El passat dilluns el nou govern del PP a les Illes balears va aprovar un Pla de mesures urgents per captar i fidelitzar professionals sanitaris, amb l'objectiu de garantir l'atenció sanitària i reduir les llistes d'espera. A més també retira el requisit de saber català per poder treballar a la sanitat pública de les Illes Balears. La mesura ha aixecat polseguera i, en una entrevista a Catalunya Ràdio, l'exconsellera socialista de Salut, Patrícia Gómez, ha carregat contra la mesura i sobre el criteri que se sustenta: que és una manera de seduir personal sanitari per traslladar-se a les Balears a exercir. 

"Ho dic de manera categòrica: cap metge ha deixat de venir pel català i cap metge ha marxat pel català a les Balears", ha sentenciat Gómez. Això contrasta amb el mantra que es va deixar anar per part del govern popular quan es va anunciar la mesura: treure barreres per atreure professionals a la salut pública. Tanmateix, temps enrere Servei de Salut va comprovar que en la majoria de les places tretes a concurs hi havia aspirants suficients amb el coneixement de català exigit, segons recorda El País. En aquella ocasió es va decidir eximir d'aquest requisit només a les places de difícil cobertura. 

Com és que ja hi havia aquestes dades i s'ha retirat el català igual? En el passat, alguns aspirants a formar part de la sanitat publica balear havien criticat el fet que s'exigís saber català, com passa en altres territoris. Aquestes queixes van aixecar polseguera i van ser una trinxera per a PP i Vox.

El català a les Balears; en mans de Vox 

El futur de la llengua catalana a les Illes Balears passa per les mans de l'extrema dreta. El partit d'extrema dreta dirigirà l'Oficina de Garantia de Llibertat Lingüística a les Illes Balears, era una d'alguna de les condicions que va imposar Vox en el seu pacte amb el PP per investir a Marga Prohens gràcies a l'abstenció dels d'Abascal.

Es calcula que després de l'estiu aquesta Oficina passarà a ser presidia per l'extrema dreta segons va anunciar fa setmanes la portaveu adjunta del govern i consellera de Presidència i Administracions Públiques, Antònia Maria Estarellas. "En el pacte d'investidura amb Vox queda recollit que es tirarà endavant una oficina per garantir la llibertat dels ciutadans a utilitzar les dues llengües cooficials", va informar Estarellas. 

La creació d'aquesta oficina és d'uns dels punts més importants que va defensar Vox a l'hora d'investir Prohens, i comporta la desaparició de l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, que per a Vox només existia per a "la protecció exclusiva del català, excloent el castellà".