Hauran d’esperar. Com estava previst, el Tribunal Constitucional ha admès a tràmit els recursos d’empara que van presentar Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig contra la decisió de Pablo Llarena (avalada pel Tribunal Suprem) de no amnistiar la malversació atribuïda a l’1 d’octubre. Ara bé, segons ha pogut saber ElNacional.cat, ha rebutjat la mesura cautelaríssima que van sol·licitar perquè se’ls aixequin immediatament les ordres de detenció (sense escoltar les diferents parts del procediment) i puguin tornar en llibertat a Catalunya. En última instància, el jutge Llarena seria qui ho hauria d’executar. Són dos passos que estaven programats per al 9 de setembre, però s’han endarrerit un mes a causa de les recusacions que van presentar Puigdemont i Comín contra tres magistrats conservadors i que el TC va descartar fa dues setmanes. Això sí, igual que amb els condemnats, ha obert una peça separada per estudiar les mesures cautelars sol·licitades pels exiliats, que reclamen que se suspenguin les ordres de detenció mentre s’estudia i es resol el fons dels seus recursos. Ara la Fiscalia (i la resta de parts) haurà de pronunciar-se. Fa cinc dies, el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, va reconèixer que el recurs d’empara de Puigdemont “trigarà uns quants mesos a resoldre’s” i que “difícilment serà abans de Nadal”.
A diferència dels quatre recursos dels condemnats que s’havien admès a tràmit, els tres recursos dels exiliats han fet el primer pas amb el vot en contra dels magistrats proposats pel PP, que consideren que els recursos són prematurs perquè la causa encara està en fase d’instrucció. Són Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i José María Macías. I és que els recursos de Puigdemont, Comín i Puig se sumen als dels condemnats en el judici del procés, que s’han acceptat en els últims mesos: al febrer el TC va admetre a tràmit el dels exconsellers d’ERC (Oriol Junqueras, Dolors Bassa i Raül Romeva), defensats per Andreu Van den Eynde, i a l’abril va acceptar el de Jordi Turull, representat per Jordi Pina.
Igual que va passar en aquells casos, el Constitucional considera que hi ha una “especial transcendència constitucional”, donat que els assumptes suscitats “transcendeixen del cas concret” i poden tenir unes “conseqüències polítiques generals”. Com a mesura cautelar, els condemnats van demanar que se’ls aixequi la inhabilitació, que està en vigor fins al 2030 o 2031, una petició a la qual la Fiscalia s’oposa perquè no hi ha eleccions a la vista i, per tant, no es produeix “cap perjudici o dany irreparable”.
El ple del Constitucional d’aquesta setmana també ha de dictar dues noves sentències sobre la llei d’amnistia: després de rebutjar el recurs del PP i avalar la norma de l’oblit penal, ara resoldrà el recurs de les Corts d’Aragó i la qüestió d’inconstitucionalitat de la Sala Penal del Suprem en un cas de desordres públics. El recurs de les Corts d’Aragó, que és el de capçalera dels setze que van presentar les comunitats autònomes, menciona tangencialment la malversació, però fonts del TC indiquen a ElNacional.cat que el pronunciament que es farà a la sentència s’ha reduït a la “mínima expressió”. Simplement, es limitarà a dir que la malversació es pot amnistiar en els termes que hi ha a la llei, és a dir, sempre que no hi hagi ànim d’enriquiment, i no farà cap valoració sobre la seva aplicació a l’1 d’Octubre.
Puigdemont i Comín van esgrimir que Llarena “ha substituït el legislador”
El recurs de Carles Puigdemont i Toni Comín, presentat per Gonzalo Boye, denunciava dues vulneracions de drets fonamentals: el dret al jutge ordinari predeterminat per la llei i el dret a la tutela judicial efectiva. L’advocat va recordar que el líder de Junts té acta de diputat al Parlament i va subratllar que, tal com recull l’Estatut, l’aforament és competència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i no del Suprem. La segona vulneració és que el Suprem ha mostrat la seva rebel·lia per no aplicar-los la norma de l’oblit penal adduint que van enriquir-se amb l’1 d’octubre. “Totes dues qüestions incideixen en el nucli de l’estat de dret, en els límits del poder judicial i en la protecció efectiva enfront d’abusos jurisdiccionals”, va justificar.
📝 Puigdemont reclama al TC una mesura cautelaríssima per suspendre la seva ordre de detenció a Espanya
“El Tribunal Suprem no ha exercit la seva funció jurisdiccional conforme a dret, sinó que ha substituït el legislador, ha marginat la voluntat popular catalana expressada en el seu Estatut i ha negat eficàcia a una llei orgànica de l’Estat”, esgrimia el recurs d’empara. “Aquesta acumulació de rols institucionals concentrats en un òrgan judicial trenca l’equilibri entre poders propi del model democràtic”, afegia. Gonzalo Boye lamentava que el Suprem ha exhibit una “resistència judicial a l’aplicació d’una llei democràtica, el contingut de la qual és substituït per criteris jurisprudencials que eludeixen el seu compliment” i reprovava una “interpretació extensiva i sense suport legal” de la norma per “justificar restriccions a drets fonamentals com la llibertat, la igualtat i la participació política”.
Lluís Puig va denunciar que el Suprem li ha vulnerat tres drets fonamentals
Per la seva banda, Lluís Puig, que va ser conseller de Cultura el 2017, continua exiliat a Brussel·les i actualment és diputat de Junts al Parlament de Catalunya, va argumentar que el Suprem li ha vulnerat tres drets fonamentals. El seu advocat, Jaume Alonso-Cuevillas, es referia al dret a un jutge predeterminat per llei (donat que el competent és el TSJC per la seva condició de diputat), a la tutela judicial efectiva per no recollir correctament els fets que se li imputen i a la vulneració de la legalitat penal per la “clara resistència” de Pablo Llarena a aplicar-li l’amnistia. A més, va recordar que l’exconseller de Cultura està investigat per haver autoritzat un pagament a l’empresa Unipost per repartir les notificacions als membres de les meses electorals de l’1-O: va ser una partida de 196.696 euros que al final no es va pagar. Les sucursals de l’empresa estaven a Terrassa i Manresa i, per tant, el Suprem no té cap competència per investigar-lo o jutjar-lo.
📝 L’exconseller Lluís Puig insta el Constitucional a suspendre la seva ordre de detenció per l’1-O
El Suprem va avalar la negativa de Llarena a amnistiar-los
Va ser el 10 d’abril quan la Sala d’Apel·lació del Suprem va confirmar la decisió de Pablo Llarena de no aplicar la llei d’amnistia a Puigdemont, Comín i Puig i mantenir en vigor les ordres de detenció. Els tres magistrats que la integren van considerar que la interpretació de Llarena “no contradiu el tenor literal de la norma”, sinó que “precisa” el seu “veritable contingut” i la “interpretació autèntica del concepte d’enriquiment que el legislador ha plasmat en el text de la llei”. “Van fer servir fons públics per a una activitat particular i il·legal que, en principi, haurien d’haver sufragat amb fons propis. En la mesura que no ho van fer, no van reduir el seu patrimoni i van obtenir un benefici personal i patrimonial que no s’hauria produït si haguessin utilitzat els seus fons personals”, argumentava la interlocutòria.