La croada de PP contra el català continua. Aquest dilluns el govern de les Illes Balears ha aprovat un Pla de mesures urgents per captar i fidelitzar professionals sanitaris, amb l'objectiu de garantir l'atenció sanitària i reduir les llistes d'espera. A més també retira el requisit de saber català per poder treballar a la sanitat pública de les Illes Balears. Això ho ha confirmat en una roda de premsa la consellera de Salut, Manuela García, qui ha afirmat que tot plegat pretén captar i fidelitzar professionals sanitaris.
En el passat, alguns aspirants a formar part de la sanitat publica balear havien criticat el fet que s'exigís saber català, com passa en altres territoris. Aquestes queixes van aixecar polseguera i van ser una trinxera per PP i Vox. El nou govern del PP ara elimina el coneixement del català com a requisit per a treballar en la sanitat pública sota la bandera de fidelitzar i captar més professionals de la salut. "Som conscients que no existeix un problema quant a la relació metge-pacient i es potenciarà l'ús del català a les consultes", afirmava fa setmanes García, tot i que la decisió és que la llengua catalana no cal que s'exigeixi per a treballar com a sanitari en el sistema de salut públic balear.
L'Oficina de Garanties de la Llibertat Lingüística a les Balears, en mans de Vox
El futur de la llengua catalana a les Illes Balears passa per les mans de l'extrema dreta. El partit d'extrema dreta dirigirà l'Oficina de Garantia de Llibertat Lingüística a les Illes Balears, era una d'alguna de les condicions que va imposar Vox en el seu pacte amb el PP per investir a Marga Prohens gràcies a l'abstenció dels d'Abascal.
Es calcula que després de l'estiu aquesta Oficina passarà a ser presidia per l'extrema dreta segons va anunciar fa setmanes la portaveu adjunta del govern i consellera de Presidència i Administracions Públiques, Antònia Maria Estarellas. "En el pacte d'investidura amb Vox queda recollit que es tirarà endavant una oficina per garantir la llibertat dels ciutadans a utilitzar les dues llengües cooficials", va informar Estarellas.
La creació d'aquesta oficina és d'uns dels punts més importants que va defensar Vox a l'hora d'investir Prohens, i comporta la desaparició de l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, que per a Vox només existia per a "la protecció exclusiva del català, excloent al castellà". En aquesta nova i segons indica el text signat per PP i Vox, l'oficina té l'objectiu de defensar la llibertat d'ús i opció lingüística i "fomentar la protecció tant del castellà com del català i les modalitats lingüístiques de les diferents illes".