La projecció exterior de Catalunya era una de les obsessions del president Jordi Pujol. En 23 anys de Govern, Pujol va protagonitzar al voltant de 400 viatges oficials, la majoria a Europa, però també a la resta del món, des d'Amèrica Llatina fins al Japó, on el va rebre l'emperador Akihito, o els Estats Units, amb una trobada amb photo opportunity amb el president George Bush. No va ser fàcil, perquè la projecció de Catalunya i del seu president va activar des del primer moment les alarmes del govern espanyol i va donar peu a no pocs conflictes. Pasqual Maragall i José Montilla van mantenir l'interès per la projecció de Catalunya amb viatges oficials més enllà de les seves fronteres. També Artur Mas, però a mesura que el procés independentista va començar a prendre cos, les reticències del ministeri d'Exteriors es van disparar fins a l'alerta màxima.
Amb el procés en plena ebullició els bastons a les rodes contra l'acció exterior de la Generalitat van ser constants, i sense embuts. Amb Carles Puigdemont el control del ministeri i les ambaixades es va extremar, en un intent de frenar l'explicació al món de les aspiracions independentistes del Govern. L'abril del 2017, la intervenció del ministeri d'Exteriors davant del govern del Marroc va aconseguir anul·lar tota l'agenda programada en un viatge conjunt de Catalunya i Flandes amb d'empresaris, la qual cosa va obliga a cancelar la visita pocs dies abans de l'inici. Les pressions del ministeri i les ambaixades van continuar amb les sortides protagonitzades per Quim Torra, que va conviure amb un enfurismat Josep Borrell al ministeri d'Exteriors. Amb l'arribada de Pere Aragonès -i la sortida de Borrell del govern espanyol- la tensió amb el ministeri es va relaxar considerablement, tot i que la interlocució va seguir sent complicada.
El Govern d'Illa
Aquesta dinàmica ha canviat amb la presidència de Salvador Illa. La sintonia entre Illa i Pedro Sánchez és molt estreta i la col·laboració del govern espanyol ha estat absoluta i ha resultat clau en viatges especialment complexos, com el de la Xina. Les polèmiques s'han acabat i el discurs de la Plaça Sant Jaume s'ha sincronitzat amb el de la Moncloa. Ja no hi ha tensions públiques, persecucions dels ambaixadors, sortides secretes per evitar entrebancs, o conflictes de banderes. Als viatges d'Illa no hi ha banderes, són periples amb un objectiu eminentment econòmic i comercial, i en algunes ocasions de projecció cultural, però no de reivindicació nacional.
A aquesta bona disposició del ministeri d'Exteriors amb l'actual govern de la Generalitat s'hi suma una vena viatgera d'Illa i, de nou, la fixació per tenir presència a l'exterior, també per intervenir a debats globals com el canvi climàtic o els conflictes de Gaza i Ucraïna. El president ha protagonitzat des que va prendre possessió el 8 d'agost de l'any passat, 11 viatges fora de les fronteres de l'Estat, segons el recompte de l'executiu. "Catalunya ha tornat al món amb tota l'ambició", va proclamar Illa al debat de política general aquest 7 d'octubre, on va assegura que el seu govern anirà "a buscar les oportunitats i el progrés allà on calgui" i que, per aquesta raó, la Generalitat obrirà "noves delegacions a la Xina, al Canadà i a la Mediterrània Oriental (Jordània)". Tenint en compte que en aquests 14 mesos de govern hi ha hagut els dos parèntesis obligats per les vacances d'agost, el balanç d'Illa surt a gairebé un viatge mensual.
El primer va ser a Brussel·les. Tota una declaració d'intencions. Illa va viatjar el novembre de l'any passat a la capital belga, quan acabava de superar la barrera dels 100 primers dies. Allà es va reunir amb la presidenta del Parlament, Roberta Metsola, i la Generalitat va participar, per primer cop en molt de temps, en la reunió del Comitè de les Regions. Illa va acudir també a la reunió prèvia que celebren els presidents autonòmics espanyols que participen al Comitè de Regions. Era el primer cop que els habituals de la delegació espanyola hi veien un president de la Generalitat en aquella trobada, on el lehendakari basc tampoc no s'hi prodiga.
El centre d'atenció d'aquell primer viatge, però, no van ser les institucions europees sinó el fet que Illa descartés reunir-se amb el president a l'exili, Carles Puigdemont. Illa ha tornat dos cops més a Brussel·les, el darrer, el dos de setembre d'aquest any. Aquell no va ser un viatge sobre projecció exterior del Govern, sinó que va servir per mantenir finalment l'esperada reunió amb Puigdemont, que es va celebrar a la delegació de la Generalitat davant la UE.
Després d'anys en què l'Estat espanyol s'ha encarregat de barrar el pas dels successius Governs independentistes de la Generalitat als despatxos de Brussel·les, a la Plaça Sant Jaume se subratlla avui que el Govern té "una relació bona i fluida amb la Comissió Europea i la resta d'institucions europees", després que el president s'ha reunit dos cops amb el president del Consell Europeu, Antonio Costa, i ha celebrat vuit reunions amb comissaris europeus.
Illa i el Papa
Illa ha viatjat també dos cops a Itàlia. El segon, a començament d'aquest mes d'octubre per participar en els actes organitzats amb motiu del Mil·lenari de Montserrat, i per ser rebut en audiència privada pel Papa Lleó XIV. Durant la trobada va convidar el sant pare a visitar Catalunya amb motiu del centenari de la mort d'Antoni Gaudí i la coronació de la torre de Jesús de la Sagrada Família. El pontífex es va convertir en el primer cap d'Estat que rebia al president. I tampoc aquest fet va ser casual, atès que Illa, que no amaga la seva condició de catòlic practicant, va demostrar molt d'interès en que aquesta trobada fos possible.
L'anterior visita a Itàlia, havia estat el mes d'abril per assumir la presidència rotatòria dels anomenats Quatre Motors per a Europa, que agrupa la regió francesa de Roine-Alps, l'alemanya Baden-Württemberg i la italiana de Llombardia. Es tracta d'una associació de cooperació interregional constituïda durant el govern de Pujol i que Aragonès també va intentar recuperar. Des del Govern s'assegura que amb l'actual executiu "s'està donant un nou impuls" a aquesta mena de grups estratègics.
Illa i Carles III
El president de la Generalitat també ha viatjat dos cops a Londres en aquests 14 mesos de Govern. El darrer va ser a mitjans d'octubre per participar en el palau de Saint James en una convocatòria de la Circular Bioeconomy Alliance, amb la qual la Generalitat ha establert un acord de col·laboració per promoure iniciatives de lluita contra el canvi climàtic. Fonts del Govern van informar que en el marc d'aquest esdeveniment, Illa havia mantingut una trobada amb el rei d'Anglaterra, Carles III, fundador de l'entitat.
Unes setmanes abans, el 25 de setembre, Illa havia viatjat a la capital britànica per mantenir una reunió amb empresaris i participar en una cimera d'Apple sobre l'aplicació de les noves tecnologies en l'àmbit de la salut.
Perpinyà i la polèmica
El Govern comptabilitza també en el capítol de projecció exterior el viatge que Illa va fer a la Catalunya Nord el passat 7 de març, durant el qual va visitar l'escola Bressola a Perpinyà i va participar en un homenatge als exiliats republicans a Argelers. Aquell viatge va acabant obrint un front al Govern després que l'aleshores responsable de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Christopher Daniel Person, es va negar a utilitzar el terme Catalunya Nord i, després d'unes setmanes de polèmica amb compareixença parlamentària inclosa, va acabar sent destituït.
El segon viatge d'Illa a l'Estat francès va ser a París el 12 de setembre del 2025 per pronunciar una conferència a la Sciences Po i reunir-se amb l'alcaldessa de la ciutat, la socialista Anne Hidalgo.
Japó, Corea i Xina
Més enllà d'Europa, Illa ha viatjat a Àsia. De fet, el Govern disposa d'un pla específic per aquest continent que l'executiu considera com el principal pol estratègic per a les empreses catalanes. El president va aterrar el mes de maig a Tòquio per fer una gira pel Japó de cinc dies, que va incloure Osaka, Kobe i Kyoto, i que es va tancar amb una escala també a Corea. Aquell viatge, es va veure precipitat per l'Exposició Universal d'Osaka, on se celebrava la setmana de Catalunya dins del pavelló espanyol, i va aportar escassos resultats tangibles, tot i que el Govern no es cansa de repetir que l'objectiu d'aquests primers contactes és "sembrar i regar, no recollir".
Dos mesos més tard va ser la Xina, la destinació del viatge oficial, amb visites a Pequín, Shanghai, Wuhu i Hefei. A la Xina, on el Govern va anunciar l'obertura d'una nova delegació a l'exterior, el president va seguir, com ell mateix va explicar les passes marcades per Pedro Sánchez en el seu vincle amb aquesta potència asiàtica. Illa no va dubtar fins i tot a capbussar-se en la polèmica provocada pels contractes del govern espanyol amb Huawei per emmagatzemar escoltes judicials tot i els advertiments de la UE sobre el risc d'espionatge de la Xina i va mantenir a Pequín una trobada amb responsables d'aquesta empresa, de la qual no va transcendir pràcticament cap detall. Tant el viatge a la Xina com l'anterior del Japó va tenir un marcat accent econòmic i empresarial i va comptar amb el suport de la Cambra de Comerç.
La pròxima destinació d'Illa serà l'Amèrica Llatina, "amb qui Catalunya té llaços històrics i també és un objectiu prioritari en l'àmbit econòmic per obrir-hi nous mercats", segons fonts del Govern. Des de l'executiu s'assegura que el balanç que es fa dels viatges és que Catalunya "ha recuperat la visibilitat al món, però també el prestigi i la credibilitat". En aquest sentit, no amaguen la col·laboració amb el ministeri "en benefici de Catalunya", argumenten que "el president té la ferma convicció que col·laborar suma" i que "els viatges s'organitzen sempre en col·laboració amb tothom".
La conclusió, en qualsevol cas, és que Illa disposa d'un suport amb el qual no va comptar cap dels seus predecessors, gràcies a una sintonia amb la Moncloa que no van poder tenir ni Pujol ni molt menys els presidents vinculats al procés independentista, però que ni tan sols van aconseguir Maragall, embarcat en un tens debat amb l'Estatut, o Montilla, que va alertar sobre la desafecció de Catalunya respecte a Espanya. A aquest suport, a més, s'hi afegeix una aposta clara del Govern per la projecció exterior, com un dels principals reptes de l'executiu per projectar l'economia catalana. És difícil que Illa pugui acostar-se a la marca dels 400 viatges de Pujol, però ha deixat clar que pensa aprofitar tots els resorts que la seva bona relació amb la Moncloa de Pedro Sánchez posa el seu abast. Si més no, mentre funcioni el manual de resistència.