El 30 d’octubre del 2018, un any i tres dies després de la declaració unilateral d’independència, el Palau de la Generalitat va ser la seu de l’esperada presentació del Consell per la República. Amb Carles Puigdemont a Waterloo i Quim Torra, llavors president de la Generalitat, a Barcelona, aquell esdeveniment va reunir tota la plana major de l’independentisme al Saló de Sant Jordi del Palau, amb una excepció, la de la CUP, que va rebutjar participar d’aquest “Govern a l’exili” des d’un primer moment (Poble Lliure s'hi implicaria més endavant). Llevat dels capitalistes, hi havia representades totes les sensibilitats de l’independentisme, així com membres del Govern d’aquell moment, també qui era el seu vicepresident, Pere Aragonès. Tot això, sense escapar de les crítiques per ser considerat per alguns com un instrument al servei de Junts, partit en el qual militen la majoria dels seus càrrecs o per voler suplantar institucions catalanes com el mateix Govern o el Parlament de Catalunya a través de l’anomenada Assemblea de Representants. Ara, el president Puigdemont torna a ser notícia a l’Estat pel seu paper clau en la negociació d’una possible investidura de Pedro Sánchez i, el Consell que presideix des de fa cinc anys també, després que hagi decidit dissoldre l’esmentada Assemblea, fet que ha provocat algunes crítiques dins de la mateixa entitat. Ara bé, com ha estat el camí del Consell en aquests cinc anys fins a arribar a avui?
Tot i que el Consell per la República es va presentar en societat oficialment el 30 d’octubre de 2018, aquest feia temps que s’estava gestant a Waterloo amb Carles Puigdemont i Toni Comín, l’encarregat de dirigir-lo, al capdavant. Una setmana abans de la presentació al Saló de Sant Jordi, Puigdemont va reunir l’independentisme a Bèlgica per explicar-los els seus plans: crear un organisme per fer tot allò que el Govern de la Generalitat de Quim Torra no arribés, o directament, no pogués, per les ingerències de l’Estat. El record de l’aplicació de l’article 155 i la suspensió de l’autogovern era molt recent i el mateix Puigdemont va explicar en aquella conferència a Palau, en la que va intervenir per videotrucada, que al Consell per la República ningú no li podria aplicar aquest article de la Constitució: “Actuarem sense el consentiment de l’Estat”, va deixar clar, mentre que Pere Aragonès, llavors vicepresident va preferir destacar-ne la tasca a l’hora d'internacionalitzar el conflicte, però també va subratllar que tindria “mans lliures”. Clara Ponsatí, que després també ha estat crítica amb aquest ens, animava la tardor del 2018 a sumar-se al Consell, que seria “immune a la repressió”.
Un espai "lliure de por"
A partir de la seva presentació, el Consell va anar arreplegant socis, que pagaven 10 euros de donació per ser-ho, fet que va provocar molts titulars a fora de les fronteres de Catalunya, com tot el que envoltava aquest organisme comandat des de l’exili. El seu següent gran acte va ser el 8 de desembre, dia festiu a l’Estat, a Brussel·les, on es va presentar un altre cop amb la presència de membres del Govern i d’altres partits, de nou amb l’excepció de la CUP. En aquell moment, però, el Consell ja havia incorporat membres de Poble Lliure. “Serà un espai lliure de por on es podrà fer tot el que no es pugui fer a l’Estat”, va insistir Puigdemont aquell dia de la Puríssima, entre crides a la unitat de l’independentisme, que cinc anys després, segueixen a l’ordre del dia. En aquell moment, encara faltaven un parell de mesos perquè comencés el judici als líders del procés, i Pedro Sánchez ja havia arribat al govern espanyol després de presentar una moció de censura contra Mariano Rajoy, amb els vots a favor de Junts i ERC.
Des del moment de la seva fundació, el Consell ha estat estretament relacionat amb Junts, tot i que volia ser un organisme al marge de la lògica de partits. El març del 2019, però, amb el judici ja en marxa, ERC va entrar per primer cop a l’organigrama del Consell, amb Isaac Periare, alcalde de Prats del Lluçanès, i Rut Ribas, diputada al Parlament. Toni Comín, que dirigia el Consell, encara n’és un dels vicepresidents, havia anat a les llistes d’ERC a les eleccions del 21 de desembre de 2017, a les quals va ser elegit diputat, però no era militant de cap partit.
L'acte a Perpinyà, un catalitzador pel Consell
El Consell va viure un punt d’inflexió el 29 de febrer del 2020, any bixest. Quan només faltaven dues setmanes perquè es decretés el confinament total de la població i la covid encara era una desconeguda, fins a 200.000 persones, segons els organitzadors, es van reunir a Perpinyà en el gran acte d’aquesta entitat que va desbordar totes les seves expectatives: fins a un centenar de busos no van poder arribar a la ciutat i els accessos a la capital de la Catalunya Nord van quedar col·lapsats per veure el president i els consellers a l’exili. Després d’aquella jornada, es va disparar l’adhesió de nous membres al Consell. En aquest, Puigdemont va fer una nova crida a la unitat i a la coordinació de l’independentisme, demanant “superar els errors del passat i vèncer dubtes i febleses”. Oriol Junqueras també va intervenir en aquest acte a través d’un àudio enviat des de Lledoners: “Avancem quan no ens equivoquem d’adversari”, deia el febrer del 2020.
Trencament amb Esquerra
Aquell va ser el darrer gran acte unitari del Consell per la República amb les diferents sensibilitats de l’independentisme. A finals d’any, i ja amb les eleccions del 14-F convocades, aquest organisme va convocar pel 19 de desembre de 2020 l’acte fundacional de l’Assemblea de Representants Electes, la gota que va fer vessar el got per ERC. El dia abans, Sergi Sabrià, llavors president del grup parlamentari del partit, va enviar una carta a Puigdemont assegurant que aquell acte era “partidista i interessat”, en favor de Junts per Catalunya, rival dels republicans als comicis. També li va retreure que el seu organisme no estava complint amb els objectius que s’havien marcat, i als quals en un principi s’hi havia afegit Esquerra.
Paper protagonista durant la negociació per la investidura
Amb les relacions amb ERC trencades, el Consell va tornar a prendre protagonisme durant les llargues negociacions entre republicans i juntaires per aconseguir formar Govern després del 14-F. Els primers, que havien de presidir la Generalitat després d’aconseguir un diputat més que els seus rivals, no volien que el Govern cedís poder al Consell per la República, mentre que Junts apostava perquè aquest tingués cada cop més pes i servís per coordinar i dirigir l’estratègia de l’independentisme. Aquests estira-i-arronses van allargar durant setmanes, fins i tot quan el Consell assegurava que “volia formar de la solució i no del problema”. Fins que no es va arribar a un acord d’investidura, des d’ERC van carregar molt durament contra l’ens, censurant la seva “manca de neutralitat”. Oriol Junqueras va arribar a reclamar que la presidència de la Generalitat no podia ser "ni tutelada ni controlada", reclamant una reforma per aconseguir que fos, com en els seus orígens, un espai transversal. Aquestes declaracions no van caure bé dins aquest espai de l’independentisme, que va negar voler tuteles.
Mesos més tard de la investidura d’Aragonès es va constituir l’Assemblea de Representants del Consell per la República, amb 121 representants que havien escollit les persones inscrites en el registre ciutadà de l’ens. En aquelles eleccions, Ona Curto, regidora de la CUP, es va convertir en la presidenta del parlament del Consell. Posteriorment, es van formar les seves cinc comissions i ja el 2022, es va celebrar un nou debat d’investidura de Carles Puigdemont com a president a Canet de Rosselló, en el que va incidir en la importància de reduir la dependència dels partits. Durant aquest temps, el Consell s’ha anat posicionant en temes de l’actualitat política de Catalunya, des del català a l’escola fins als Jocs d’Hivern del 2030, sempre animant l’independentisme a participar en les mobilitzacions que s’han anat convocant des de les diferents entitats.
Crítiques internes per l'última decisió del president
Ara, el Consell torna a ser notícia, com ho és tot el que envolta al president Puigdemont. A l’espera que aquest dimarts reveli des de Brussel·les el marc negociador de Junts per a una investidura de Pedro Sánchez, el president a l’exili ha decidit reformular l’Assemblea de Representants. La seva proposta, tal com explica ell mateix en una carta als membres de l’entitat, consisteix a dissoldre-la per crear dos òrgans nous: un de representació dels consells locals i l’altra per elaborar legislació republicana. La reforma haurà de ser votada pels adherits al Consell. Aquesta decisió, però, ha provocat controvèrsia dins l’entitat. Concretament, membres de la Comissió de Política Interior han denunciat que aquesta decisió sembla pròpia “de les cúpules de partits amb poca o nul·la democràcia interna”, criticant que s’ha pres per sorpresa: “És contrària als valors de la República en què pretenem viure”, insisteixen els membres de la comissió, l’única que, de moment, ha mostrat públicament la seva disconformitat amb la decisió del president.