En qüestió d'un mes, tindran lloc les eleccions municipals 2023 a Catalunya. Més de 5,5 milions de catalans estan cridats a les urnes el diumenge 28 de maig per configurar els plens dels 947 ajuntaments del país i, per tant, els quasi 9.200 regidors que hi haurà arreu del territori durant el mandat 2023-2027. Els resultats dels comicis locals van més enllà dels consistoris, ja que són determinants per a la composició dels òrgans supramunicipals, com són les diputacions provincials i els consells comarcals. De fet, aquests ens són molt rellevants per als partits polítics, donat que disposen d'ingents recursos per poder contribuir al reequilibri territorial amb el desenvolupament d'infraestructures i amb la prestació de serveis als municipis més petits que, per les seves característiques, no poden oferir-los directament.
🗓️ Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: totes les dates i quan es vota
Durant aquest darrer mandat, els consells comarcals han estat l'exemple més contundent i il·lustratiu de la divisió entre l'independentisme. A l'hora d'arribar a pactes, sovint Junts per Catalunya i Esquerra Republicana han prioritzat l'entesa amb el PSC abans que arribar a un acord format per ambdues formacions que propugnen que Catalunya sigui un estat. De fet, en cinc consells comarcals s'ha donat la circumstància que els juntaires o bé els republicans s'han aliat amb els socialistes impedint que la llista amb més consellers comarcals (fos d'ERC o Junts) liderés el cartipàs d'aquests òrgans. Després de la constitució dels ajuntaments fruit de les eleccions municipals 2023, començarà el procediment per formar els plens dels 40 consells comarcals de Catalunya. Serà la desena legislatura d'aquests ens, que es van constituir per primera vegada entre els anys 1987 i 1988 a conseqüència de l'aprovació de la llei d'organització comarcal. Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i el PSC afronten aquests comicis, també, amb la mirada posada en el nombre de regidors i vots que obtinguin per guanyar pes tant a les diputacions com als consells comarcals.
ERC, el partit que ha liderat més consells comarcals del 2019 al 2023
En nombre de regidors i vots, la victòria de les eleccions municipals del passat 26 de maig de 2019 va ser per a Esquerra Republicana. Aquest fet va ser clau perquè els republicans tinguin el grup amb més representants a les diputacions de Lleida i Tarragona (que han presidit) i perquè empatessin amb el PSC a la Diputació de Barcelona. Alhora, els resultats obtinguts els ha permès encapçalar la meitat dels consells comarcals, és a dir, 20 dels 40 que hi ha. El segon partit que més consells comarcals ha liderat enguany ha estat Junts per Catalunya (15), en tant que els cinc restants i el Conselh Generau d'Aran han tingut una presidència del PSC. Pel que fa al nombre de consellers que tenen aquestes formacions arreu del país, la distància entre ERC (347) i Junts (340) és més estreta, seguits pel PSC (168), la CUP (46), Ciutadans (33) i els comuns (29). En aquest mapa, pots consultar qui ha presidit cadascun d'aquests òrgans en aquest darrer mandat i comparar-ho amb el partit que té més consellers comarcals:
En línies generals, el govern d'aquests ens està capitanejat pel partit amb més representants en els plens. Amb tot, hi ha set excepcions, que són els consells comarcals de l'Alt Urgell (hi mana Esquerra, però va guanyar Junts, tot i que val a destacar que els republicans han tingut la presidència aquest darrer any i mig en virtut de l'acord amb els juntaires per formar executiu), l'Anoia (ERC va ser la força que es va imposar, però el govern el tenen Junts i el PSC), el Pla de l'Estany (Esquerra i la CUP van assolir un acord que va impedir al primer, Junts, ser al govern), el Ripollès (Junts va sumar amb el PSC i UPMcat per impedir una presidència dels republicans), la Terra Alta (es va fer un pacte a quatre bandes liderat per ERC, malgrat la victòria de Junts), l'Urgell (Esquerra va pactar amb la CUP i el PSC tot i imposar-se els juntaires) i el Vallès Oriental (els republicans són el primer grup del ple, però el cartipàs és del PSC i Junts).
Els pactes més nombrosos als consells comarcals
Sobre les fórmules de govern, aquestes són les que palesen la bretxa oberta entre ERC i Junts a l'hora de teixir i bastir acords en aquests òrgans supramunicipals. El pacte que més s'ha estès i repetit durant aquest mandat 2019-2023 és el de Junts i el PSC, que governen plegats en 13 consells comarcals. Són els casos de l'Alt Camp, l'Alt Empordà, l'Alt Penedès, l'Anoia, el Baix Llobregat (on també hi ha els comuns a l'executiu), el Baix Penedès, el Berguedà, el Garraf, el Ripollès, la Selva, el Tarragonès, el Vallès Occidental (uns altres dos casos on també hi ha els comuns al cartipàs) i el Vallès Oriental. D'altra banda, la suma ERC i PSC es dona en quatre consells comarcals (Conca de Barberà, Moianès, Terra Alta i Urgell).
Malgrat això, un de cada quatre consells comarcals de Catalunya té executius integrats per Esquerra Republicana i Junts per Catalunya. En alguns casos, ambdós partits han acordat repartir-se la presidència al llarg dels quatre anys. Sigui com sigui, els 10 ens comarcals on hi ha hagut entesa independentista són el de l'Alt Urgell, el Bages, el Baix Camp, la Cerdanya, el Gironès, el Maresme, Osona, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i el Segrià. Altrament, producte d'haver arribat a la majoria absoluta, Esquerra ha governat en solitari als consells comarcals del Montsià, la Noguera, el Priorat, Ribera d'Ebre i la Segarra; mentre que Junts ha tingut tot el gabinet dels consells de l'Alta Ribagorça, les Garrigues, la Garriga i el Pla d'Urgell. Els quatre restants (Baix Ebre, Baix Empordà, Pla de l'Estany i Solsonès) els ha liderat Esquerra Republicana amb els comuns, la CUP o altres formacions de caràcter local i comarcal.
La composició dels consells comarcals
A Catalunya, hi ha més de 1.000 consellers comarcals. L'elecció d'aquests és indirecta i la composició de cadascun dels consells varia en funció del nombre d'habitants que té la comarca. En aquells territoris que tenen menys de 50.000 habitants, hi ha 19 consellers comarcals; on hi ha entre 50.001 i 100.000 residents, n'hi ha 25; de 100.001 a 500.000 ciutadans, corresponen 33 consellers; i a partir de 500.001 habitants, pertoquen 39 representants. La condició per ser conseller comarcal és haver estat elegit regidor d'un ajuntament de la comarca. A continuació, trobaràs el llistat complet de consellers comarcals que corresponen a cadascun d'aquests òrgans:
La configuració dels consells comarcals ve determinada pel càlcul del percentatge de regidors que té cada llista electoral sobre el total d'edils que hi ha a la comarca. Aquesta xifra té un pes d'un terç en el número que es té en compte a l'hora d'adjudicar els escons. Els dos terços restants provenen del percentatge de vots de cada candidatura respecte al conjunt de vots emesos a la demarcació que pertoqui. A partir d'aquí, la suma d'aquests dos factors és la que es fa servir per repartir les actes amb la llei d'Hondt. Posteriorment, es comunica a cada partit quants consellers comarcals tenen i aquests designen els regidors locals que també tindran un paper en aquests òrgans supramunicipals.