Esquerra Republicana continua reivindicant la figura del president Lluís Companys, sentenciat a mort per judici sumaríssim i assassinat pel franquisme el 1940. En una proposició no de llei (PNL) a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, els republicans reclamen al govern espanyol que expedeixi de “manera immediata” la “declaració de reconeixement i reparació personal” de Companys, publiqui “l’anul·lació de les sentències en els respectius expedients judicials” i realitzi un “acte formal de desgreuge” envers la figura de Companys que sigui “extensible” al poble de Catalunya, “atès que Lluís Companys era el seu president escollit democràticament”. En aquest sentit, volen que es constitueixi “en el termini més breu possible” un grup de treball entre la Generalitat i el govern espanyol que “acordi els termes en què es durà a terme l’acte solemne” de “desgreuge” de la figura de Companys.
ERC reivindica que el seu assassinat “té una càrrega clara i explícita” que “cal rescabalar, reconèixer i reparar per part d’un estat que es diu ser una democràcia plena” i posa en relleu la “significació històrica i simbòlica” de la “persecució, sentència i execució de l’únic president electe per part del feixisme a Europa i en tota la història”. Des de les files republicanes, confien que les seves demandes tirin endavant en una votació que encara no té data.
En l’exposició de motius de la iniciativa, consultada per aquest mitjà, el partit liderat a Madrid per Gabriel Rufián recorda que, arran de la negociació parlamentària amb ERC i Bildu, la Llei de Memòria Democràtica reconeix la “il·legalitat” del règim franquista, el “dret a una declaració personal de reconeixement i reparació”, la “nul·litat de les sentències i òrgans” i “l’obligatorietat” de fer-les constar als expedients judicials. Ara, des d’ERC, subratllen que és “imprescindible dur a terme amb urgència la reparació de les víctimes” que estableix la llei i adverteixen que “van desapareixent els familiars directes” i que “la dreta espanyola sempre ha obstaculitzat la implementació de qualsevol mesura de memòria democràtica”.
Justament aquest dimecres, el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha anunciat des de Barcelona que dimarts que ve el Consell de Ministres aprovarà la creació d’una comissió de restauració per avançar en la restitució de Lluís Companys i de Salvador Puig Antich. Això se sumarà a la declaració de “reparació”, “reconeixement” i “restitució” de la dignitat de la figura de Companys i de condemna del Consell de Guerra sumaríssim que el va condemnar a mort que va aprovar el govern espanyol el desembre del 2018. En aquell cas, però, no va anul·lar el judici.
ERC continua abanderant la restitució de Lluís Companys
Els republicans, que van registrar la PNL ahir al migdia, volen que es debati i es voti a la Comissió Constitucional, en un nou intent d’arrencar el compromís del PSOE per continuar fent passos endavant. Ara bé, les peticions d’ERC no són noves. L’octubre del 2022, per exemple, poc després de l’aprovació de la Llei de Memòria Democràtica, ERC ja va registrar una moció per exigir que s’expedissin els certificats de nul·litat de les sentències i les declaracions de reconeixement i reparació personal. Tanmateix, la iniciativa no es va arribar a debatre ni a votar.
A més, el novembre del 2023, el Departament de Justícia de la Generalitat va sol·licitar formalment la reparació personal del 123è president de la Generalitat, prevista a l’article 5 de la Llei de Memòria Democràtica. Setmanes abans, en l’ofrena floral per l’aniversari de l’assassinat de Companys, l’actual president de la Generalitat, Pere Aragonès, havia exigit a l'Estat una declaració institucional que restaurés la figura de Companys.
🔎 La llei de memòria democràtica espanyola 2022: trampes i ambigüitat
El govern espanyol té dos mesos i mig per complir amb altres compromisos contrets amb ERC
Durant aquesta legislatura, ERC ja havia interpel·lat directament al govern espanyol en qüestions de memòria democràtica. Just fa dos mesos, els republicans van aconseguir aprovar una moció al ple arran d’una esmena pactada amb el PSOE per posar deures a la Moncloa. El text final estipulava que, abans del juliol del 2024, el govern espanyol ha d’elaborar tres informes: sobre “l’estat del compliment de la retirada o eliminació de símbols i elements contraris a la memòria democràtica”, sobre “l’auditoria de béns immobles espoliats per raons polítiques, ideològiques, de consciència o creença religiosa durant la Guerra Civil i la Dictadura a ateneus, cooperatives i ens assimilats” i sobre “els avenços en el reconeixement i reparació a les víctimes que van fer treballs forçats”.
A més, els republicans també van acordar amb els socialistes que el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica ha de presentar un “catàleg de símbols i elements contraris a la memòria democràtica” i ha d’informar sobre “l’estat de la creació del Banc Estatal d’ADN de víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura”.