Una nova tanda d’àudios sobre la gran apagada del 28 d’abril ha tornat a posar el focus en les anomalies prèvies que ja afectaven el sistema elèctric espanyol mesos abans del col·lapse. Les converses entre operadors evidencien episodis de tensió extrema i por generalitzada, amb especial incidència a la central nuclear d’Ascó.
Segons les transcripcions de les trucades a les quals ha tingut accés ElNacional.cat, el 31 de gener de 2025 ja es van registrar oscil·lacions sobtades que van posar en risc l’estabilitat de la xarxa. En una conversa entre centres de control, un operador advertia: “A Ascó han estat a punt que els saltés algun grup i clar, a aquesta exportació, si salten els grups, ens quedem a zero”.
La resposta des de Red Eléctrica reflectia la magnitud del problema: “Ha estat una oscil·lació molt, molt bèstia. Així que, no sé, hauran de... això ho analitzaran tot amb les empreses i a veure què passa”. En la mateixa conversa, els tècnics assenyalaven directament el paper de la fotovoltaica: “Algú ha desconnectat fotovoltaica i han desconnectat una barbaritat”. Aquest episodi no va ser aïllat. Els àudios mostren com, al llarg dels primers mesos de l’any, els operadors detectaven canvis bruscos de tensió associats a l’entrada i sortida massiva de generació solar. “La solar arriba algú i li dona un botó i, si no t’ho escalen una mica, te la lia”, advertien.
El mateix dia de la gran apagada, el 28 d’abril, les preocupacions persistien. En una conversa registrada a les 10:59 del matí, també inclosa en les transcripcions de les trucades a les quals ha tingut accés aquest diari, els tècnics de Red Eléctrica reconeixien la manca de capacitat per estabilitzar el sistema: “Hauríem de tenir més generació ‘grossa’, tèrmica, que són els que regulen”.
“Crec que veurem un zero gros, crec jo”
En aquell moment, només dues centrals —Arcos i Almaraz— estaven en disposició d’absorbir els desajustos. “El problema és que com que cada cop hi ha més solar, la resta no entra”, lamentaven. I afegien amb to crític: “El sol està molt bé per a l’estiu i per a la platja, però per a això, per molt que diguin…”. La tensió acumulada es traduïa en un diagnòstic cada cop més pessimista. En una altra de les converses, un operador advertia: “Crec que veurem un zero gros, crec jo”. Una expressió que, en l’argot del sector, fa referència a una caiguda total del sistema.
Les alertes no es limitaven a gener. El 7 d’abril, a només tres setmanes del blackout, els operadors ja parlaven obertament d’una crisi estructural: “Tenim un problemón amb les tensions, tenim un problemón brutal”. Des de Red Eléctrica confirmaven: “Sí, sí, estem així a tot Espanya”. En aquell mateix intercanvi, també es posava sobre la taula el futur del mix energètic. “I com desmantellin les nuclears, jo crec que ja serà… el punt d’inflexió”, advertien. La resposta era igual de contundent: “No pots suportar això, perquè… en algun moment igual ens la fotem segur quasi”.