La tensió entre l’Iran i els Estats Units torna a escalar després de noves amenaces creuades que allunyen encara més qualsevol escenari de desescalada al Pròxim Orient. Teheran ha advertit aquest dimarts que respondrà de manera “molt més violenta” a qualsevol nou atac nord-americà o israelià i ha deixat clar que considera la guerra lluny d’haver-se acabat.

El portaveu de les forces armades iranianes, Abolfazl Shekarchi, ha assegurat que la República Islàmica ja té identificats objectius concrets per atacar si Washington o Tel-Aviv tornen a actuar militarment contra el país. En declaracions difoses per la televisió estatal IRIB, el dirigent militar ha afirmat que la resposta iraniana seria “més greu, intensa i inesperada” que les ofensives anteriors.

Les amenaces arriben després dels atacs llançats pels Estats Units contra embarcacions iranianes i instal·lacions de míssils al sud del país. Washington sosté que aquestes operacions es van fer en “defensa pròpia” malgrat l’alto el foc vigent i les negociacions obertes per intentar contenir el conflicte.

Provocació directa dels EUA

El Comandament Central dels Estats Units (CENTCOM) defensa que els bombardaments buscaven protegir les tropes nord-americanes desplegades a la regió davant les “amenaces creixents” de les forces iranianes. Però des de Teheran es considera que aquestes accions són una provocació directa i una violació dels intents de negociació oberts les últimes setmanes.

En paral·lel, la Guàrdia Revolucionària iraniana ha acusat Washington de violar l’espai aeri del país al golf Pèrsic. Segons el comunicat oficial, les defenses antiaèries iranianes haurien detectat i abatut un dron MQ-9 nord-americà i haurien obert foc també contra un dron RQ-4 i un caça F-35 dels Estats Units, que finalment es van retirar de la zona.

De moment, el Pentàgon no ha confirmat aquests incidents, però les declaracions iranianes reforcen la sensació que el conflicte s’està acostant a un punt especialment delicat. L’intercanvi d’acusacions i operacions militars arriba en un context de màxima fragilitat regional, amb Israel mantenint fronts oberts al Líban i Gaza i amb els aliats àrabs dels Estats Units cada vegada més preocupats per una possible expansió de la guerra.

El petroli, moneda de canvi?

Les autoritats iranianes també han posat sobre la taula una de les seves amenaces més sensibles: el petroli. Shekarchi ha advertit que, si les exportacions iranianes fossin bloquejades per sancions o operacions militars, Teheran impediria la sortida de cru de tota la regió. El missatge apunta directament a l’estret d’Ormuz, un dels punts més estratègics del planeta, per on passa una part essencial del petroli mundial.

Qualsevol alteració del trànsit marítim en aquest corredor podria provocar un nou sisme als mercats energètics internacionals i disparar encara més els preus del cru. Les primeres conseqüències ja es comencen a notar. Segons l’agència estatal IRNA, a la ciutat portuària de Bandar Abbas, situada davant mateix de l’estret, s’hi han sentit diverses explosions durant les últimes hores.

La situació torna a evidenciar fins a quin punt el conflicte entre Washington i Teheran ja no afecta només la seguretat regional, sinó també l’economia global. I mentre els canals diplomàtics intenten mantenir-se oberts, el llenguatge utilitzat per les dues parts cada vegada s’assembla més al d’una guerra oberta que no pas al d’un procés de negociació.