Esperanza Aguirre (Madrid, 1952) atén ElNacional.cat a l’Ateneo de Madrid, una institució cultural privada creada el 1835 i ubicada a 200 metres del Congrés dels Diputats. En un edifici d’estil modernista, acaba de participar en un col·loqui sobre l’amnistia al costat de Juan Carlos Girauta, exdiputat de Ciutadans, i l’historiador Juan Pablo Fusi. A la seva arribada, en un matí plujós, és sondejada per aquest diari per entrevistar-la un dia, més endavant, per abordar l’actualitat política. Prefereix parlar quan acabi l’acte. Compleix la seva paraula i, després de fotografiar-se amb els assistents i compartir-hi impressions durant una estona, s’atura a l’última fila de butaques de la Càtedra Major per xerrar dempeus durant vuit minuts. L’esperen per menjar a la Cantina del Ateneo, però respon les breus qüestions que aquest mitjà li planteja perquè ella, segons diu, vol donar “la batalla cultural, molt especialment a Catalunya”.
L’expresidenta madrilenya (que va abandonar la política activa el 2017, però no ha desaparegut de l’actualitat malgrat ser lluny de la primera línia) se sent “francament indignada” amb el PSOE, especialment amb el seu líder. Argüeix que si en la passada legislatura Pedro Sánchez “es va fer comunista com els podemites” ara s’ha convertit en “independentista català”, a qui el que demanen Junts i Esquerra “li sembla estupend” i que “posarà la catifa vermella” perquè torni Carles Puigdemont. Interrogada sobre els Papers de l’Operació Catalunya, tanca el debat adduint que el tema “està judicialitzat”, però deixa clar que “el CNI té l’obligació d’advertir quan ve un cop d’estat”. Durant la conversa, Esperanza Aguirre es desfà en elogis cap al president de l’Argentina, Javier Milei, de qui cada vegada és “més admiradora”, reconeix el bon lideratge d’Alberto Núñez Feijóo, amb qui té pendent fer un cafè, i posa com a referència les paraules de Felipe González defensant que l’amnistia suposa “demanar perdó” als líders independentistes.
Davant les crítiques d’ERC, Junts i del mateix govern espanyol contra el jutge Manuel García-Castellón, replica que “ells es fiquen amb qualsevol jutge que s’hagi ficat amb els independentistes”. L’entrevista acaba amb Aguirre adonant-se que l’escenari des d’on fa escassos minuts estava denunciant que Pedro Sánchez “ha fet seves les reivindicacions nacionalistes” i que no seria “d’estranyar” que després vingués la república, s’està omplint d’espelmes. Preparen un Candlelight. “Jo vaig estar en l’última i va ser meravellós”, recorda la que va ser ministra d’Educació i Cultura i presidenta del Senat amb José María Aznar i presidenta de la Comunitat de Madrid durant nou anys.
Creu que la llei d’amnistia pot suposar un punt i a part en la història recent d’Espanya?
Temo que pot succeir. Jo el que crec del president Sánchez és que ha decidit fer-se ell nacionalista i el que li demanen Junts o Esquerra li sembla estupend. En l’anterior legislatura, ell es va fer comunista, com els podemites, va treure totes les lleis podemites, i ara tenim un president d’Espanya que s’ha fet independentista català.
Se sent decebuda amb el PSOE?
Decebuda és una paraula molt suau. Em sento francament indignada amb el PSOE i amb el senyor Sánchez. Perquè el senyor Sánchez el que ha fet és comprar set vots dels independentistes catalans per romandre al poder, i això a mi em sembla molt malament.
Si algú vol fer un cop d’Estat, el CNI ho ha d’advertir
Creu que aquest any veurem Carles Puigdemont una altra vegada trepitjant l’Estat espanyol en algun moment?
Pedro Sánchez li posarà la catifa vermella i vindrà, per descomptat. Espero que no passi, però temo que sí, que vindrà Puigdemont.
Quina resposta creu que es pot donar a les reivindicacions dels partits independentistes, que tenen la majoria absoluta al Parlament de Catalunya?
Els partits independentistes, que tenen la majoria dels escons al Parlament, no tenen la majoria dels vots dels catalans. En les eleccions autonòmiques, la Catalunya no separatista s’absté constantment i, segons la meva opinió i és el que diuen les enquestes, hi ha més catalans no independentistes que independentistes. I, per tant, a mi em sembla que no es pot negociar amb els delinqüents per canviar el Codi Penal. Com ha dit molt bé Felipe González, l’indult és perdonar un delicte, mentre que l’amnistia és «demanar perdó» per haver-los condemnat.
Llavors, si els partits independentistes ampliessin encara més el seu suport social, caldria fer alguna cosa en aquest sentit?
Clar, per descomptat. A veure: a Espanya, estem en un país lliure, les idees no delinqueixen, es pot ser independentista i es pot fer propaganda independentista. Però per separar-se d’Espanya, cal seguir els procediments que la Constitució proposa quan un vol canviar l’article que diu que Espanya és una nació “única i indivisible”. Si vostè vol separar-se, ha de fer el que diu la Constitució que cal fer, que ho va fer el president Ibarretxe: va venir al Congrés, va proposar ser un estat lliure associat, com Puerto Rico, i no va guanyar. Al Congrés d’ara, segurament, els independentistes guanyarien. Per tant, el que han de fer és això, seguir els procediments. [Hans] Kelsen, que és un gran jurista [austríac], ja ho va dir, l’ha citat [Juan Carlos] Giratua: «Què és el cop d’estat? Canviar la Constitució per un procediment diferent del que la Constitució proposa», i això és el que es pretén fer.
Cada vegada soc més admiradora de Javier Milei
Aquests dies hem conegut per diferents informacions periodístiques la implicació de l’expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, en l’Operació Catalunya. Vostè dona validesa a aquestes informacions? Creu que s’hauria d’investigar? Com ho valora?
Miri, això està judicialitzat, està obert un procediment sobre això. Seran els jutges els que hagin de decidir-ho. El CNI sí que té l’obligació de, quan ve un cop d’estat, advertir-ho. Crec que el CNI va fer el que havia de fer.
Però tem que el govern espanyol de Rajoy hagués pogut utilitzar vies fora de la legalitat per intentar combatre l’independentisme?
No soc jo qui ho ha de dir, perquè no en tinc ni idea. Però és que està judicialitzat, ho decidirà el jutge. El que sí que li dic és que, segons la meva opinió, el CNI està per protegir l’Estat i, si algú vol donar un cop d’estat, ha d’advertir-ho.
Fa uns dies, vostè va dir que volia prendre un cafè amb Alberto Núñez Feijóo. Ha tingut l’oportunitat de veure’s amb el líder del PP?
No, té vostè tota la raó, no m’ha convidat a aquest cafè. Li ho retrauré.
Vostè ho ha sol·licitat formalment a Génova?
No, no ho he sol·licitat formalment. És veritat que ho vaig dir quan estava a l’Argentina a la presa de possessió de [Javier] Milei, del qual cada dia soc més admiradora. És vostè periodista? Llegeixi el discurs de Milei al Fòrum de Davos, que va començar dient que Occident està en perill perquè s’ha fet socialista.
Es fiquen amb qualsevol jutge que s’hagi ficat amb els independentistes
Encara que no hagi tingut temps de veure’s amb Feijóo, com valora el seu lideratge al capdavant del PP? Preferiria, per exemple, que Isabel Díaz Ayuso fos qui encapçalés l’oposició al Congrés dels Diputats?
Isabel Díaz Ayuso és la presidenta de Madrid i els madrilenys estem molt contents amb ella. I Feijóo ha vingut en un moment en el qual el necessitàvem perquè estàvem en una situació de crisi terrible al Partit Popular. I a més, ho està fent molt bé.
Com valora l’acord entre el PSOE i Junts per delegar a la Generalitat les competències en immigració?
L’article 149 de la Constitució diu que la immigració és una competència exclusiva de l’Estat. Els socialistes han dit que aprovaran una llei orgànica per delegar les competències, però han ocultat el document que van signar amb Junts. Quan alguna cosa s’oculta, per alguna cosa serà.
Un nom que està d’actualitat últimament és el del jutge Manuel García-Castellón, que ha rebut crítiques per part dels partits independentistes i de membres del govern espanyol. Com valora que des de les formacions i des del mateix executiu es critiqui l’actuació del jutge?
Amb dir-li que [Arnaldo] Otegi ha dit que l’Estat espanyol volia que ETA continués endavant i que l’han condemnat per lawfare, li ho dic tot. El jutge García-Castellón a mi m’ha imputat, el fiscal li ha demanat que no em porti a judici i, gràcies a això, no m’hi ha portat. I està portant la Kitchen. Ells es fiquen amb qualsevol jutge que s’hagi ficat amb els independentistes.