La Fundación Francisco Franco a la desesperada per protegir els seus arxius i impedir així que quedin en mans del govern de Pedro Sánchez. L'exili és la millor solució que van trobar, així doncs, van idear un pla per treure els documents: un camió carregat amb 33.000 documents que viatgés de nit de Madrid a França, i esquivar la llei de Memòria Democràtica, que provocaria que els arxius passessin a formar part del patrimoni documental de l'Estat en cas d'il·legalització, segons avança aquest dimecres The Objective. El cap pensant de la maniobra de fugida hauria estat el vicepresident de la fundació, Jaime Alonso, que fa uns mesos es va posar en contacte amb un grup reduït de persones per organitzar l'escapatòria, tot i que, segons el citat diari han desestimat aquesta idea. 

Guerra civil a la Fundación Francisco Franco

La fugida es va plantejar davant de la por dels franquistes a la perseverança del PSOE i Podemos per il·legalitzar la seva entitat, inscrita l'any 1977 en el registre de fundacions. Per la seva banda, el govern espanyol avalua com es pot culminar la seva extinció a través del Protectorat de Fundacions, tot i que, l'última paraula la tindrà un jutge. Des de la fundació neguen la major, i el seu president, Juan Chicharro, ha transmès tranquil·litat "mentre no es modifiqui la llei orgànica del dret d'associació no tenen res a fer, però amb aquesta gent es pot esperar un de tot". Chicharro ha assegurat que ell no té res a veure amb el pla i recorda que l'arxiu s'ha de quedar a la seu de l'entitat situada a Madrid, al carrer d'Edgar Neville, perquè segons defensa treure'l d'aquí seria "una il·legalitat". En aquest sentit, Chicharro recorda que tots aquests documents estan disponibles per a historiadors i a tot el públic en general. 

Segons el citat diari, existeix una mena de "guerra civil" entre els membres de la fundació, que seria el que podria ser el motiu pel qual el president no estigués assabentat d'aquests plans. Les fonts consultades per The Objective, Alonso hauria destinat molts diners en aquest arxiu i temia que se'l poguessin treure. 

33.000 documents

L'arxiu de la fundació, un dels seus principals actius, està format per 33.000 documents. En ells està tota la documentació que va passar per mans del dictador, és a dir, missatges que va mantenir amb altres dictadors, com Adolf Hitler, Benito Mussolini o Winston Churchill, informes confidencials, esborranys de lleis amb anotacions manuscrites, etc. Tot i que, l'arxiu és privat, és d'accés públic, i per tant qualsevol ciutadà pot accedir a aquest contingut. Aquesta documentació sempre havia estat en mans de la família Franco i de la fundació, fins que l'any 2003 van arribar a un acord amb el govern de José María Aznar per poder fer còpies microfilmades que ara estan en el Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca. La digitalització es va portar a terme gràcies a una subvenció pública, que va tenir un cost de 150.000 euros. 

Amb tot, l'exili sempre ha estat entre les opcions de la fundació. Així ho va dir l'any 2020 Juan Chicharro, que va afirmar que havia rebut oferiments de Portugal, Estats Units o Rússia. Finalment, va rebutjar aquesta opció per "combatre, i en cas de morir, fer-ho amb les botes posades". Malgrat que, es va desestimar, la idea romàntica de l'exili no ha marxat del tot de la ment dels franquistes.