L’advocat general del TJUE Jean Richard de la Tour ha fet costat al jutge instructor Pablo Llarena en les seves conclusions davant les qüestions prejudicials que el magistrat espanyol va presentar arran de la decisió de la justícia belga de denegar l'extradició del conseller Lluís Puig. L'advocat general adverteix que un país, en aquest cas Bèlgica, no pot entrar a valorar si el Suprem és l'autoritat competent per jutjar el conseller Puig i que per argumentar un risc de vulneració d'un dret fonamental ha de demostrar deficiències sistèmiques i generalitzades en el funcionament del sistema judicial espanyol. De la Tour assegura que el jutge instructor pot tornar a presentar l'euroordre a Bèlgica contra Puig si es demostra que l'anterior es va denegar contravenint el dret de la Unió.

Llarena va plantejar les seves qüestions prejudicials davant de la decisió de Bèlgica de negar-se a extradir el conseller Lluís Puig amb l'argument que el Tribunal Suprem no era el competent per jutjar-lo i que, a la vista de les declaracions públiques de jutges i magistrats, existia un risc de vulneració de la presumpció d'innocència. Aquestes dues qüestions van suscitar un intens debat durant la vista que el TJUE va celebrar el passat 5 d'abril a Luxemburg al voltant de les set qüestions prejudicials que va plantejar Llarena, les defenses van argumentar que la deficiència generalitzada pot afectar un col·lectiu determinat i no tot el sistema. 

Drets fonamentals

L'advocat general adverteix avui que no es pot denegar l’execució d’una euroordre per un motiu que no estigui contemplat a la decisió marc que regula el seu funcionament. Admet que l’euroordre es pot denegar si hi ha raons serioses per considerar que hi hauria com a efecte una vulneració de drets fonamentals de la persona afectada, però que això s’ha de fer de conformitat amb la jurisprudència del TJUE que fixa unes condicions estrictes per aquest rebuig.

No accepta que l’autoritat judicial que ha de decidir sobre l’euroordre controli si l’autoritat judicial que l’emet, en aquest cas el Tribunal Suprem, és competent, perquè això contravindria el principi d’autonomia processal i el principi de reconeixement mutu entre estats. Aquests principis són, segons recorda l’advocat general la “pedra angular” del mecanisme de l’euroordre en què la denegació d’una ordre europea d'extradició és l’excepció i requereix una interpretació estricta.

Deficiències sistèmiques

L’euroordre no es pot denegar, segons l'advocat general, si no hi ha dades que demostrin de manera fiable i precisa un “risc real de vulneració del dret fonamental a un procés equitatiu davant d’un jutge establert prèviament per la llei”, tal i com preveu la Carta de Drets Fonamentals de la UE, degut a “deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament del sistema judicial de l’Estat emissor”. Si no hi ha aquestes deficiències, el sistema proporciona als afectats els mecanismes per recórrer i demanar una correcció en allò que no funcioni de manera adequada. En el cas concret dels polítics independentistes, assenyala que tenen a la seva disposició vies de recurs a l’Estat espanyol, fins arribar al Tribunal Constitucional, per tal que es controli l’observança d’aquest dret fonamental.

L’advocat general adverteix que si no hi ha un risc de vulneració sistèmic del dret fonamental a un procés equitatiu, apel·lar a aquest argument no seria més que l’expressió d’una desconfiança cap als tribunals de l’estat espanyol, contrària als principis de confiança i reconeixement mutus en què se sustenten els fonaments del sistema de l’euroordre.

Nova euroordre

Segons aquestes conclusions, Llarena pot presentar una nova euroodre a Bèlgica reclamant al conseller Puig si es demostra que la denegació de l’anterior es va fer contravenint el dret de la Unió. Imposar un límit al nombre d’euroordres “suposaria posar en entredit l’efectivitat del sistema de cooperació judicial i debilitar els esforços encaminats a sanciona de manera efectiva les infraccions dins de l’espai de llibertat, seguretat i justícia” argumenta l'advocat general.