El director adjunt operatiu (DAO) de la Guàrdia Civil, Manuel Llamas, ha comparegut aquest divendres davant la comissió d'investigació del cas Koldo al Senat amb un missatge clar: no pensa dimitir. Ni ara que està investigat judicialment ni tampoc si el jutge decideix obrir-li judici oral. "No he pensat dimitir. La prova és que aquí soc, al meu lloc de treball. La meva situació real és la d'innocent", ha afirmat el màxim responsable operatiu de l'institut armat, que aquesta setmana va declarar com a investigat davant el jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz pels presumptes delictes de prevaricació i obstrucció a la justícia. La seva compareixença al Senat arriba només un dia després d'haver prestat declaració judicial en el conegut com a cas Leire Díez o cas de les clavegueres del PSOE, en què s'investiga si des de la cúpula de la Guàrdia Civil es van intentar influir o condicionar determinades investigacions de la Unitat Central Operativa (UCO).
"Soc innocent"
Durant l'interrogatori dels senadors, especialment en resposta a les preguntes de la senadora d'UPN Maria del Mar Caballero, Llamas ha reiterat diverses vegades que no considera abandonar el càrrec. El tinent general ha defensat que la seva situació processal no justifica una dimissió perquè continua emparat per la presumpció d'innocència. "Hi ha multitud de guàrdies civils, de tots els rangs, investigats o imputats en situacions processals infinitament pitjors que la meva i continuen ocupant el seu lloc", ha argumentat. Amb aquesta comparació, Llamas ha volgut desvincular la simple existència d'una investigació judicial de qualsevol obligació política o professional de deixar el càrrec.
El suport de Marlaska
Un dels moments més rellevants de la compareixença ha estat quan el DAO ha revelat que, després de la seva imputació, va mantenir una conversa amb el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. Segons ha explicat, el ministre de l’Interior li va traslladar que considera "injusta" la seva situació judicial i que continua mantenint-hi la confiança. Aquest suport polític explica, segons el mateix Llamas, que continuï exercint com a màxim responsable operatiu de la Guàrdia Civil.
També ha confirmat que va parlar amb la directora general de la Guàrdia Civil, Mercedes González —igualment investigada en aquesta causa—, després de la difusió de dades personals incloses en un informe de l'UCO relacionat amb la investigació sobre David Sánchez, germà del president del govern espanyol. Segons Llamas, González li va advertir de la gravetat de la filtració perquè afectava persones alienes a la investigació.
Posteriorment, ha relatat, també va rebre una trucada de Grande-Marlaska, que li va transmetre l'impacte que havia tingut la publicació de dades personals, especialment després que l'adreça electrònica de Begoña Gómez, esposa del president Pedro Sánchez, acabés difosa i rebés nombrosos missatges ofensius.
Nega haver pressionat l'UCO
Pel que fa al fons de la investigació, Manuel Llamas ha evitat aportar novetats respecte de la seva declaració davant el jutge de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz. Ha reiterat que mai no va pressionar la Unitat Central Operativa perquè rebaixés el to o es mantingués al marge d'investigacions sensibles, entre les quals la que afectava David Sánchez. Aquesta és precisament una de les principals sospites que investiga el jutge Pedraz: si des de la direcció de la Guàrdia Civil es va intentar interferir en el treball dels investigadors en causes amb un fort component polític. Llamas rebutja categòricament aquesta acusació i insisteix que totes les seves actuacions es van ajustar a la legalitat.
L'"honor" de la Guàrdia Civil
La compareixença també ha deixat un debat simbòlic al voltant del lema històric de la Guàrdia Civil: "L'honor és la meva divisa". Preguntat sobre si la seva imputació perjudica aquest principi, el número dos de la benemèrita ha respost que l'honor no depèn del que opinin tercers. Segons ha afirmat, és ell mateix, juntament amb els seus superiors, qui ha de valorar si conserva aquest honor professional, i no el fet que estigui immers en una investigació judicial.
La intervenció de Manuel Llamas reobre el debat sobre fins a quin punt un alt càrrec policial ha de continuar exercint les seves funcions quan és objecte d'una investigació penal. Mentre el DAO defensa que la presumpció d'innocència ha de prevaldre fins a una eventual condemna, els grups de l'oposició qüestionen que el màxim responsable operatiu de la Guàrdia Civil continuï dirigint el cos mentre és investigat per presumptes maniobres per interferir en investigacions judicials. Però Llamas deixa clar que no pensa fer cap pas al costat. Ni la seva imputació ni un eventual judici alteren, segons diu, la seva voluntat de continuar al capdavant de l'estructura operativa de la Guàrdia Civil.