El procediment sobre l'oficialitat del català segueix obert a la UE. El ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, s'ha dedicat avui a Luxemburg a neutralitzar les reticències dels seus col·legues sobre un efecte contagi assegurant que el cas del català, el gallec i l'eusquera és singular i que no es podrà aplicar a altres casos si l'estat afectat no ho desitja. I, això no obstant, Espanya ha hagut d'escoltar de nou durant la reunió del Consell d'Afers Generals reticències. En aquest cas de Lituània i Letònia, preocupats per les reivindicacions de la minoria russa. La conclusió d'Albares és que no hi ha cap veto i que la proposta seguirà el seu curs un cop s'hi incorporin informes sobre el cost econòmic, que Espanya ja ha deixat clar que assumirà. La propera reunió del Consell serà el 15 de novembre.

El ministre s'hi ha hagut de dedicar en profunditat i les darreres setmanes ha mantingut trobades amb els seus col·legues per mirar de neutralitzar les reticències expressades a la reunió del Consell del 19 de setembre. En joc està la investidura de Pedro Sánchez com a president espanyol, atès que l'oficialitat del català a Europa va ser una de les condicions que va imposar Junts per començar a negociar amb el PSOE quan es va constituir el Congrés i es va designar Francina Armengol com a presidenta de la Cambra. Junts comença a esgotar la paciència i ha reclamat que el govern posi data a l'aprovació.

Sense vetos

En acabar la trobada, Albares ha assegurat que dins de la Sala no hi ha hagut cap oposició amb continuar el procediment i ha insistit, com ja va fer el passat 19 de setembre a Brussel·les, a valorar que no hi ha vetos de cap estat. De fet, ha subratllat que hi ha hagut països que han pres la paraula per fer costat explícitament a la sol·licitud d'Espanya, la qual cosa assegura que resulta molt significatiu.

El ministre ha explicat que ha quedat clara l'especificitat del cas espanyol, i que tan aviat com la Comissió tanqui l'informe sobre el cost econòmic que representa incorporar les tres llengües, Espanya formalitzarà la seva intenció d'assumir-ne el cost. Segons Albares, el govern ja cobreix des de fa dues dècades els acords administratius sobre l'ús de les llengües ja existents i que, per tant, el cost és "perfectament assumible".

La clau, en mans de cada estat

Els arguments que avui ha desplegat Albares davant dels seus col·legues no aporten grans novetats en relació amb el que ja va dir el passat 19 de setembre: que el català, el gallec i l'eusquera estan reconeguts com a llengües cooficials a la Constitució; que es poden utilitzar al Congrés i al Senat; que hi ha acords administratius amb pràcticament totes les institucions europees des de fa dues dècades; que Espanya va dipositar copies certificades dels tractats en les tres llengües; que el català té deu milions de parlants, la qual cosa supera el nombre de parlants de molts dels estats presents a la reunió... En tot cas, la puntualització que avui ha inclòs el ministre és que cap llengua minoritària podrà demanar l'oficialitat si l'estat afectat no ho vol. Un argument directament dirigit a estats com els bàltics que avui han expressat obertament els seus temors.