L'esquerra espanyola ha fracassat i ha arribat a les dotze de la nit d'aquest divendres sense assolir un acord per presentar llistes conjuntes entre el Front Ampli i Podemos per a les eleccions generals del 29N. Després d'una nova guerra caïnita, l'electorat situat a l'esquerra del PSOE tindrà dues paperetes a escollir en la majoria dels territoris, a excepció del País Valencià i les Illes Canàries: en aquestes dues autonomies sí que hi ha hagut acord per a una llista única. És a dir, a només cinc de les 52 circumscripcions. Sí que hi ha hagut acord, en canvi, entre el Front Ampli i el PSOE per presentar llistes conjuntes al Senat; quedarien fora d'aquesta equació Catalunya i les Canàries.
Després de més de tres anys de legislatura i deu dies després que Pedro Sánchez convoqués eleccions per a finals de desembre, les disputes, rancors i desconfiances personals no han aconseguit desfer-se. Aquest divendres, només dues hores abans que acabés el termini per presentar coalicions, el Front Ampli ha enviat un ultimàtum a Podemos amb ofertes de traïcions, cadires i recursos econòmics.
Sobre la botzina, la coalició d'Izquierda Unida, Sumar, Comuns i Más Madrid que lidera Ada Colau ha ofert al partit d'Irene Montero llocs de sortida a Catalunya i Madrid i també que tinguessin un portaveu al Congrés dels Diputats després de les eleccions del 29N. Els morats, però, ja tenien un pacte tancat amb Esquerra Republicana per anar plegats a les eleccions i participar conjuntament en la campanya: membres de Podemos apareixeran a les llistes del partit d'Oriol Junqueras i Gabriel Rufián participarà en algun míting al costat de Montero. El document del Front Ampli al qual ha tingut accés ElNacional.cat no mencionava ERC, però acceptar la proposta hauria implicat deixar en paper mullat el pacte assolit amb els republicans. Podemos ho ha rebutjat i ha proposat assolir acords en tots els territoris excepte Catalunya i Madrid.
En la proposta per escrit i difosa als mitjans de comunicació, el Front Ampli proposava a Podemos la seva incorporació amb tots els drets en totes les circumscripcions on es presenta la coalició que lidera Colau. I també la distribució equitativa dels recursos econòmics entre totes les organitzacions que conformen el Front Ampli. "En aquells territoris on hi ha organitzacions amb una llarga trajectòria, com el País Valencià, l'Aragó, les Illes Balears o les Canàries, els partits polítics del Front Ampli i Podemos es presentaran conjuntament amb Compromís, la Chunta Aragonesista, ARA Més o Nueva Canarias, entre d'altres", afegia el document.
El Front Ampli també advocava en aquest document per "un programa electoral basat en la defensa del dret a l'habitatge, els serveis públics, l'augment dels salaris, la igualtat, els drets LGTBI+ o la transició energètica, entre altres àmbits de transformació". "Si cal, estem disposats a anar més enllà; hi ha temps per a l'acord aquesta nit", afirmava en última instància el document.
Catalunya i Madrid, els esculls
Però segons ha pogut saber ElNacional.cat a través de fonts coneixedores de les negociacions, Podemos no es creia les ofertes que li arribaven per part del Front Ampli. La coalició ja havia proposat als morats que Montero anés de número dos a Madrid, però la cara més visible d'aquesta formació no confia que això pugui complir-se. Encara couen les ferides de fa tres anys, quan Yolanda Díaz va intentar assassinar políticament Podemos decapitant la cara més visible dels pablistes, Irene Montero, i no incloent-la a les llistes. L'exministra d'Igualtat volia ser número u. I ho serà, però únicament per Podemos a Madrid. Comptarà amb la participació de Rufián en algun acte de campanya.
Així, minuts després que el Front Ampli filtrés el seu ultimàtum, els morats advertien que no pensaven desentendre's del pacte assolit amb ERC. Com que les quatre demarcacions de Catalunya i l'única de Madrid són circumscripcions grans, Podemos insisteix que no es tiraran vots a les escombraries si hi ha dues paperetes en comptes d'una i, per tant, advocava per arribar acords només a la resta de territoris. Acusaven el Front Ampli de "bloquejar" preacords avançats a Extremadura, Euskadi, Cantàbria, Galícia i Múrcia.
Rufián demana disculpes per haver "fracassat"
També aquest divendres, Gabriel Rufián ha assegurat que ha "fracassat" en la seva intenció d'aconseguir una única papereta en tot l'espai situat a l'esquerra del PSOE de cara a les eleccions del 29 de novembre. Qui serà el candidat d'Esquerra Republicana en aquests comicis tenia l'objectiu d'unir tots els partits d'esquerres per evitar la divisió del vot a les urnes.
En una setmana en què el seu nom ha estat en boca de tothom, Rufián ha estat entrevistat a Rac1, i ha confessat haver estat "a punt de plegar" aquesta mateixa setmana. En la conversa en directe des del Congrés, el portaveu ha assegurat que si no ha abandonat la seva posició no ha estat perquè l'hi hagi demanat algú "des d'un despatx d'ERC": "Estic aquí per la gent d'ERC i de més enllà. Gent que m'agafa del coll i em diu que ni de conya. Marxaria a casa perquè em fa molta mandra", ha afirmat.
Acord entre el PSOE i el Front Ampli per anar plegats al Senat
A les dotze de la nit clavades, el PSOE ha confirmat a través d'un comunicat que ha assolit un acord amb formacions situades a la seva esquerra per concórrer plegats a les eleccions del 29N a les llistes del Senat. Concretament, Izquierda Unida, Sumar, Compromís, Más Madrid, Chunta Aragonesista i Batzarre. L'acord arriba després d'una legislatura marcada per un govern espanyol en mans del PSOE i de Sumar (amb una dèbil majoria al Congrés dels Diputats) i un Senat controlat pel PP amb majoria absoluta. Això ha permès als populars posar alguns bastons a les rodes en l'aprovació d'algunes iniciatives legislatives. Fou el cas de l'amnistia, que va trigar a ser retornada al Congrés perquè el PP va tenir-la congelada a la cambra alta tot el temps que va poder.