“No resulta necessària la pròrroga dels terminis d’instrucció quan ens trobem davant del procediment davant del tribunal del jurat perquè té les seves pròpies especialitats i seqüències probatòries d’acord amb la llei reguladora”. Toc d’atenció “exclusivament processal” de la Fiscalia de Madrid al jutge Juan Carlos Peinado arran de la pròrroga de la investigació sobre Begoña Gómez. Fa una setmana, el magistrat va prorrogar la instrucció en la qual investiga presumptes delictes de tràfic d’influències, corrupció en els negocis, apropiació indeguda, intrusisme i malversació fins a l’abril del 2026 al·legant que queden “nombroses diligències pendents de resoldre” i escudant-se en l’article 324 de la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim).
📝 El jutge Peinado prorroga la investigació contra Begoña Gómez fins a l’abril del 2026
Tanmateix, en un escrit d’al·legacions al qual ha tingut accés ElNacional.cat, el fiscal José Manuel San Baldomero li replica que acordar una pròrroga d’instrucció “no és procedent” en un procediment davant el tribunal del jurat perquè aquest tipus de procediment “no se subjecta a les limitacions dels terminis màxims d’instrucció i les seves pròrrogues”. “Aquest procediment té evident substantivitat pròpia, amb un jutge instructor que se situa en una posició de més imparcialitat”, conclou.
Què diu l’article 324 de la Llei d’Enjudiciament Criminal?
La Llei d’Enjudiciament Criminal estipula que la investigació judicial “es desenvoluparà en un termini màxim de dotze mesos des de la incoació de la causa” i preveu que si “amb anterioritat a la finalització del termini” es constata que “no serà possible finalitzar la investigació”, el jutge “podrà acordar pròrrogues successives per períodes iguals o inferiors a sis mesos”. Les pròrrogues “s’adoptaran mitjançant interlocutòria on s’exposaran raonadament les causes que han impedit finalitzar la investigació a temps, així com les concretes diligències que cal practicar i la seva rellevància per a la investigació”.
La que Juan Carlos Peinado va acordar la setmana passada és la segona pròrroga de la causa de Begoña Gómez. La primera va ser a l’abril, quan es va complir un any de l’inici de la instrucció, perquè encara estaven pendents diversos informes de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil. Tanmateix, en aquella ocasió el jutge encara no havia convertit la investigació en un procediment abocat a un jurat popular, cosa que ara sí que ha fet i que ha portat al retret de la Fiscalia.
Una circular de la Fiscalia i una sentència del TSJ de Madrid
Al seu escrit, el fiscal cita dos documents. D’una banda, una circular de la Fiscalia General de l’Estat del 2021 que esgrimia que els terminis de l’article 324 de la Llei d’Enjudiciament Criminal són “d’exclusiva aplicació a les causes tramitades com a procediment ordinari i diligències prèvies del procediment abreujat” i subratllava que, per consegüent, “queden exclosos de l’àmbit objectiu d’aplicació del precepte els procediments davant el tribunal del jurat”. D’altra banda, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid del març del 2025 que concloïa que els terminis temporals d’instrucció establerts a la LECrim “no regeixen en el procediment davant el tribunal del jurat”.
El jutge Peinado volia dos jurats populars, però l’Audiència de Madrid li va parar els peus
El jurat popular va irrompre en la causa de Begoña Gómez el passat 24 de setembre. El jutge Peinado va informar les parts que la peça relativa a la presumpta malversació per la contractació de la seva assessora a la Moncloa, Cristina Álvarez, seria jutjada per un jurat popular si arribava a judici. Tres dies més tard, va convocar una vista als Jutjats de Plaza de Castilla per formalitzar-ho i Begoña Gómez el va plantar i va deixar la seva representació en mans del seu advocat, Antonio Camacho. Cinc dies més tard, el jutge va prendre la mateixa decisió per a la causa principal, en la qual la dona de Pedro Sánchez està investigada per delictes de tràfic d’influències, corrupció en els negocis, apropiació indeguda i intrusisme. I Begoña Gómez va decidir tornar-lo a plantar. Aquell dia, la Fiscalia va demanar l’arxivament de tota la causa adduint que no hi ha “indicis reals i objectius”.
No obstant això, posteriorment, l’Audiència de Madrid va ordenar a Peinado que unifiqués la causa perquè hi ha fets connexos en les dues peces. “Tots dos comportaments estan íntimament entrellaçats, en tant que la intervenció habitual de qui era directora de Programes de Presidència del govern espanyol [Cristina Álvarez] era suposadament utilitzada com un element més d’influenciabilitat subjectiva en el delicte de tràfic d’influències”, va argumentar. “De manera que la prova de tots dos suposats delictes està intrínsecament unida, gairebé en relació de mitjà a fi, i això impossibilita la formació de peces separades sense que el jutge instructor hagi aportat raonament divergent que pugui alterar aquesta decisió”, va postil·lar.