Pedro Sánchez ha intentat aquestes darreres setmanes girar full de la corrupció i recuperar la iniciativa de la legislatura per acabar-la dempeus l’any que queda. Per tornar a agafar embranzida, el president del govern espanyol ha encarregat al seu equip elaborar els pròxims pressupostos generals de l’Estat. Tothom els dona per perduts, però li permet recuperar la iniciativa; i, en cas de voler anticipar eleccions i que la cambra els tombi, tenir així una excusa; no pas pel setge de les causes judicials. Per intentar superar el primer obstacle, el president del govern espanyol ha optat per una estratègia que es basa en perimetrar quins casos, segons ell, sí que són corrupció i quins no. Ho va resumir de la següent manera en una compareixença al Congrés dels Diputats i en un discurs a Ferraz durant el comitè federal del PSOE: José Luis Ábalos i Santos Cerdán sí que formaven part d’un entramat de causes irregulars vinculades a “l’antiga secretaria d’Organització del PSOE”, caldrà analitzar bé el cas de José Luis Rodríguez Zapatero, i les causes contra el seu entorn familiar —la seva esposa, Begoña Gómez, i el seu germà David— són casos de lawfare.
Però aquesta setmana a Sánchez se li ha esquerdat el perímetre. A Santos Cerdán se l’investiga pel cas Koldo, però també pel cas Leire, un entramat de clavegueres dissenyades presumptament a la sala de màquines del PSOE per obtenir informació o actuar contra jutges, fiscals i comandaments de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil vinculats a causes contra els interessos de Pedro Sánchez. Ara el jutge sospita que aquestes clavegueres van tenir una fuga i ha decidit imputar la directora de la Guàrdia Civil, Mercedes González. La mateixa UCO apuntava en un informe entregat al magistrat que Leire Díez hauria aconseguit que González iniciés algunes “actuacions administratives” contra els agents que investigaven causes relacionades amb el PSOE i el govern espanyol.
Es tracta d’un càrrec de màxima confiança del govern espanyol. González ja era directora de la Guàrdia Civil abans de les eleccions generals del 23-J del 2023, un càrrec que va abandonar per anar a les llistes del PSOE. És militant de la formació, però no forma part de la secretaria d’Organització dels socialistes. Amb la seva imputació, més de tres dècades després del cas Roldán, la tempesta judicial penetra la teulada de la Direcció General de la Guàrdia Civil i s’enfanga el despatx d’un càrrec de confiança del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska.
González va comparèixer aquest passat mes de juny al Senat, i va admetre haver-se reunit amb Leire Díez; després d’haver negat que ella hagués tingut mai cap contacte amb ella. Ara bé, va defensar que aquesta sempre es va presentar com a periodista i va negar qualsevol vinculació amb les presumptes maniobres per pressionar o desacreditar l'UCO. Segons la seva versió, la primera trobada va ser una presa de contacte després del seu nomenament com a directora general de la Guàrdia Civil, mentre que en la segona Leire li va plantejar la possibilitat de reincorporar el comandant Rubén Villalba al seu lloc de treball, una petició que assegura haver rebutjat perquè estava investigat pel cas Koldo. González sosté que aquella va ser l'última vegada que es van veure i insisteix que mai no ha interferit en cap investigació ni ha exercit cap pressió sobre els agents de la Guàrdia Civil.
Però —igual que va passar amb el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, en el cas de la filtració dels correus electrònics de la parella d’Isabel Díaz Ayuso— ningú no dimitirà; almenys de moment. Fonts del govern espanyol asseguren que Marlaska manté tota la seva confiança amb González i amb Manuel Llamas, director adjunt operatiu.
El cas Zapatero s’enrevessa: l’Advocacia de l’Estat es persona en el cas de les joies
A qui Sánchez també li trasllada la seva confiança és a José Luis Rodríguez Zapatero. Aquests darrers dies ha situat l’expresident del govern espanyol en els llimbs: reivindica la presumpció d’innocència, mira d’exculpar-lo traient importància als regals que reben els presidents del govern espanyol quan viatgen i alhora demana esperar que avanci la investigació i que el seu antecessor en el càrrec doni les explicacions pertinents.
I ara tot se li complica encara més perquè l’Administració General de l’Estat s’ha vist obligada a personar-se en aquest cas. El jutge José Luis Calama va fer un regal enverinat a Hisenda, poder participar en el procés en tant que és una “part potencialment perjudicada” en el cas de les joies d’1,3 milions d’euros amagades a la caixa forta del seu despatx, sense declarar. I l’Advocacia de l’Estat ja ha confirmat que s’hi personara. No només això; sinó que l’Agència Tributària ha confirmat al magistrat que ha obert una investigació amb inspeccions fiscals sobre l’expresident i la seva família.