La que s’ha anunciat com la gran cimera del progressisme mundial que s’ha organitzat a Barcelona aquest divendres i dissabte ha passat pràcticament inadvertida per gran part de la premsa internacional. Alguns mitjans, però, han aprofitat l’avinentesa de la cita de l’esquerra global que ha apadrinat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per caracteritzar els seus últims enfrontaments amb el president dels Estats Units, Donald Trump, com una estratègia política per distreure els votants dels seus problemes a escala estatal. Un article del prestigiós diari estatunidenc The New York Times, titulat Com la lluita amb Trump ha donat al líder d’Espanya un salvavides polític, puntualitza que, per a la gent d’esquerres a l’estranger, “Pedro Sánchez és un heroi per haver plantat cara al president Trump. A casa, Trump és vist com el salvador polític de Sánchez dels espinosos reptes interns”.
En aquest sentit, assenyala els judicis per corrupció que afecten persones que van formar part del seu entorn polític més immediat, com l’exministre de Transports i exsecretari d’organització del PSOE, José Luis Ábalos, el seu successor com a número dos dels socialistes, Santos Cerdán, i l’assessor i xofer d’Ábalos, Koldo García. També parla del cas de Begoña Gómez, la dona de Sánchez que està acusada de quatre delictes de corrupció, o dels casos d’assetjament sexual destapats al seu partit. Pel que fa al fòrum mundial de l’esquerra, ha passat pràcticament inadvertit per a la premsa internacional, on els escassos articles fan referència a les declaracions dels líders presents, que no pas sobre l’esdeveniment, vist com un gest polític més que res amb impacte real.
“L’escapista més experimentat d’Europa”
De l’article del New York Times se n’ha fet ressò tant la premsa espanyola com les xarxes socials, que destaquen la descripció que fa el seu corresponsal a Madrid del líder espanyol i el seu pols amb Trump, magnificat a l’escena internacional des de l’esclat de la guerra entre Israel i els Estats Units i l’Iran el passat 28 de febrer. Mentre els líders de l’esquerra global viatgen a Barcelona “per venerar Sánchez”, diu el periodista, “estan vivint en un univers espanyol alternatiu con Trump és vist àmpliament com un rescatador de Sánchez, involucrant-lo en disputes internacionals que distreuen dels problemes interns del líder espanyol”, afegeix. “Lluny de ser un perill polític, Trump és vist [a Espanya] com un salvavides en un mar d'escàndols i revessos espanyols que ajuden a la supervivència política de l'escapista més experimentat d'Europa”, diu l’article, que prossegueix fent un repàs tant dels canvis de postura de Sánchez els últims anys, com respecte de l’amnistia per als presos polítics catalans de l’1 d’octubre, i els escàndols que han plagat la seva presidència del govern des de les eleccions de 2023.
El rotatiu estatunidenc apunta que Sánchez és un líder “disposat a dir i fer qualsevol cosa per mantenir-se al poder”, una “habilitat” que defensen els seus aliats de l’esquerra global i també interns. El periodista destaca en aquest punt que “s’ha retractat de la seva promesa de mai arribar a un acord d’amnistia amb partits separatistes per assegurar-se una majoria parlamentària”, així com el fet que fa tres anys que governa sense haver aprovat uns pressupostos generals de l’Estat. A continuació, fa un repàs exhaustiu dels casos de corrupció que han assetjat el seu entorn personal i polític, com els que en aquests moments afecten els tres altres membres de “la banda del Peugeot”: José Luis Ábalos, Koldo García i Santos Cerdán. “Aquests escàndols han arribat al mig d’una allau d’altres males notícies, incloent-hi una apagada energètica estatal, l’erosió de la majoria parlamentària de Sánchez, la crisi de l’habitatge i inundacions mortals a València”, on, destaca, “ciutadans locals enfadats i llançadors de fang el van obligar a fugir durant la seva visita al lloc”.
Una Espanya polaritzada amb Sánchez com a protagonista
Tot i que el periodista reconeix que Espanya té “l’economia que creix més ràpidament a la Unió Europea”, indica que el país viu un creixent moviment de polarització política “amb una gran part de l’ànima centrada en Sánchez”, assegura i per il·lustrar-ho destaca el càntic “comú i espontani” de “Pedro Sánchez fill de puta” que sona en esdeveniments públics. L’article destaca les baralles de Sánchez amb Vox i la ultradreta per aglutinar el suport dels votants espanyols d’esquerres entorn la seva figura i destaca que aquestes tàctiques “van funcionar el 2023, on Sánchez, pràcticament eliminat, va aconseguir mantenir el poder després de les eleccions”. “Des d’aleshores”, diu, “i especialment des que els escàndols es van fer públics, els votants d’esquerres semblen menys motivats i més exasperats per Sánchez”. I aquí és on entra la principal tesi de l’article, “el salvavides” de Trump.
El pols entre els dos líders arran dels aranzels, la despesa en defensa en el marc de l’OTAN, la guerra a Palestina, les amenaces de Trump sobre Groenlàndia i la crisi a Veneçuela, “Sánchez sembla guanyar forces en cada interacció, el que l’ha ajudat a distreure de les seves crisis domèstiques”. Segons l’article, les disputes internacionals augmenten la popularitat del líder espanyol i mouen el debat a escala estatal cap a marcs més favorables per a l’executiu de Sánchez que no els problemes interns com l’habitatge, la desigualtat, la corrupció o la fràgil majoria que comanda.
La guerra amb l’Iran, assenyala, “ha donat a Sánchez una plataforma encara més gran des de la qual plantar cara a Trump” i posa com a exemple la seva reacció a l’anunci de l’alto el foc on assegurava que “el govern d’Espanya no aplaudirà aquells que calen foc al món només perquè es presenten amb un cubell”. El resultat, segons l’anàlisi del diari estatunidenc, és que Sánchez “sembla estar gaudint del moment”, un diagnòstic que vincula a les seves recents crescudes en algunes enquestes i els seus moviments d’aproximació a personatges com el papa Lleó XIV o a altres actors internacionals com la Xina. En la seva última visita a Beijing aquesta setmana, el mandatari xinès, Xi Jinping, va assegurar que tant el seu país com Espanya estaven “al costat correcte de la història”.