Rapidesa excepcional. El Tribunal Constitucional (TC) ha comunicat aquest dimecres la sentència, que va aprovar just dimarts i que avala l'amnistia de la malversació de l'1-O a l'exconsellera republicana Dolors Bassa. Li ha comunicat a Bassa i al Tribunal Suprem, que és qui ha d'aplicar-la ara als líders polítics condemnats. Ha estat excepcionalment ràpid perquè habitualment el TC primer comunica la resolució i setmanes després la sentència, amb el text complet. L'òrgan de garanties té pressa, fins i tot els cinc magistrats conservadors que ja han completat el seu vot particular en contra, que són els que faltaven incorporar, segons fonts jurídiques que asseguraven que es comunicaria la resolució completa en un màxim de dues setmanes. S'afirma que la judicatura conservadora no vol posar més bastons a les rodes per a la tornada del president a l'exili, Carles Puigdemont, i més ara, que el president del govern espanyol ha avançat les eleccions al 29 de novembre.
La sentència definitiva del Constitucional (aprovada pels set magistrats progressistes) recull correctius jurídics dirigits a la sala penal del Tribunal Suprem, que és qui ha de refer la resolució vers Bassa. El president del Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, és el ponent de la resolució que sosté que l'alt tribunal espanyol ha vulnerat drets de l'exconsellera en fer una interpretació "extensiva" de la norma de l'oblit penal. Amb aquesta sentència, el Suprem ja podria modificar també les resolucions dels líders condemnats per malversació: el secretari general de Junts, Jordi Turull; el líder d'ERC, Oriol Junqueras, i l'exconseller Raül Romeva.
El jutge instructor de l'1-O, Pablo Llarena, també pot estudiar la sentència per aplicar-la als exiliats. De moment, dimarts, minuts després de saber l'aval del TC a l'amnistia, va aixecar l'ordre de detenció a l'Estat espanyol de Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. Això no obstant, va aclarir que no era una decisió definitiva i que "no els aplicava l'amnistia", fins a llegir el contingut de la resolució.
"Falta de coherència"
En la resolució, de 67 pàgines, el Constitucional sosté que la sala penal del Suprem, llavors presidida pel magistrat Manuel Marchena (actualment dirigida per Andrés Martínez Arrieta), en la seva negativa a amnistiar la malversació de Bassa "excedeix" els límits de la interpretació de la norma i té "una falta de coherència", fet —afegeix— que vulnera el seu dret a tutela judicial efectiva en "connexió" amb el dret de participació política i del dret a la legalitat penal, com denunciava el seu advocat, el penalista Mariano Bergés.
El Suprem va assegurar que Bassa, Junqueras, Turull i Romeva no poden ser amnistiats perquè es van enriquir personalment amb l'1-O, que és un motiu d'excepció fixat per la llei. El TC li recorda que l'excepció es fixava en el concepte de la corrupció, de l'enriquiment i que la llei orgànica 1/2024 "no reescriu cent anys de jurisprudència" com es queixava la sala penal del Suprem sobre el delicte de malversació, sinó que ho aplica en un context concret.
L'òrgan reitera que ja va validar la llei d'amnistia, el 2025, en considerar que és potestat del legislador perdonar unes accions delictives amb una finalitat, en aquest cas per a buscar la "convivència social" davant el procés d'independència de Catalunya. Hi afegeix que la llei no esborra delictes, sinó que fa arxivar els casos delictius relacionats amb el procés i en un temps temporal concret. També reprodueix les resolucions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que sosté que és potestat dels Estats fer lleis d'amnistia, i que no es van perjudicar fons europeus amb l'1-O.
Pel que fa al delicte de malversació, el Constitucional acusa el Suprem de "falta de coherència" en la seva interpretació. Primer, assegura que el Suprem no té en compte la "connexió causal" fixada per la norma: malversar fons públic per a l'organització de l'1-O. Afegeix que després fa un salt interpretatiu sobre la voluntat de Bassa, i els altres líders, de no gastar diners de la seva butxaca. "Les resolucions judicials no només han incorregut en una interpretació imprevisible dels preceptes aplicables, sinó que, més, en apartar-se de la finalitat de la llei d'amnistia, no han mantingut el nexe de coherència necessari entre la decisió adoptada, la norma que li serveix de fonament i els fins que justifiquen la institució de l'amnistia", conclou el Constitucional. En conjunt, el retret jurídic del Constitucional al Suprem és força tècnic i s'ha rebaixat la crítica que recollia l'esborrany per Conde-Pumpido.
Per tot això, el TC considera no ajustades a dret les resolucions de l'1 de juliol i de 30 de setembre de 2024 del Suprem, que ara les haurà d'interpretar i fer una nova resolució per a Bassa i per a la resta de condemnats per malversació, motiu pel qual els manté la inhabilitació a càrrec públic fins al 2030 i el 2031.
"Suplanta el Suprem"
Per contra, els cinc magistrats conservadors afirmen, en el vot particular conjunt, que el Constitucional està "suplantant" les funcions del Tribunal Suprem "en el rol d'intèrpret de la legalitat ordinària". A més, els magistrats Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel, César Tolosa i José María Macías qualifiquen d'"injustificada desmesura els qualificatius sobre la motivació del Suprem", a més de criticar "l'heterodoxa metodologia" usada per analitzar i admetre el recurs d'empara de l'exconsellera Bassa.