Aquest dimecres, els butlletins de cadascuna de les províncies publicaven el llistat complet de les candidatures que concorreran a cadascun dels 947 municipis de Catalunya en les eleccions municipals 2023, que tindran lloc el proper 28 de maig. Més de 5,5 milions de catalans amb 18 anys o més tindran a les seves mans el futur polític de les seves localitats i determinaran amb la seva papereta quina serà la composició dels ajuntaments per al mandat 2023-2027. A més de ser determinants per als plens consistorials, els resultats dels comicis locals condicionen la configuració dels consells comarcals i diputacions provincials, òrgans supramunicipals amb ingents recursos econòmics que donen un ampli marge per fer inversions i impulsar infraestructures.

🗓️ Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: totes les dates i quan es vota

Per això, i per poder arribar a l’objectiu de ser el partit amb més alcaldies i més vots en el conjunt de Catalunya, les sales de màquines de les formacions han treballat a consciència la confecció de les llistes electorals. Molt sovint, les particularitats de cada municipi català disten molt de les casuístiques a escala nacional i això fa que els noms que apareixen a cada papereta siguin, freqüentment, més importants que la marca sota la qual concorren. És, per tant, un factor que explica en bona part el comportament electoral dels votants a les conteses locals.

En aquesta línia, és habitual que els partits polítics postulin candidats reconeguts pels vilatans d’un poble i que generin confiança en l’electorat, perquè és un element nuclear per aplegar vots. A més, si fem una ullada a la composició actual del Parlament de Catalunya, veiem que hi ha una vintena de diputats que compaginen aquesta tasca a la segona institució del país amb el lideratge dels consistoris dels seus municipis. Això els permet, argüeixen, “acostar les realitats i idiosincràsies” de cada racó del país a la cambra legislativa catalana. 

Més enllà de representants polítics que tenen un paper a escala nacional, les formacions també intenten ‘seduir’ figures mediàtiques que provenen de sectors que no tenen cap vincle amb la política i que, sovint, no revelen la seva adscripció ideològica, però que a vegades fan el pas —normalment, de manera simbòlica, com a mostra de suport i sense estar en un lloc de sortida— perquè creuen en la persona que lidera el projecte al qual se sumen. Aquesta estratègia també du a engreixar el sac de vots.

Els vips que fan el pas i els trobaràs a les paperetes el 28 de maig

A cada convocatòria electoral, hi ha alguns noms mediàtics que formen part d’alguna candidatura. Enguany, entre els més rellevants hi ha l’actor Joel Joan, que tanca la llista de Junts a Altafulla (serà el número 13). Encara en l’àmbit artístic, destaca Willy Toledo, que ocupa la 27a posició de la llista de Guanyem Badalona en Comú, liderada per Dolors Sabater. També havia de formar part d’aquest tiquet l’activista Marcel Vivet, com a número 3, però la condemna d’un any i mig d’inhabilitació que té per a exercir un càrrec públic li ho impedeix, ha resolt la Junta Electoral. De l'esfera cultural, també estaran a les paperetes de la ciutat de Barcelona l’actriu Vicky Peña (número 40 de Barcelona en Comú) i el guionista Roberto Enríquez, més conegut com a Bob Pop (número 38 a la mateixa candidatura).

Tot i que la majoria dels ‘famosos’ que van a les llistes ho fan freqüentment en les darreres posicions —les més discretes—, també hi ha qui fa un pas encara més endavant: és el cas del bateria d’Els Pets, Joan Reig, que és l’alcaldable d’Esquerra Republicana a Constantí. Del periodisme, destaca la incorporació de Josep Garriga, excorresponsal polític del diari El País, com a número 3 a la llista de Junts per Gandesa. En l’àmbit esportiu, sorprèn la posició de sortida de l’exàrbitre Xavier Estrada, que és el número 5 dels republicans a Lleida; o la d’Ángel Martínez, exfutbolista professional (número 6 del PSC a Girona). També repeteix Oleguer Presas, exjugador del Barça, que apareix a la posició 23 de la candidatura de la Crida per Sabadell (on hi ha la CUP). Uns altres dos noms rellevants de l’esport que es presenten com a candidats són el de l’olímpic i professional de la marxa atlètica Jesús Ángel García Bragado (tanca la llista del PP a Sant Adrià del Besòs, tot i que en anteriors mandats n’havia arribat a ser regidor) i l'exatleta Jackson Quiñonez (és el 9 del PSC a la capital del Segrià).

Sol ser habitual que algun conseller s’incorpori en alguna candidatura per tancar-la. En aquesta ocasió, també passa, i això s'ha prolongat fins a Janina Juli, la dona del president de la Generalitat, Pere Aragonès. Juli, que havia estat militant de la JNC, de Convergència i el PDeCAT, es presenta en la primera posició dels suplents de la llista d’ERC a Pineda de Mar. Ara bé, no tot es tradueix en incorporacions, ja que hi ha algunes que no s’acaben de materialitzar: fa unes setmanes, Pablo Odell, candidat de Junts a les Planes d’Hostoles, feia públic que la directora de cinema Carla Simón aniria com a suplent a la seva candidatura. Arran de la polèmica que es va generar, Simón va comunicar uns dies després que es retirava de la llista lamentant la “lectura descontextualitzada” que generava la seva participació en la política municipal de la seva vila. Simón clarificava en el comunicat, a més, que no és de Junts.

Sis de cada deu diputats al Parlament es presenten a les eleccions municipals 2023

Després de consultar totes les llistes, ElNacional.cat ha pogut constatar que, enguany, hi ha 86 diputats del Parlament que figuren als tiquets electorals dels seus municipis. Dit d’una altra manera, sis de cada deu parlamentaris catalans són candidats als comicis locals (en concret, el 63,7%). D’aquests, hi ha més d’una cinquantena que se situa en posicions de sortida, és a dir, que tenen moltes possibilitats de sumar una nova responsabilitat política: la de regidor del seu poble. Entre aquests, 39 són caps de llista: tres de cada deu diputats al Parlament són alcaldables.

Per partits, Esquerra Republicana és qui encapçala el ‘rànquing’ de diputats que són candidats a les municipals (23 de 33), seguits del PSC (20 de 33), Junts (19 de 32), Vox (9 de 10), la CUP (6 de 9), Ciutadans (5 de 6) i els comuns (4 de 8). Alguns dels noms propis de parlamentaris que són alcaldables són el de la vicepresidenta primera de la cambra en funcions de presidenta, Alba Vergés —ERC, candidata a Igualada—; Sílvia Paneque —PSC, número u a Girona—; Rubén Viñuales —PSC, es postula a primer edil a Tarragona—; Jordi Fàbrega —Junts, alcaldable a la Seu d’Urgell—; Basha Changue —CUP, líder de la llista a Barcelona—; Dolors Sabater —CUP, candidata a Badalona— o Anna Grau —Ciutadans, alcaldable a Barcelona—.

D’altra banda, algunes de les personalitats més conegudes de cada formació s’han ofert per tancar les llistes. Destaquen els casos d’Alícia Romero (PSC, número 24 a Mataró), Marta Vilalta (ERC, suplent número 9 a Torregrossa), Joan Canadell (Junts, número 13 a Bigues i Riells), Ignacio Garriga (Vox, número 41 a Barcelona), Eulàlia Reguant (CUP, número 41 a Barcelona) o Carlos Carrizosa (Cs, número 21 a Manlleu).

Si ampliem la perspectiva als representants catalans al Congrés dels Diputats i al Senat que concorren a les eleccions municipals, les xifres respecte al Parlament baixen. Dels diputats a la cambra baixa espanyola, apareixen a les llistes 23 dels 48 que té Catalunya —sis d’ells es presenten com a número 1 de les seves respectives candidatures—. En el cas de la cambra alta, puja a 12 dels 24 senadors catalans (quatre d’ells opten a primer edil). Els diputats al Congrés Gabriel Rufián (ERC, Santa Coloma de Gramenet), Sandra Guaita (PSC, Reus), Joan Mena (En Comú Podem, Sabadell) i el senador Josep Maria Cervera (Junts, el Port de la Selva) són alguns dels que aspiren a l’alcaldia. Si vols consultar quins diputats —del Parlament o del Congrés— i senadors es presenten a les eleccions municipals, consulta aquesta taula d’elaboració pròpia on hi consta el partit amb el qual concorren, el municipi on ho fan i la posició que ocupen a la llista:

 

Els consellers del Govern es bolquen en les municipals i quatre exconsellers de Junts se sumen a la contesa

A més de parlamentaris, els partits aprofiten la transcendència que atorga el càrrec de conseller per incloure’ls a les llistes de les municipals. El Govern de Pere Aragonès té 14 consellers, dels quals nou estaran a les paperetes del 28 de maig. Tots ells ocupen les últimes posicions de les candidatures: són els casos de Laura Vilagrà (Santpedor), Natàlia Mas (Sant Martí de Tous), Natàlia Garriga (Sant Cugat del Vallès), Teresa Jordà (Ripoll), Tània Verge (Barcelona), Carles Campuzano (Barcelona), Manel Balcells (Granollers), Meritxell Serret (Vallfogona de Balaguer) i Juli Fernàndez (Sabadell).

Des de Junts per Catalunya, després de la sortida del Govern del passat octubre de 2022, alguns dels que van formar part de l’executiu d’Aragonès s’han incorporat als tiquets locals. L’exvicepresident Jordi Puigneró és el número 5 de la candidatura de Sant Cugat; l’exconsellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, encapçala la llista de Girona; Violant Cervera, exconsellera de Drets Socials, és la número 2 a Lleida; i l’extitular d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, té la posició número 4 a la llista de Trias per Barcelona.