Un neerlandès a Mallorca és l'origen del cas Zapatero. Es tracta de l'empresari Simon Verhoeven, que ha emergit com una de les figures clau en la investigació internacional d'una presumpta xarxa de blanqueig de capitals i tràfic d'influències en la qual està investigat l'expresident del govern espanyol, i que estava sota el radar de les fiscalies de França i Suïssa des del 2021. El motiu? La seva presumpta vinculació amb estructures financeres sospitoses de canalitzar fons procedents de l'entorn chavista veneçolà.
El cas és que les autoritats suïsses sospitaven d'una immobiliària de Santanyí, Gerencia Deep S.L., rere la qual hi ha Verhoeven, que va prestar 1,2 milions d'euros a l'aerolínia Plus Ultra abans del rescat públic —segons recullen mitjans locals com Última Hora. L'operació va cridar l'atenció de la Fiscalia de Ginebra, que va demanar suport a l'espanyola, que al seu torn va presentar una denúncia l'octubre del 2024 davant de l'Audiència Nacional. Aquella denúncia va ser l'origen de la causa, i ja recollia el nom de l'empresari neerlandès, i de fet se sol·licitava l'escorcoll del seu domicili de Palma a petició de la fiscalia suïssa. Va ser l'octubre de l'any passat quan agents de la UDEF van registrar l'habitatge per ordre judicial, i van trobar dotze rellotges de luxe, lingots d'or i joies, a més de 43.000 euros en efectiu, ordinadors, discs durs i altres dispositius d'emmagatzematge digital. Les troballes van reforçar les sospites sobre l'existència d'una estructura financera internacional complexa que estava orientada a moure fons mitjançant societats instrumentals i operacions difícils de rastrejar.
El paper clau de Verhoeven
Aquella primera denúncia de la Fiscalia Anticorrupció detallava com Verhoeven tenia un paper clau en una xarxa de blanqueig de capitals. Els fons provenien de delictes comesos a Veneçuela, en operacions com la venda d'or del banc central del país sud-americà i altres actes de malversació de fons públics. Només en el cas de l'or s'estimava que s'havien enviat 30 milions d'euros a través dels Emirats Àrabs. L'encarregat de blanquejar aquestes quantitats hauria estat l'empresari neerlandès, que n'hauria prestat una part a Plus Ultra.
Les investigacions van detectar un flux de diners que van portar els fiscals internacionals a pensar que part dels fons podrien procedir d'operacions de blanqueig relacionades amb el saqueig de recursos públics veneçolans, incloent-hi negocis vinculats a l'or i programes d'alimentació del règim chavista. Així és com el cas va acabar a l'Audiència Nacional i, concretament, amb les diligències del jutge José Luis Calama. Així doncs, la figura de Verhoeven és clau perquè el seu entorn societari apareix en l'origen de la ruta financera que va acabar connectat les investigacions internacionals amb el rescat de Plus Ultra i, posteriorment, amb la presumpta trama d'influència política que investiga l'AN.