El ple del Parlament dictarà aquest dimecres sentència sobre uns pressupostos de la Generalitat que, per ara, no disposen de prou majoria per tirar endavant, encara que el govern de Pere Aragonès busca salvar-los amb una oferta d'última hora als comuns que s'ha fet pública aquest dimecres al matí. El Govern ha plantejat als comuns un acord al voltant del Hard Rock, el principal escull dels pressupostos. L'executiu accepta estudiar una moratòria dels macroprojectes que consumeixen més de 100 litres per persona mentre hi hagi sequera. Es tracta de la proposta de resolució dels comuns aprovada al Parlament. Tot i així, el Govern creu que no afectarà el Hard Rock, perquè el Camp de Tarragona no està en emergència i encara falta molt de temps perquè es posi en marxa. L'executiu també es compromet a modificar els impostos als casinos abans d'acabar l'actual legislatura i fer un decret per planificar el joc.
La votació de les esmenes a la totalitat està prevista per a primera hora de la tarda. Aquest dimarts es van reunir el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la dirigent dels comuns, Jéssica Albiach, però no van aconseguir desbloquejar un acord pels comptes. Així doncs, per ara, l'executiu no té garantit poder mantenir la tramitació del pressupost perquè encara no té els suports necessaris per fer-ho possible. Durant la trobada al Palau de la Generalitat d'aquest dimarts, d'uns 45 minuts, totes dues parts van mantenir la seva posició inamovible sobre el Hard Rock, l'escull que impedeix una entesa.
Una proposta per, almenys, retirar l'esmena a la totalitat
Amb aquesta darrera proposta en què el Govern accepta estudiar moratòries a macroprojectes per la sequera, els de Pere Aragonès esperen que els comuns ja podran avalar un pacte que permeti, almenys, retirar la seva esmena a la totalitat, i facilitar que els pressupostos continuïn la seva tramitació al Parlament. Tot i això, les fonts consultades de Palau per l'ACN són poc optimistes, tenint en compte com va acabar la darrera reunió amb els comuns.
54 milions per a nous habitatges
Aquest dimarts el Govern i els comuns van mantenir fins a tres trobades, incloent-hi la d'Aragonès i Albiach, però l'escull del Hard Rock continuava impedint tancar l'acord. Segons l'últim document lliurat als comuns, el Govern ofereix destinar 53 milions d'euros perquè l'Agència de l'Habitatge de Catalunya incorpori 550 nous habitatges per a les meses d'emergència durant l'any 2024, prioritzant aquelles àrees i municipis "amb una demanda acreditada més forta" i amb l'objectiu d'"eliminar els casos pendents de reallotjament". El document també preveu 8 milions d'euros per incrementar en 150 nous habitatges el parc públic destinat a víctimes de violència masclista o incrementar un 72%, fins als 50 milions d'euros, les ajudes al lloguer per a joves.
D'altra banda, tal com demanaven els comuns, l'executiu es compromet a "impulsar", durant el primer semestre del 2024, una "regulació urgent" del lloguer de temporada per "evitar el frau en l'aplicació de la limitació de les rendes del lloguer a les zones tensionades. En l'àmbit de la limitació dels lloguers, el Govern també planteja crear durant el 2024 un Registre de Grans Tenidors d'habitatge i introduir un règim sancionador i obligacions de publicitat amb relació a la condició de gran tenidor i l'índex de referència aplicable a la contenció de rendes.
Què passarà si no hi ha acord?
Sense uns nous pressupostos per al 2024, a Palau no es descarta cap escenari. Ja fa dies que l'executiu avisa que, si els comuns tomben els comptes, "hi haurà conseqüències", i tot apunta que ERC podria negar-se a aprovar els pressupostos de l'Estat. Així mateix, entre les files dels republicans -a Palau i a Calàbria- també augmenta el debat sobre què fer a Catalunya. D'una banda, el Govern pot mantenir la pròrroga pressupostària i intentar negociar partides concretes per ampliar els comptes del 2023, tot i que amb poc marge. Alhora, cada vegada hi ha més veus que estudien l'escenari d'un avançament electoral a Catalunya. Diverses fonts consultades per l'ACN d'ERC sostenen que, si es tomben els pressupostos, caldrà valorar si val la pena "aguantar" fins al final de la legislatura, o bé avançar les eleccions. En aquest sentit, ja hi ha dirigents que estudien si, en el cas d'avançar-les, és millor anar a les urnes d'immediat, és a dir, abans de les europees, o esperar a la tardor.