Begoña Gómez no ha assistit als jutjats de Plaza de Castilla on l’esperava Juan Carlos Peinado. El jutge que l’investiga des de fa un any i mig la va citar el dimecres per notificar-li formalment que el futur judici per malversació per la contractació de la seva assessora a la Moncloa (si hi arriba) seria amb jurat popular. S’esperava que fos la cinquena vegada que l’esposa de Pedro Sánchez anés als jutjats després dels quatre cops que ha estat citada com a investigada, però fonts de la Moncloa han confirmat pocs minuts abans de l’hora de la compareixença que finalment ha optat per no anar-hi. “Acudir-hi és un dret a ser informat directament, però no acudir no influeix en el procediment”, justifiquen les mateixes veus. L’objectiu de la cita era que el jutge pogués “concretar la imputació”, segons fixa l’article 25 de la Llei Orgànica del Tribunal del Jurat. Tanmateix, per excusar la seva presència, Begoña Gómez s’escuda en una circular de la Fiscalia del desembre de 1995 que “avala que només hagin acudit els advocats”. Cap dels tres investigats ha fet acte de presència als jutjats: ni ella, ni Cristina Álvarez (la seva assessora), ni Francisco Martín (el delegat del govern espanyol a Madrid, que també està imputat).
🔎 El jutge torna a rebre Begoña Gómez a Plaza de Castilla mentre l’apropa al banc dels acusats
❓ Què és i com funciona el jurat popular que podria jutjar Begoña Gómez?
La circular de la Fiscalia a la qual es remet Begoña Gómez conclou que la presència de l’imputat en aquesta mena de cites “no ha de considerar-se indispensable per a la celebració de la compareixença perquè no s’imposa així expressament a la llei”, atès que el trasllat de la imputació “ha hagut de fer-se en un moment anterior”, que és el que, en aquest cas, va fer el jutge el dimecres. La circular sí que subratlla que l’assistència de l’advocat defensor és “preceptiva”. “A la compareixença, tan sols es concretaran els termes de tal imputació i sempre davant la presència del seu lletrat”, esgrimeix. “En la compareixença, no es practiquen diligències d’instrucció i, per tant, tampoc la declaració de l’imputat”, rebla.
En canvi, la Llei Orgànica del Tribunal del Jurat estipula que el jutge ha de posar “immediatament en coneixement dels imputats” que una causa anirà pel camí del jurat popular i preveu que “els convocarà en el termini de cinc dies a una compareixença”. “L’imputat estarà necessàriament assistit de lletrat”, afegeix. I això donava a entendre que Begoña Gómez acudirà a la vista. A la compareixença, primer pren la paraula la Fiscalia i, posteriorment, les acusacions populars i els advocats dels investigats, que poden manifestar “el que estimin oportú en la seva defensa” i poden “instar el sobreseïment”. A més, les parts poden “sol·licitar les diligències d’investigació que estimin oportunes”.
“Evita que l’inici de la investigació quedi a expenses de les parts, que poden provocar dilacions mai desitjables”
La mateixa circular ressalta que la compareixença “pot celebrar-se malgrat la inassistència” d’alguna de les persones: “Aquesta solució evita que l’inici de la investigació quedi a expenses de la voluntat de les parts, que, amb la seva contumàcia, poden provocar dilacions mai desitjables, i menys en la fase d’instrucció en què la celeritat és moltes vegades essencial per arribar a l’esclariment dels fets”, justifica.
“L’absència d’alguna de les persones la presència de les quals no és preceptiva no contradiu de cap manera la seva finalitat, ja que per a elles l’assistència, més que com una obligació, ha de configurar-se com una càrrega processal”, postil·la. I, això sí, obre (una mica) la porta al fet que es pugui suspendre la cita: “Cosa diferent és que l’instructor, davant la incompareixença d’alguna de les parts, consideri in casu necessària la seva presència i acordi la suspensió”. Però deixa clar que la suspensió “no serà preceptiva”.
El jutge Peinado acosta Begoña Gómez al banc dels acusats
A la interlocutòria del dimecres, el jutge justificava la decisió de tirar endavant la causa per malversació amb tres arguments principals. El primer és que les declaracions del 10 de setembre de Begoña Gómez i Cristina Álvarez no poden tenir-se en compte en “sentit exculpatori”. L’assessora es va negar a declarar i la dona de Pedro Sánchez només va contestar tres o quatre preguntes del seu advocat i va reconèixer que la seva assessora la va ajudar excepcionalment en qüestions vinculades a la seva activitat professional. El segon és un pronunciament de l’Audiència de Madrid, que el juny va concloure que Cristina Álvarez “va desviar recursos públics per a interessos privats”. I el tercer són els correus electrònics que ha aportat al jutjat l’exvicerector de Relacions Institucionals de la Universitat Complutense, Juan Carlos Doadrio, que com a testimoni va assegurar que tenia molts correus amb Begoña Gómez i Cristina Álvarez.
📝 El jutge Peinado informa Begoña Gómez que el judici per malversació seria amb un jurat popular
Amb tot, el jutge concloïa que hi ha “indicis racionals, fundats i sòlids de la comissió de fets delictius”. “Es pot inferir amb les lleis de la lògica i de l’empírica que es compleix el requisit de la versemblança dels fets, que fins ara no podia determinar-se d’una manera concreta”, reblava. Ara, la causa s’encamina a un jurat popular perquè la malversació és un dels delictes que està previst a la llei, juntament amb els homicidis, les amenaces, l’omissió del deure de socors, la violació de domicili, el suborn o el tràfic d’influències, entre altres. I sempre que estiguin en solitari. Qui s’encarregaria d’un futur judici serien nou madrilenys escollits a l’atzar després de tres sortejos.
“Em diu la Begoña que et traslladi que li encantaria que seguiu com a patrons de la càtedra”
El jutge va començar a investigar Cristina Álvarez després de saber-se que el febrer del 2024 va fer gestions amb un patrocinador a favor de la càtedra de la dona de Pedro Sánchez: “Em diu la Begoña que et traslladi que li encantaria que seguiu com a patrons de la càtedra”, va comunicar a l’empresa Reale en una postdata d’un correu electrònic. Parlava de la Càtedra Extraordinària de Transformació Social Competitiva, que ella codirigia a la Universitat Complutense. L’Audiència de Madrid considera que això “supera clarament les seves funcions”, mentre que l’advocat de Begoña Gómez, Antonio Camacho, ho emmarca en un “favor a la persona per a qui treballes i amb la qual mantens una relació d’amistat”. A més, argüeix que és “difícilment sostenible” que una conducta “aïllada i habitual en els usos socials” pugui ser un delicte de malversació.