El Govern de la Generalitat ha avisat a PSOE i Sumar que el seu acord per reeditar la coalició al govern espanyol "serveix de poc si no es tanquen els compromisos amb Catalunya". Així ho ha explicat la seva portaveu, Patrícia Plaja, en una roda de premsa conjunta amb el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, després del consell executiu d'aquest dimarts. L'executiu de Pere Aragonès ha dit que "es donava per descomptat" l'acord entre aquests dos partits i ha tornat a insistir que el Govern defensa l'amnistia, "avançar en les condicions per exercir el dret a l'autodeterminació" i "fer un salt en el benestar del nostre país", fent especial èmfasi en el traspàs de les Rodalies i en acabar amb el dèficit fiscal de més de 22.000 milions d'euros. 

De fet, la portaveu de l'executiu s'ha fet seu part de l'acord que han anunciat el PSOE i Sumar, com ara la gratuïtat de l'infantil 3 i ha avisat que si suposa una despesa afegida per a la Generalitat caldrà "anar acompanyat" del finançament adient. El conseller Campuzano no ha volgut valorar la jornada de 37,5 hores que han pactat la nova coalició que hauria de conformar el govern espanyol. "És una mesura que el Govern ha d’estudiar i hem d’estudiar els detalls a fons. Avui només tenim el titular. Cal conèixer les condicions d’implementació", ha subratllat Campuzano. 

L'executiu celebra que "no hi hagi vetos" en l'oficialitat del català

Pel que fa a la reunió del Consell d'Afers Generals de la UE sobre l'oficialitat del català, l'executiu ha celebrat que continuï la tramitació i que hi hagi estats membres que hagin fet públic el seu suport. "Ha de quedar sempre claríssim que hem d’aconseguir la plena oficialitat del català. No acceptarem res que no sigui això", ha avisat Plaja, qui descarta que hi hagi un efecte dominó i ha recordat que la quantitat del cost de les traduccions equival a menys d'un 1% del pressupost de la UE. Així mateix, ha afirmat que a hores d'ara "no hi ha vetos", malgrat les reticències de Lituània i Letònia. "Ho hem pogut comprovar en la ronda de contactes l’últim mes", ha subratllat. A més, el conseller Campuzano ha reclamat que "cal conèixer en detall" la reforma del reglament que ha proposat el govern espanyol i que "no hi hagi el risc" que l'executiu estatal "no la vulgui complir". 

El Govern anuncia una comissió per l'aeroport del Prat

El Govern també ha evitat valorar les 11 propostes de Foment de Treball sobre l'ampliació de l'aeroport del Prat, entre els quals destaca una pista sobre la Ricarda. Tot i això, Plaja ha recordat el pacte entre l'executiu i el PSC en el marc dels pressupostos del 2023 i ha anunciat que es crearà una comissió que té l'objectiu de "reordenar i millorar" l'aeroport del Prat perquè "sigui més competitiu". Amb tot, ha volgut recordar i matisar que aquest fòrum “no és per a estudiar l’ampliació sinó per a analitzar com millorar i reordenar l’aeroport, sense apriorismes, respectant sempre les línies vermelles del Govern però analitzant totes les propostes de millora”.

La Generalitat impulsa un nou pla de barris

Així mateix, el Consell Executiu d'aquest dimarts també ha aprovat un nou pla de barris impulsat per la Generalitat. El Pla, impulsat pel Departament de Drets Socials liderat pel conseller Campuzano, es bassa en actuar en 15 barris amb "fortíssima complexitat social". Els barris s'escolliran en funció de l’índex socioeconòmic territorial i respon a la "preocupació del Govern pel risc de fractura social" que pateix el país. Concretament, les actuacions es decidiran en funció de la zona, però es mou en tres eixos: el primer, millorar els espais de sociabilitat i fomentar equipaments; el segon, en millorar les condicions de vida en aquests barris a través d'eines com la renda garantida, l'ingrés mínim vital o amb el bo elèctric social; i el tercer, es basa en la igualtat d'oportunitats amb la lògica d'invertir en els més joves. 

El conseller Campuzano ha posat unes dades sobre la taula que preocupen a l'executiu. El 2001 l'executiu català tenia 166 seccions censals identificades amb rendes baixes. Ara, n'hi ha 352. Així mateix, en les zones més pobres les persones que hi viuen allà tenen 20 vegades menys estudis que a les zones més riques. "Aquest pla de barris vol revertir aquesta situació. No és la primera vegada que el Govern impulsa aquest tipus de pla ni que l'administració de Catalunya ho promou", ha dit Campuzano, com a exemple del pla de barris del Govern tripartit.

Per això, ha exposat que la diferència és que en aquest cas s'actuarà "de forma conjunta amb tots els departaments" i es crearà una governança en els barris amb la implicació dels departaments, entitats del tercer sector i ajuntaments. "Existirà un consell de projectes de barris amb futur en l'àmbit de país en el qual esperem la participació del món municipal, de les entitats i del món veïnal", ha explicat Campuzano, qui també assegura que a finals del 2024 es preveu una celebració d'una conferència per sentenciar aquest model en altres zones del país. 

A més a més, es parteix de la voluntat d’integrar tots els programes que la Generalitat desenvolupa en barris en risc d’exclusió: Treball als Barris del SOC, els plans educatius d’entorn, el programa de Justícia Restaurativa, la xarxa de Mediació Social, el programa Salut als Barris, l’Estratègia de Lluita contra la pobresa infantil o el Pla de Xoc contra la bretxa digital en són alguns exemples.