La polèmica prefectura de la Via Laietana, de sinistra memòria com a espai de tortura durant el franquisme i també durant la present democràcia, serà designada com a espai de memòria en aplicació de la Llei estatal de Memòria Democràtica, però sense que això comporti un canvi d’ús de l’edifici, que seguirà sent una comissaria de la policia espanyola al mig de Barcelona. Aquest és el resultat de la trobada que han mantingut aquest dimecres el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, amb l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. Segons ha especificat el mateix Ajuntament en un comunicat, “la declaració com a espai de memòria no comporta un canvi d’ús de l’edifici, la dependència del qual correspon al Ministeri de l’Interior”. La designació queda, doncs, molt lluny de la intenció de convertir la prefectura en un museu de memòria sense activitat policial
Collboni ha demanat també a Torres que s’avanci en els processos d’anul·lació dels consells de guerra contra figures republicanes i de l’antifranquisme que encara continuen vigents, com el del president Lluís Companys o el de l’activista anarquista Salvador Puig Antich, i ha subratllat que es tracta d’una qüestió de reparació i justícia històrica. El consistori apunta que “l’anul·lació dels processos judicials que van resultar en condemnes injustes és un element primordial de justícia i reparació per a tots els homes i dones que van lluitar contra la dictadura i pels seus familiars”.
En la mateixa línia, vinculat amb la Memòria Democràtica, en el Consell de Ministres de la pròxima setmana es constituiran tres comissions de reparació en el marc del desenvolupament del contingut de la Llei de Memòria Democràtica. De fet, tant l’alcalde com el ministre han destacat la voluntat conjunta de col·laboració en una sèrie de projectes rellevants en matèria de Memòria Democràtica i han reivindicat que “les accions de recuperació de la memòria de les persones represaliades són necessàries per què, davant l’ofensiva de la ultradreta per intentar blanquejar la dictadura i falsejar la història, els governs progressistes tenen el deure d’aconseguir la màxima reparació a les víctimes de la dictadura”.
En aquest sentit, la ciutat prepara per al 2025, quan es compliran cinquanta anys de la mort del dictador feixista Francisco Franco, activitats i mostres al voltant d’aquesta efemèride, per tal d’abordar la manca de drets i la repressió de llibertats associada a la dictadura, i també per a reivindicar el paper que van tenir els moviments socials en la lluita antifranquista. A la trobada entre l’alcalde de Barcelona i el ministre també han tractat d’altres temes vinculats a la "recuperació de la normalitat institucional".
En primer lloc, han acordat que la Comissió Interadministrativa Estat, Generalitat i Ajuntament de Barcelona es pugui celebrar abans de finals d’any i han consensuat el calendari que ha de permetre aquesta fita. A més, per fer-ho possible, pròximament es crearà un grup de treball tècnic amb tots els agents implicats que permeti la concreció de l’ordre del dia de la reunió. Cal tenir en compte que aquesta Comissió es va reunir per darrera vegada l’octubre de 2011.