Malgrat que la llei d’amnistia obliga al tractament “preferent i urgent” de les causes obertes, i que els jutjats de Girona han mantingut "el silenci durant 21 mesos", finalment ha arribat la tranquil·litat pels dos darrers manifestants independentistes encausats pels talls de l’AP7 durant la tardor del 2019. Una tardor marcada per les intenses protestes després de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders del procés independentista, el 14 d’octubre. Els talls de carreteres, vies de tren i accessos a l'aeroport del Prat van ser una resposta immediata i massiva al rebuig de les condemnes per sedició i malversació. La interlocutòria que acorda l’amnistia deixa lliures de responsabilitats penals els dos darrers manifestants que encara estaven encausats per participar en el tall de l’AP7 a l’altura de Salt, el 13 de novembre del 2019. L’organització Alerta Solidària, que ha donat suport jurídic i polític als encausats per les protestes de la tardor calenta del 2019 contra les sentències del procés, recorda que aquella mobilització era la continuació d’un tall iniciat dos dies abans a la frontera del Pertús. “A tocar de Girona, els Mossos d’Esquadra van posar fi a la protesta amb fortes càrregues policials, detencions i 53 persones encausades. Els dos independentistes ara amnistiats, veïns del Maresme, eren els darrers d’aquesta causa, ja que per a la resta es va acordar l’arxivament l’estiu de 2021”.
“Prevaricació flagrant”
Alerta Solidària considera un “escàndol” que l’arxivament hagi arribat “després de 21 mesos de silenci”. Aquest és el que ha trigat el jutjat a emetre la resolució, després de ser instada la petició d'amnistia deu dies després que entrés en vigor la llei. Però a més, denuncia que la interlocutòria que acorda l'amnistia i arxiva la causa signada per la magistrada Maria Teresa Ferrer Costa, que actua com a jutgessa substituta de la Secció d’Instrucció núm. 3 del Tribunal d’Instància de Girona, és del dia 9 de febrer. “Han trigat un mes a comunicar-la a les parts, però és que han trigat 21 mesos a donar resposta a la instància d’amnistia que va ser presentada als jutjats el 17 de juny de 2024”. L’organització recorda que l’article 10 de la llei d’amnistia obliga al tractament “preferent i urgent” les decisions pertinents en compliment de la llei, però “la interlocutòria que acorda l’amnistia només transcriu els quatre primers articles. No arriba al 10è per amagar la prevaricació flagrant comesa amb l’objectiu de punir els dos independentistes que portaven des del llunyà 2019 pendents dels jutjats”.
Investigades 381 persones, 50 amnistiades
Aquest arxivament “tanca el capítol fosc de la repressió al dret de manifestació d’aquella tardor” en què es van produir talls al Pertús (la Jonquera), a Girona-Salt, a Sant Celoni, a l'Ametlla del Vallès, a Amposta i a l'Aldea, per les que van ser investigades 381 persones. “Pel tall del Pertús van ser 200 persones les encausades per les autoritats espanyoles, mentre que les autoritats franceses van detenir-ne 18 més. A l’Ametlla del Vallès, també 53. A les Terres de l’Ebre, 55. I a Sant Celoni una de sola. Avui podem dir, ja que de tota aquesta abusiva repressió, en la que l’Estat ha intentat coaccionar l’independentisme colpejant el dret de manifestació, s’ha acabat”, afirma Alerta Solidària. De les 381 persones investigades, a 322 se’ls va cloure el procés per manca de fet delictiu, abans d’arribar a la llei d’amnistia, per la qual cosa la llei s’ha aplicat a 50 persones. “I només a 9, menors d’edat, se’ls va sancionar amb una amonestació verbal pel tall a Salt. Un balanç més que positiu que hauria de recordar-nos que malgrat que ens intentin espantar quan ens identifiquen, detenen o ens citen arran d’un tall de carretera, tard o d’hora la justícia ha de rectificar i reconèixer que hi teníem dret”, afirma Alerta Solidària.