El Govern estatal s'ha ofert a assumir els costos que implicaria oficialitzar l'ús del català, el basc i gallec a la Unió Europea, davant les reticències de diversos estats membres a la mesura. La iniciativa, posada sobre la taula pel govern espanyol a petició de l'independentisme català com a condició per donar suport a una eventual investidura de Pedro Sánchez, ha generat "dubtes" en estats membres com Suècia o Finlàndia, que han expressat obertament aquesta setmana la seva preocupació perquè introduir aquestes llengües en l'ús de la UE pugui alentir tasques o suposar un "impacte pressupostari" que a priori no estarien disposats a assumir. També han destacat que hi ha nombroses llengües minoritzades en els diversos estats de la UE, de forma que no saben quin efecte en cadena podria propiciar a tota Europa l'oficialització de les llengües minoritzades dins l'Estat espanyol.
En aquest sentit, els països de la Unió Europea han demanat aquest divendres a Espanya un dictamen dels serveis legals del Consell i més temps per a estudiar l'impacte econòmic i polític del reconeixement del català, el gallec i el basc com a llengües oficials de la Unió Europea. Aquesta posició esvaeix les opcions d'acord dimarts que ve quan ho discuteixin els ministres a Brussel·les. En un debat d'ambaixadors per a preparar la trobada del dimarts, una gran majoria de països han expressat el seu suport al multilingüisme com a pont per a connectar amb els ciutadans i han mostrat comprensió cap als interessos d'Espanya, però també han plantejat molts "dubtes" respecte a l'impacte de la mesura tant en el funcionament de la UE com en les arques comunitàries, segons han apuntat fonts europees.
No comparteixen el "sentit d'urgència" de Sánchez
El Govern en funcions de Pedro Sánchez, que exerceix de presidència de torn del Consell de la UE, va introduir en l'agenda dels ministres europeus el dimarts un intercanvi d'opinions per a modificar el reglament sobre llengües oficials, amb la intenció que l'assumpte fos sotmès aquest mateix dia a la votació del bloc. No obstant això, diversos diplomàtics consultats apunten que ningú comparteix el "sentit d'urgència" que trasllada Espanya, perquè la resta veu prematur prendre cap mena de decisió si no s'han examinat a fons qüestions sobre les quals el Govern no ha presentat encara detalls, per exemple quin seria el cost estimat de sumar aquestes tres llengües cooficials a les 24 ja reconegudes a la UE o com preveu cobrir el nombre de traductors i intèrprets que serien necessaris.
Por a un efecte en cadena per tota Europa
També frena les opcions d'acord el temor entre diverses delegacions a l'encaix legal en els Tractats, encara que Espanya argumenta que l'oficialitat d'aquestes llengües està reconegut per la seva Constitució i exposa la seva introducció en el Congrés dels Diputats; així com el possible "efecte dominó" que podria generar en altres Estats membre que s'obrís la porta a oficialitzar totes les llengües minoritzades. A alguns estats membres els preocupa que obrir aquest debat pot despertar reivindicacions similars en altres regions, segons ha explicat un alt funcionari d'un Estat membre a Europa Press
Així, els socis europeus sol·liciten l'aval jurídic del Consell i avaluacions d'impacte detallades sobre els aspectes financers i administratius si es canviés el reglament, la qual cosa fa difícil que el dimarts es prengui una decisió. Es tracta de documents que requereixen el seu temps d'elaboració i diverses delegacions han deixat clar que volen que tot això sigui examinat i discutit "detalladament en l'àmbit tècnic", és a dir, en grups de treball en els quals abordar la reflexió més a llarg termini, i que consideren que "és molt aviat per a prendre una decisió".
"Dubtes" entre els 27
Dimecres passat, Suècia va ser el primer govern a mostrar-se públicament indecís en demanar examinar "més a fons quines són les conseqüències jurídiques i financeres de la proposta" i aquest divendres ha estat Finlàndia qui ha assenyalat que l'ús del català, el basc i el gallec a la UE pot alentir la presa de decisions en l'àmbit comunitari i retardar l'entrada en vigor de futures normatives. Per a països com Bèlgica o Països Baixos és complicat prendre una decisió sense tenir sobre la taula avaluacions d'impacte o detalls sobre com "articular" l'entrada de tres noves llengües i una reflexió sobre la manera en què això afectarà el funcionament de la Unió Europea. Mentrestant, per a altres països com França, on el reconeixement de les llengües regionals és un assumpte delicat, les reserves van més enllà dels elements tècnics. Fins al moment, cap estat membre ha pres posició en contra de la proposta espanyola i alguns s'han mostrat receptius des del primer moment, però la decisió requereix el suport unànime i són diversos els que demanen estudiar amb més cautela el procés.