La defensa de Carles Puigdemont, que encapçalen Gonzalo Boye i Isabel Elbal, ha sumat aquesta setmana un nou argument en el torcebraç que mantenen amb el jutge instructor Pablo Llarena al TJUE per les euroordres. El fons del debat gira al voltant de la necessitat o no de demostrar que existeixen deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament del sistema judicial espanyol per poder aturar l’euroordre. L’advocat general del TJUE Jean Richard de la Tour, que s’encarrega del cas dels exiliats catalans, va fer un informe en què feia costat a Llarena i assegurava que és necessari demostrar deficiències sistèmiques. Això no obstant, aquesta setmana un altre advocat general, l’espanyol Manuel Campos Sánchez-Bordona, ha admès, en les conclusions sobre un altre cas, que una euroordre pot quedar temporalment suspesa de manera excepcional i provisional en funció de la situació individual de la persona afectada.

El debat sobre si calia demostrar deficiències sistèmiques o si era suficient amb argumentar l’existència del risc d’una vulneració de drets contra un grup concret, com seria aquesta cas els polítics independentistes, va centrar una part important de la vista sobre les qüestions prejudicials de Llarena que es va celebrar el passat 5 d’abril a Luxemburg. Llarena va plantejar les qüestions prejudicials al TJUE després que Bèlgica va rebutjar l'extradició del conseller Lluís Puig.

Deficiències generals

Després d'aquella vista, les conclusions que va fer públiques l’advocat general Jean Richard de la Tour el 14 de juliol van avalar que l’euroordre no es podia denegar si no hi ha dades que demostrin de manera fiable i precisa un risc real de vulneració del dret fonamental a un procés equitatiu a causa de “deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament del sistema judicial de l’Estat emissor”. Segons De la Tour, si no hi ha aquest risc, el sistema proporciona als afectats els mecanismes per defensar-se a través de la via del recurs.

Això no obstant, aquest dijous l’advocat general Manuel Campos ha introduït una nova interpretació a aquest criteri en resposta a les qüestions prejudicials relacionades amb una euroordre que la justícia de Croàcia va presentar contra un ciutadà d’aquell país resident a Itàlia arran d’un delicte de venda i distribució d’estupefaents. Itàlia argumenta que l’afectat pateix un trastorn psicòtic que requereix teràpia i l’exposa a un risc de suïcidi en resposta a un possible empresonament. La qüestió prejudicial va ser plantejada pel Tribunal Constitucional d’Itàlia després que el tribunal que ha de decidir sobre l’euroordre va preguntar si acceptar l'extradició podia vulnerar el dret a la Salut.

Persona individual

L’advocat general es remet a l’anomenat “examen en dues etapes”. La primera avalua la possibilitat d’una circumstància generalitzada que impedeixi acceptar l’euroordre. La segona, i aquí entra l’argument de les defenses dels exiliats, considera que en aquest cas no és el conjunt del sistema sanitari o penitenciari de l’Estat que emet l’euroordre el que cal avaluar, sinó que “el que importa és verificar si la persona reclamada tindrà garantida l’assistència mèdica que pugui precisar”. Es tracta, segons Manuel Campos, “de sondejar les possibilitats que una persona, en concret, sigui degudament assistida, per més que dita assistència se li pugui dispensar en el marc d’un sistema més o menys eficient”.

L’advocat general s’empara en aquesta segona fase i conclou que, segons els arguments de la Comissió Europea, “el problema resideix en la situació individual de la persona i està intrínsecament vinculat a aquesta situació de les condicions de detenció a l’Estat membre que ha emès l’Ordre de Detenció Europea (ODE)”.

Suspensió excepcional i provisional

Per tot plegat, proposa que el TJUE respongui al TC italià que si l’autoritat judicial d’execució considera que el lliurament d’una persona reclamada que pateix greus patologies de caràcter crònic i potencialment irreversibles pot exposar-la a un risc de patir un greu perjudici per a la seva salut, "s’ha de sol·licitar al país emissor de l’euroordre informació que permeti descartar aquest risc i, en el seu cas, suspendre, de manera excepcional i amb caràcter provisional, el lliurament d’aquesta persona en tant es mantingui dit risc greu”.

El pronunciament de Manuel Campos se sumaria a l'informe del secretari adjunt de la Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans, Johan Callewaert, que va advertir el passat 5 de novembre en resposta a les conclusions de l'advocat general De la Tour ​que la situació general del país de destinació de la persona extradida és sempre el punt de partida, "però mai és el final de la història".