L'extorsió no és aliena a l'activitat de la policia patriòtica. Així ho demostren els documents i els àudios a què ha tingut accés ElNacional.cat sobre l'activitat de l'Operació Catalunya. Un cas paradigmàtic dels devastadors efectes de les clavegueres de l'estat és la Banca Privada d'Andorra (BPA), intervinguda i, finalment, dissolta arran de l'acció de la policia patriòtica. La pressió als titulars del banc, Higini i Ramon Cierco, o a qui va ser el conseller delegat de l'entitat, Joan Pau Miquel, queda recollida a les notes informatives del comissari José Manuel Villarejo, però també en la contundència dels àudios aportats a la querella que es va presentar als jutjats d'Andorra contra els responsables de l'anomenada trama andorrana de l'Operació Catalunya, liderada pel president Mariano Rajoy. Aquesta prova cabdal —l'amenaça policial enregistrada— també s'ha presentat als jutjats espanyols. Per ara, però, cap jutge de l'Audiència Nacional la vol admetre.

📃 Documents secrets incriminen el govern Rajoy en l'Operació Catalunya contra l'independentisme
 

📌 Un document d'Interior fixa línies d'investigació contra els Pujol i empresaris catalans
 

En un d'aquests àudios, es pot sentir la conversa del conseller delegat de Banca Privada d'Andorra, Joan Pau Miquel, amb l'agregat del Ministeri de l'Interior a l'ambaixada d'Andorra, l'inspector en cap de la policia espanyola Celestino Barroso. El policia, que ja havia tingut un contacte previ amb un dels germans Cierco, Higini, es va presentar a la BPA amb un "missatge de Madrid". El missatge en qüestió era que el Banc d'Espanya estava fent una inspecció al Banc de Madrid, filial espanyola de la BPA. "I se'l carregaran. I hi ha una empresa americana disposada a assumir el banc quan el Banc d'Espanya es carregui l'actual", explica l'inspector. "Però, m'han dit que els transmeti que depèn de vostès que quedi en no res, que s'aturi la inspecció, i tot segueixi com actualment... Sempre que vostès accedeixin a alguna cosa que jo no sé de què es tracta", afegeix.

Agregat de l'ambaixada

Davant d'aquesta entrada a la conversa, Joan Pau Miquel demana a Barroso que s'identifiqui i li pregunta si és de l'ambaixada d'Espanya i la conversa va continuar en aquests termes:

CB: Sí, soc inspector en cap de policia.

 JPM: Del Cos Nacional de la Policia?

CB: Sí, estic a l'ambaixada i agregat d'Interior. És una missió molt meva, però...

JPM: "Però entenc que és oficial tot això que m'està dient?

CB: Deixem-ho... entre cometes.

JPM: Ja. I amb qui m'he de veure?

CB: No en sé més. Encara que volgués, no en sé més. Sé aquesta frase: que el Banc d'Espanya es petarà el Banc de Madrid i que hi ha americans disposats a fer-se'n càrrec, un cop el Banc d'Espanya doni la destralada; i que tot això es pot paralitzar sempre que vostès hi accedeixin... Que està a la seva mà. Què se li demanarà, no ho sé.

L'inspector insisteix que ja ha avisat l'Higini [Cierco] que “parlar no costa res” i aconsella asseure’s a parlar al voltant d’una taula per escoltar si se’ls planteja una situació que és factible i que els permet paralitzar l’operació del Banc d’Espanya. “I poden evitar la sacsejada, fent el que els demanin, que no sé que serà…”, insisteix. Joan Pau Miquel va haver d'anar a Madrid, on es va trobar amb el comissari Marcelino Martín Blas (que es feia dir Félix), el qual li va demanar si el seu banc tenia els comptes dels Pujol, i també suposats d'Artur Mas i d'Oriol Junqueras.

 

Els efectes

Setmanes després, el 7 de juliol de 2014, el diari El Mundo va publicar els comptes de la família Pujol Ferrusola a la BPA, que els responsables del banc sempre han negat haver donat. Les amenaces es van complir i una nota del tresor dels EUA (FinCEN) va forçar la intervenció de la BPA el 10 de març de 2015, i també de la seva filial a l'estat espanyol, el Banco Madrid, per part del Banco de Espanya davant l'alerta d'un suposat blanqueig de capital en els dos bancs. Les entitats van ser dissoltes l'any 2016. Un episodi greu no aclarit i, per ara, sense que hi hagi cap responsable, malgrat que es va concloure, després, que el Banco Madrid no havia comès cap il·legalitat. Pel tancament de Banco Madrid, els seus titulars han exigit que el govern espanyol els pagui 141 milions d'euros pels danys causats, que en primera instància ha estat rebutjat. Pel que fa a la BPA, la primera sentència a Andorra sobre suposat blanqueig de capital serà l'octubre vinent.

En aquesta nota informativa de l'1 de juliol del 2014, a la qual ja s'ha fet referència en aquesta sèrie d'informacions sobre l'Operació Catalunya, explica que s'ha aconseguit que la BPA aportés informacions sobre els membres de la família Pujol Ferrusola "de manera forçada i obligada per les circumstàncies", davant "el temor de poder perdre la llicència per exercir a Espanya com a banca privada a través de la marca Banca Madrid". Una suposada col·laboració que no va salvar-los. 

Querella a Andorra

Higini Cierco va revelar aquestes coaccions l'agost del 2016, quan era interrogat per la batlle d'Andorra sobre les suposades irregularitats de la BPA. La jutge va obrir una peça separada que ha donat pas a una querella per extorsió contra el llavors president Mariano Rajoy, els ministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro i els policies José Manuel Villarejo, Marcelino Martin Blas, Celestino Barroso, entre altres.

A la querella, com acusació popular i per defensar la sobirania d'Andorra s'hi han presentat l’entitat catalana Drets i l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDH), que han ampliat els noms dels querellats, a mesura que descobrien els policies i polítics implicats en aquesta guerra bruta contra l'independentisme català a Andorra.

🔍 Tota la investigació d'ElNacional.cat sobre els Papers de l'Operació Catalunya
 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!