El municipi d'Elna, a la Catalunya Nord, va ser clau en la celebració del referèndum de l'1-O. La població rossellonesa va teixir durant les setmanes i mesos previs una xarxa de suport molt important per fer possible la votació. El secretisme impera però se sap que d'aquí en van sortir 6 milions de paperetes i milers d'urnes. "Era més fàcil portar-ho tot de l'exterior que fer-ho des de dins", diu una persona coneixedora de l'operació, que prefereix no identificar-se. Tot i que el relat real és encara difícil de reconstruir, el material hauria viatjat en vehicles particulars travessant la frontera pels camins de l'exili i esquivant controls policials. L'operació s'explica, sobretot, pels lligams històrics entre "nord i sud" però també per l'efecte rebot que el creixement de l'independentisme a Catalunya ha provocat "en tots els sectors de la societat nord-catalana".
Situada a escassos 15 quilòmetres de Perpinyà, la població rossellonesa d'Elna és des de fa anys punt de referència històrica obligada. Fa vuitanta anys, la mestra suïssa Elisabeth Eidenbenz hi va crear una maternitat per atendre dones embarassades refugiades de la Guerra Civil procedents dels camps nord-catalans. Hi van donar a llum uns 600 nadons. Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, la maternitat també va acollir mares jueves fins que l'exèrcit alemany la va tancar, l'any 1944.
Maternitat d'Elna / ACN
La història ha tornat a situar Elna al mapa. El municipi va teixir durant les setmanes i mesos previs a la celebració del referèndum de Catalunya una xarxa de suport molt important per fer possible la votació. L'operació "clandestina" va comptar amb la participació de desenes de persones anònimes que, en alguns casos, ni tant sols es coneixien entre si. Ningú tenia tota la informació. Es va fer amb la més absoluta discreció. Tant és així que molts dels veïns d'aquesta localitat de gairebé 9.000 habitants no van saber, fins que els mitjans de comunicació ho van esbombar, que alguns dels seus habitants hi havien participat.
Alguns dels que coneixen l'operació asseguren que el relat real de com es va fer tot encara és difícil de reconstruir. "Potser algun dia se sabrà del tot. O no", diu una persona propera a l'operació, que prefereix no identificar-se. "Aquí la gent ho va fer de manera bastant natural", afegeix. De fet, insisteix, "no se sap quins camins va agafar però es va estructurar d'una manera, jo no diria militar, però sí prenent moltes precaucions".
El que se sap segur és que als afores d'Elna la petita impremta familiar Salvador va imprimir 6 milions de paperetes. L'encàrrec va arribar una setmana abans de l'1-O i "algú" va recollir la comanda quan estava a punt. Ningú vol revelar la identitat dels implicats, ni el cost exacte que tot plegat va tenir ni el nom de qui va pagar-ho. Silenci absolut.
Impremta Salvador / ACN
Tampoc volen desvetllar com es va organitzar el trasllat de les urnes. L'empresa xinesa Smart Dragon Ballot Expert va confirmar que havia enviat una comanda de 10.000 urnes (iguals a les utilitzades aquell dia) al port de Marsella, a França. Després, s'haurien emmagatzemat en algun punt de la Catalunya Nord.
A partir d'aquí, el relat és divers. "S'ha dit, fins i tot, que es van guardar a la maternitat d'Elna, quina bestiesa!", assegura. Ningú confirma ni desmenteix, en canvi, que es traslladessin durant l'estiu en furgonetes i tot tipus de vehicles particulars passant pels camins de l'exili i esquivant els controls policials de la frontera. Després, suposadament, hauria començat la segona fase de l'operatiu per distribuir-les fins als punts de votació.
"Era més fàcil portar les coses de l'exterior que fer-ho tot des de dins perquè a Catalunya hi havia Guàrdia Civil, hi havia perquisicions i investigacions", insisteix. "L'ajut de la Catalunya Nord va facilitar molt l'organització del referèndum", conclou.
Lligams històrics
Però, i el perquè d'aquesta implicació?. "La Catalunya Nord és un territori que sempre ha tingut lligams amb Catalunya per la seva proximitat, per la història i per la retirada", explica. La "sensibilitat" ja hi era però ha crescut a la vegada que ho ha fet l'independentisme a Catalunya. "Hi ha hagut una evident repercussió al nord entre els anys 2010 i 2018 amb una radicalització progressiva de tots els sectors de la societat nord-catalana", afegeix.
Plaça de la localitat d'Elna / ACN
"És a dir, els independentistes, que eren molt minoritaris i que públicament no en feien bandera, han començat a assumir públicament les seves conviccions", detalla. També la gent que "només es movia per raons culturals o lingüístiques ha començat a interessar-se més per Catalunya" i, finalment, aquells que eren "més neutrals" i "no s'interessaven gaire pel que passava a Catalunya, han parat més l'orella".
"En el moment més àlgid de la situació política a Catalunya prèvia a la celebració del referèndum, suposo que no ha estat difícil trobar prou gent d'aquí per implicar-s'hi d'una manera més operativa", afegeix.
En aquest sentit, diu que creu que tot plegat ha tingut un efecte "molt positiu per a la Catalunya Nord". Per una banda, insisteix, perquè ha "permès a la gent del sud" tenir una altra visió cap al nord. "El Nord ha agafat un protagonisme positiu i ja no és només una reserva d'indis dels països catalans, una zona folklòrica que intenta viure amb dues escoles catalanes, la USAP i la sardana", remarca.
"La Catalunya Nord està en situació de reconquesta lenta i difícil i la implicació i encaix dins el procés més ampli que hi ha hagut a Catalunya permet dignificar la catalanitat al nord", afegeix.