La directora general de la Guàrdia Civil, Mercedes González, ha comparegut aquest dimarts a la comissió d’Interior del Senat. La Unitat Central Operativa (UCO) d’aquesta mateixa unitat policial va revelar González va tenir diverses trobades amb Leire Díez, coneguda com a fontanera de Santos Cerdán i personatge principal de les clavegueres del PSOE, la trama que intentava torpedinar investigacions judicials que van contra els interessos de Pedro Sánchez. Un dels objectius a batre de Leire eren els comandants de l'UCO que portaven la batuta d'aquestes indagacions. Aquest dimarts, González ha reconegut haver mantingut dues reunions amb Leire, en les quals l’exmilitant del PSOE s’hauria presentat com a mera periodista. Però ha assegurat que no ha participat mai en cap maniobra contra l’UCO ni contra cap agent en concret.
"No he interferit en cap investigació, mai, mai, ni de l'UCO, ni de cap altra unitat de la Guàrdia Civil", ha reiterat en diverses ocasions la directora de l'institut armat. Ha insistit que sempre ha mantingut un "respecte escrupolós, total i absolut a la seva feina" i la "necessària independència judicial". També ha afirmat que no ha adoptat mai "cap mesura com a element de pressió" contra els agents, després que l'UCO apuntés que es van obrir diverses informacions reservades, la qual cosa els investigadors van relacionar amb la influència de Leire sobre la directora general de la Guàrdia Civil.
Durant la seva exposició inicial, la directora de la Guàrdia Civil ha relatat la seva relació amb Leire. Ha explicat que totes dues intercanviaven missatges de WhatsApp quan ella era delegada del govern espanyol a la Comunitat de Madrid i la socialista treballava a Correus. Però ha assegurat que no van veure's mai en persona. El primer contacte personal es va produir, ha relatat, quan va ser nomenada màxima responsable de l'institut armat. Segons la seva versió, Leire li va demanar prendre un cafè i es va presentar com una mera periodista, cosa que ella va interpretar com la voluntat d'afegir-la a la seva llista de contactes si en algun moment pretenia aconseguir informació d'algun tipus.
Va ser en una segona trobada, ha explicat, quan Leire li va mencionar la possibilitat de tornar a ubicar al seu lloc de feina el comandant de la Guàrdia Civil Rubén Villalba, un dels investigats en el cas Koldo. Segons González, ella s'hi va negar rotundament perquè era incompatible amb el fet que estigués esquitxat en un cas de presumpta corrupció. Aquesta va ser l'última vegada que les dues es van veure les cares, ha assegurat.
Les pressions que denuncien els agents de la Guàrdia Civil
El jutge del cas Leire, Santiago Pedraz, ha assenyalat que la presumpta trama va tenir el seu "punt d'inflexió" l'abril de 2024, quan Sánchez va obrir un període de reflexió de cinc dies sobre si continuava o no en el càrrec després de la imputació de la seva esposa, Begoña Gómez. A més, l'UCO recull en diferents atestats declaracions d'excomandaments d'aquesta unitat constatant que, des de juny de 2024, s'haurien exercit pressions contra ells per "posar-se de perfil" en la investigació que afectava David Sánchez, el germà músic del president del govern espanyol. Els agents de l'UCO van assenyalar la possible influència que va exercir Leire sobre González, que va substituir Leonardo Marcos al capdavant de la Guàrdia Civil el setembre de 2024, i que es va traduir en l'obertura de tres informacions reservades per possibles filtracions produïdes des de la mateixa UCO.
El passat 27 de maig, en paral·lel a l'entrada de l'UCO a la seu del PSOE a Ferraz, el tinent coronel al capdavant de les recerques, Antonio Balas, es va desplaçar a la Direcció General de la Guàrdia Civil per accedir al despatx del director adjunt operatiu (DAO) i màxim uniformat del cos, tinent general Manuel Llamas, on va recollir els expedients d'aquestes tres informacions reservades.
Per aquest motiu, el jutge Pedraz ha citat com a testimonis dos generals que van liderar l'UCO, Rafael Yuste i Alfonso López Malo, després d'assegurar davant agents d'aquesta mateixa unitat haver rebut pressions. També s'ha citat els instructors de les informacions reservades, el cap de l'Estat Major de la Guàrdia Civil i Antonio Cortés, general responsable de la Prefectura d'Armes, Explosius i Seguretat.