L'endemà de la jornada prevista per la llarga declaració del DAO de la Guàrdia Civil, Mercedes González ha comparegut davant del jutge Santiago Pedraz. Ho ha fet com a imputada en el cas Leire que investiga l'Audiència Nacional. Durant la seva declaració, González, directora general de la Guàrdia Civil, s'ha situat al bàndol de les víctimes de Santos Cerdán i no en el dels botxins. Després de les declaracions de l'excap de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, assegurant que havien rebut pressions de la direcció de l'organització, González ho ha negat rotundament, segons han explicat fonts jurídiques. La socialista, que va ser imputada a principis de mes, ha reconegut haver-se reunit dos cops amb la fontanera del PSOE però que aquesta es va presentar com una periodista freelance. A més, ha assegurat que si l'haguessin avisat que Díez li havia demanat la reunió enviada per Cerdán, s'hi hauria negat. L'UCO va informar d'una tercera trobada entre les dues, però González ha desmentit davant Pedraz que aquesta s'hagués produït.
González, que ja havia hagut de comparèixer en la comissió del Senat dominada pel PP sobre aquest afer, ha assegurat que en una d'aquestes reunions, la fontanera va treure el tema del comandant de la Guàrdia Civil, Rubén Villalba, a qui ja s'investigava en el marc del cas Koldo. Davant d'aquestes preguntes, la directora ha afirmat que va optar per tallar la conversa.
Els informes de la discòrdia
La imputació de González, i del director adjunt operatiu (DAO), el tinent general Manuel Llamas, es basa en la suposada utilització de tres informacions reservades —expedients disciplinaris interns— per pressionar i dificultar la tasca dels investigadors de la Unitat Central Operativa (UCO). Segons el text de la Fiscalia Anticorrupció, aquests expedients es van obrir de manera coordinada i coincideixen en el temps amb el progrés de diverses investigacions judicials per corrupció que afectaven el PSOE i l’entorn del govern espanyol. També queda recollit que Leire Díez hauria aprofitat la seva relació personal amb González per impulsar l’obertura d’aquests procediments contra agents de l’UCO, extrem que González ha negat. En la seva declaració aquest dijous, Llamas també va negar rotundament haver aprofitat la seva posició per pressionar a comandaments del cos amb la intenció d'interferir en les diferents investigacions.
En canvi, tant la Fiscalia com l’acusació unificada consideren que la successiva obertura d’aquests expedients no perseguia finalitats disciplinàries legítimes, que és el que defensen des de la Guàrdia Civil. Apunten a un patró d’utilització desviada de la potestat disciplinària per crear un “efecte descoratjament” i una “intimidació ambiental” sobre els agents de l’UCO que investigaven les diferents causes de corrupció relacionades amb el PSOE i l'entorn de Pedro Sánchez.