La Llei de Memòria Democràtica entra en vigor aquest divendres després de publicar-se en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) aquest dijous, quinze dies després de rebre l'aprovació definitiva per part del Senat, amb els vots en contra de PP, Vox i Ciutadans. Buscar als desapareguts de la Guerra Civil i la dictadura franquista, i estudiar les possibles vulneracions de drets humans entre els anys 1978 i 1983 són alguns els objectius de la nova llei de Memòria Democràtica. La Llei 20/2022, que deroga la impulsada pel govern de José Luís Rodríguez Zapatero l'any 2007, neix sota els principis de "veritat, justícia i reparació", i persegueix dignificar les víctimes oblidades, així com "evitar la repetició dels episodis més tràgics de la història".

Els punts clau de la nova llei 

La norma considera un inexcusable deure moral polític i un signe de la qualitat de la democràcia recordar, reparar i dignificar a les víctimes del cop d'estat, la guerra d'Espanya i la dictadura franquista perquè entén que "l'oblit no és opció per a una democràcia". 

El règim franquista, il·legal

La nova llei declara il·legal tant el règim franquista com els tribunals franquistes, per tant, també s'anul·len totes les seves condemnes.

Cerca de desapareguts i banc d'ADN

La cerca de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la Dictadura serà responsabilitat de l'Administració General de l'Estat, que impulsarà un mapa de localització del conjunt del territori espanyol. S'encarregarà de la cerca sense perjudici de les competències d'altres administracions públiques. A més, crearà un banc estatal d'ADN de víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura, i així poder comparar els perfils genètics en la identificació de les restes. També s'ha quintuplicat el pressupost per abordar les labors d'exhumació de víctimes de les fosses comunes fins a arribar als 6,3 milions d'euros a l'empara de la nova normativa.

Ampliació de la definició de víctima

En la nova llei de Memòria Democràtica s'amplia la definició i es considera víctima a totes les persones que hagin patit individualment o col·lectivament, mal físic, moral o psicològic, danys patrimonials, o menyscapte dels seus drets fonamentals des del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 fins a l'entrada en vigor de la Constitució de 1978. Aquestes persones tindran dret  al "reconeixement i reparació integral" per part de l'Estat, així com al "rescabalament" dels béns confiscats i les sancions econòmiques produïdes per raons polítiques, ideològiques, de consciència o creença religiosa durant la Guerra Civil i la Dictadura.

Dates del record 

En aquesta nova llei es declara el 31 d'octubre com a dia de record i homenatge a totes les víctimes del cop militar, la Guerra Civil i la Dictadura, i el 8 de maig com a dia de record i homenatge als homes i dones que van sofrir l'exili a conseqüència de la Guerra Civil i la Dictadura.

El Valle de los Caídos serà el Valle de Cuelgamuros

El Valle de los Caídos canviarà el seu nom definitivament pel Valle de Cuelgamuros i donarà a conèixer les circumstàncies de la seva construcció així com el seu significat. A més, la llei contempla  la creació d'un inventari estatal de llocs de memòria democràtica. A partir d'aquest divendres, només podran jeure les restes mortals de persones mortes a conseqüència de la guerra i es reubicaran aquelles restes que ocupin un lloc preeminent en el recinte, com és el cas de José Antonio Primo que, després de l'exhumació de Francisco Franco, és l'única tomba individual que encara està. 

Retirada de símbols contraris a la memòria democràtica 

Les administracions hauran de retirar els símbols "contraris a la memòria democràtica", com a escuts, insígnies, plaques i altres elements o objectes adossats a edificis públics o situats en la via pública que enalteixin la revolta militar i la Dictadura. En el cas de les propietats privades, hauran de ser els mateixos propietaris els encarregats de retirar-los. 

Retirada de títols nobiliaris 

La llei suprimeix 33 títols nobiliaris i grandeses d'Espanya, que es van concedir entre 1948 i 1978, entre ells els de duc de Primo de Rivera, duc de Calvo Sotelo i duc de Mola. 

Accés a la informació pública dels arxius

La norma garanteix el dret a l'accés lliure, gratuït i universal als arxius públics i privats sobre tots els fets ocorreguts entre el cop d'estat de 1936 i la Transició fins a l'entrada en vigor de la Constitució de 1978.  Els arxius i documentació del govern de la Dictadura que estiguin en poder d'entitats privades o persones físiques, en particular els referits al cap d'Estat, s'incorporaran al centre documental de la memòria històrica de Salamanca o a l'arxiu de l'organisme públic que es determini de forma motivada. 

Vulneració de drets humans de 1978 a 1983

Es crearà una comissió per tal d'estudiar vulneracions de drets humans entre 1978 i finals de 1983 a persones que hagin lluitat "per la consolidació de la democràcia" i que assenyali "possibles vies de reconeixement i reparació". 

Accions divulgatives

L'Administració General de l'Estat crearà programes específics de divulgació per tal de promoure el coneixement de la memòria democràtica, que inclouran el relat de les víctimes, i en especial, la memòria de les dones.