Fa tres anys i mig, l'esquerra espanyola ja va endinsar-se en una guerra fratricida. Yolanda Díaz va voler controlar la seva pròpia marca a l'esquerra del PSOE i va crear Sumar. Per aconseguir el control total, va intentar enterrar per sempre més Podemos i, per fer-ho, va decapitar la seva cara més visible, Irene Montero, vetant-la de les llistes de les eleccions generals del 23-J. Tres anys després, amb noves eleccions generals convocades, les ferides continuen obertes i expliquen la fallida entre el Front Ampli i Podemos per arribar a un acord de coalició. Els rancors personals s'han imposat a qualsevol voluntat d'entesa, i tampoc no han ajudat les ganes que tenien uns i altres de tenir posicions de sortides a les llistes de Madrid i de Catalunya. A Catalunya, precisament, també hi ha ferides per aquesta guerra de l'esquerra espanyola; tant a Podemos, com als comuns com a Esquerra Republicana.
Anem a pams. Primer de tot fem un flashback i retrocedim a l'any 2023. En l'anterior legislatura, després de ser designada a dit per Pablo Iglesias com la seva successora al govern espanyol, Yolanda Díaz va distanciar-se de la cúpula de Podemos i va impulsar la seva pròpia plataforma, Sumar. A les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig de 2023, Podemos va patir un correctiu electoral sever, mentre que les forces d'esquerres afins a Díaz (com Más Madrid o els comuns) van aguantar millor l'auge de la dreta i l'extrema dreta. La feblesa de Podemos va deixar el partit en una posició de màxima vulnerabilitat per negociar.
Durant les negociacions per formalitzar coalicions per al 23J, l'equip de Díaz i alguns dels seus aliats van imposar com a condició l'exclusió d'Irene Montero de les llistes electorals per aconseguir un pacte amb Podemos. Consideraven que la cara més visible dels morats generava un fort rebuig electoral a causa de la polèmica per les rebaixes de condemnes de la llei del només sí és sí, i també per la qüestió personal: l'exministra d'Igualtat genera recels en bona part de les formacions d'esquerres. Malgrat denunciar el veto com una "injustícia i un error polític", la militància de Podemos va votar a favor d'anar del bracet de Sumar.
La ferida no es va tancar mai. El desembre de 2023, un cop constituïdes les Corts i havent quedat Podemos fora del nou Consell de Ministres, els cinc diputats morats van trencar amb el grup parlamentari de Sumar i van marxar al Grup Mixt. La guerra interna va abocar Sumar i Podemos a una pugna permanent que ha quedat acreditada aquests darrers dies. A les eleccions europees del juny del 2024, Irene Montero es va presentar com a candidata de Podemos i va quedar frec a frec amb Sumar, cosa que va provocar la dimissió de Yolanda Díaz com a coordinadora general del seu partit i va conduir posteriorment a l'anunci de la seva renúncia a ser candidata a les generals que se celebraran a finals de novembre d'aquest 2026.
La por de patir el mateix que el 2023 i els rancors personals
Tota aquesta prèvia explica el que fonts coneixedores de la negociació apunten que ha passat ara. Consultades per aquest diari, expliquen que Podemos no es creia les ofertes que li arribaven per part del Front Ampli. La coalició que liderarà Ada Colau presentant-se com a número u per Barcelona va proposar als morats que Montero anés de número dos a Madrid. Però asseguren que a la cara més visible d'aquesta formació li venien flaixos del passat i no confiava que això es complís.
Des del Front Ampli asseguren que tot això són excuses; només excuses. Indignats —amb insults directes als del "xalet de Galapagar que no són ningú i són els quatre de sempre"—, asseguren que només tenen interessos personals. I afirmen que Montero volia ser la número u del que fos per la seva visió patrimonialista de l'espai situat a l'esquerra del PSOE. També opinen que Podemos té coll avall que PP i Vox aconseguiran sumar majoria absoluta després del 29N i que la seva estratègia no ha sigut pas reeditar una majoria com la de l'actual legislatura, sinó sobreviure com a marca sense diluir-se en cap coalició. "Bona sort amb els seus dos diputats", etziben enrabiats.
Membres destacats del Front Ampli consultats per ElNacional.cat assumien quin seria el destí d'integrar Podemos: estaven segurs que els morats "repetirien la mateixa jugada" que el 2023 i a l'arrencada de la legislatura s'inventarien una excusa per abandonar la coalició i marcar perfil des del Grup Mixt la resta del mandat.
Urtasun serà el número dos a Barcelona perquè Colau sigui la número u
Un destacat membre dels comuns també explica a aquest diari com la batalla de l'esquerra espanyola per configurar un puzle harmoniós ha provocat moviments a les llistes de Catalunya. Els comuns volien que el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, fos el número u per Barcelona i que Ada Colau, com a candidata a la presidència del govern espanyol per part del Front Ampli, anés de número u per Madrid. Però Más Madrid demanava tenir bones posicions de sortida a la capital espanyola, el seu territori. Així, Emilio Delgado serà el cap de llista en aquella circumscripció i l'exalcaldessa de la capital catalana encapçalarà finalment la papereta barcelonina, desplaçant Urtasun a la segona casella.
Els comuns, enrabiats amb ERC: "Hem patit una OPA hostil"
Les ferides s'han produït també entre catalans. Esquerra Republicana i Podemos van anunciar fa dies una aliança per al 29N amb el compromís que Podemos s’integri a la candidatura d’ERC a Catalunya, i Gabriel Rufián tornarà a encapçalar la llista republicana per Barcelona i alhora farà actes de campanya conjunts amb Irene Montero. Un diputat dels comuns al Congrés denuncia en conversa privada amb ElNacional.cat que ERC, anunciant un pacte amb Podemos abans que expirés el termini per tancar coalicions per al 29N, ha intentat matar els comuns. Es pronunciava en aquesta línia el passat divendres la parlamentària a Madrid d'aquesta formació catalana Aina Vidal, que en declaracions als periodistes als passadissos de la cambra baixa lamentava haver patit una "OPA hostil" per part de la formació d'Oriol Junqueras. De fet, un dels ultimàtums de Front Ampli a Podemos per arribar a un acord incloïa que trenquessin amb ERC.
No opina el mateix una persona de l'entorn de Rufián, que assenyala que si ERC volia acabar amb els comuns, la millor estratègia hauria sigut integrar-los dins la seva llista. En qualsevol cas, la direcció d'Oriol Junqueras no ha volgut negociar amb els comuns per entrar dins de Front Ampli. Aquesta mateixa font també afirma que continua oberta una ferida de l'any 2019: quan Colau va voler continuar com a alcaldessa acceptant els vots de Ciutadans i pactant amb el PSC, quan el pacte més natural era que els comuns deixessin que ERC —vencedora d'aquells comicis municipals— governés la capital catalana.
Rufián es passejava abatut el passat divendres pels passadissos del Congrés. Al matí havia sigut entrevistat a Rac1 i asseverava que havia meditat plegar pel seu "fracàs" en la unió de les esquerres espanyoles a través de les forces sobiranistes. Hi ha fonts del Front Ampli que l'acusen o bé d'haver conspirat en favor de Podemos contra els comuns i la resta de formacions d'esquerres, o bé d'haver sigut un ingenu i d'haver sigut utilitzat pels morats per agafar més múscul en la seva guerra contra els sumarites. El líder dels republicans a Madrid es defensa assegurant que en cap cas pensava que un pacte de la seva formació amb Podemos dinamitaria qualsevol possibilitat d'entesa en el conjunt de l'Estat.