu estatal "té un compromís per aconseguir que això surti bé". "I esperem que facin tots els esforços necessaris com els està fent també el govern català. Per tant, les propostes i les mesures que vagin en aquesta línia són positives", han afegit les fonts. És veritat que no han volgut valorar "propostes concretes" com la d'assumir les despeses, alhora que han sentenciat que no s'acceptarà "renunciar a la condició plena de llengua oficial". "Es pot preveure mesures imaginatives (transitòries o temporals) sempre i quan no alterin la plena oficialitat", han indicat.
Pel que fa a la possibilitat d'un ajornament o que el debat s'allargui més enllà del dimarts, "la postura del Govern és clara". "Preferim que es faci bé a que es faci ràpid. La prioritat absoluta és que no descarrili. Com més aviat millor, però l'objectiu és que el dret sigui plenament reconegut", han conclòs. Al respecte, recordem que Plataforma per la Llengua ha impulsat una campanya per demanar als estats europeus que votin sí a l'oficialitat del català —amb publicitat a mitjans europeus com Politico o el suec Dagens Nyheter.