Com estava previst, el Tribunal Constitucional ha inclòs en l’ordre del dia del primer ple després de l’estiu el debat sobre l’admissió de tràmit dels recursos d’empara que van presentar Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig contra la decisió de Pablo Llarena i del Tribunal Suprem de no aplicar-los la llei d’amnistia i mantenir en vigor les ordres espanyoles de detenció. Va ser a finals de juny, la mateixa setmana que el TC va discutir i va avalar la constitucionalitat de la norma de l’oblit penal, quan el Suprem va rebutjar l’últim recurs del líder de Junts i va donar-li via lliure definitiva per recórrer al Constitucional. Tres setmanes més tard, el seu advocat, Gonzalo Boye, va presentar el recurs d’empara i una petició de mesures cautelaríssimes o cautelars. I el 9 de setembre el TC farà el primer pas. A hores d’ara, segons ha pogut saber ElNacional.cat, la previsió és admetre a tràmit els recursos i obrir una peça separada per estudiar les mesures cautelars. És el mateix full de ruta que s’ha seguit amb els condemnats al judici del procés. Gonzalo Boye demanava al Constitucional que anul·li les ordres de detenció de Puigdemont i Comí i que ordeni al Suprem que remeti la causa al TSJC perquè resolgui l’aplicació de la llei d’amnistia. La ponent del recurs de Puigdemont és la progressista Laura Díez, mentre que els ponents dels altres dos recursos són conservadors: Enrique Arnaldo del de Comín i César Tolosa del de Puig.
📝 Puigdemont reclama al TC una mesura cautelaríssima per suspendre la seva ordre de detenció a Espanya
Al recurs, al qual va tenir accés aquest mitjà, l’advocat denunciava dues vulneracions de drets fonamentals a Puigdemont i Comín: el dret al jutge ordinari predeterminat per la llei i el dret a la tutela judicial efectiva. L’advocat recordava que el líder de Junts té acta de diputat al Parlament i subratllava que, tal com recull l’Estatut, l’aforament és competència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i no del Suprem. La segona vulneració és que el Suprem ha mostrat la seva rebel·lia per no aplicar-los la norma de l’oblit penal adduint que van enriquir-se amb l’1 d’octubre. “Totes dues qüestions incideixen en el nucli de l’estat de dret, en els límits del poder judicial i en la protecció efectiva enfront d’abusos jurisdiccionals”, subratllava.
“El Tribunal Suprem no ha exercit la seva funció jurisdiccional conforme a dret, sinó que ha substituït el legislador, ha marginat la voluntat popular catalana expressada en el seu Estatut i ha negat eficàcia a una llei orgànica de l’Estat”, esgrimia el recurs d’empara. “Aquesta acumulació de rols institucionals concentrats en un òrgan judicial trenca l’equilibri entre poders propi del model democràtic”, afegia. Gonzalo Boye lamentava que el Suprem ha exhibit una “resistència judicial a l’aplicació d’una llei democràtica, el contingut de la qual és substituït per criteris jurisprudencials que eludeixen el seu compliment” i reprovava una “interpretació extensiva i sense suport legal” de la norma per “justificar restriccions a drets fonamentals com la llibertat, la igualtat i la participació política”.
Per la seva banda, Lluís Puig també va demanar al Constitucional que acordi la mesura cautelar de suspendre l’ordre de detenció. Al recurs d’empara, l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas raonava que el Suprem li ha vulnerat tres drets fonamentals: el dret a un jutge predeterminat per llei (donat que el competent és el TSJC per la seva condició de diputat), la tutela judicial efectiva per no recollir correctament els fets que se li imputen i la vulneració de la legalitat penal per la “clara resistència” de Pablo Llarena a aplicar-li l’amnistia. La seva defensa recordava que l’exconseller de Cultura està investigat per haver autoritzat un pagament a l’empresa Unipost per repartir les notificacions als membres de les meses electorals de l’1-O: va ser una partida de 196.696 euros que al final no es va pagar. Les sucursals de l’empresa estaven a Terrassa i Manresa i, per tant, el Suprem no té cap competència per investigar-lo o jutjar-lo.
El TC té sobre la taula els recursos d’empara de Junqueras, Turull, Romeva i Bassa
El Constitucional està estudiant altres recursos d’empara. El febrer va admetre a tràmit el dels exconsellers d’ERC (Oriol Junqueras, Dolors Bassa i Raül Romeva), defensats per Andreu Van de Eynde, i l’abril va acceptar el de Jordi Turull, representat per Jordi Pina. Ara ha d’analitzar-ne el fons. Tots quatre demanen que s’aixequi la seva inhabilitació pel delicte de malversació, que està en vigor fins al 2030 o 2031. Quan van superar el primer filtre, el Constitucional va apreciar que concorre una “especial transcendència constitucional” perquè els assumptes suscitats “transcendeixen del cas concret”, donat que pot tenir unes “conseqüències polítiques generals”. Així mateix, va obrir peces separades sobre les mesures cautelars i encara no ha pres una decisió. De moment, la Fiscalia és partidària de rebutjar-les adduint que no hi ha eleccions a la vista i que, per tant, no es produeix “cap perjudici o dany irreparable”.