Barcelona s’ha convertit aquest cap de setmana en la capital política, mediàtica i simbòlica de les polítiques progressistes i, de facto, de l’antitrumpisme global, gràcies a la doble celebració en la capital catalana de la IV Reunió en Defensa de la Democràcia i la Global Progressive Mobilisation (GPM), dues cites pensades per reconstruir un front internacional d’esquerres davant la dreta i l’extrema dreta que domina bona part d’Europa i Amèrica. La reunió per la defensa de la democràcia, encapçalada per Pedro Sánchez, va reunir caps d’Estat i de govern d’uns 15 països (entre ells Lula da Silva, Claudia Sheinbaum, Gustavo Petro i Cyril Ramaphosa) per coordinar respostes a l’erosió de la democràcia, la desigualtat i la governança digital. La cimera progressista, organitzada com una iniciativa conjunta de les grans plataformes internacionals de la socialdemocràcia, amb el PSOE espanyol en el paper d’amfitrió principal, ha estat la primera gran cimera del moviment i ha conclòs amb un missatge clar: l’esquerra ha de passar de la resistència a la “mobilització global”, capaç d’oferir solucions concretes als problemes de la gent, i redefinir les institucions globals, des de l’ONU fins a l’arquitectura financera internacional. Pedro Sánchez, que ha estat reconegut com un líder internacional del progressisme i un referent del bloc anti-Trump, ho va deixar molt clar en la cloenda: “Estic convençut que el temps de l’extrema dreta i de la dreta rendida ha arribat a la seva fi. La dreta no lidera, llanguideix. Avui, a Barcelona, el 18 d’abril de 2026, la vergonya canvia de bàndol. I d’aquí a uns anys podrem mirar enrere i dir que a Barcelona va començar tot”. Doncs si a Barcelona va començar tot, des de Madrid s’intenta contrarestar l’impacte mediàtic, amb una Isabel Díaz Ayuso contraposant la legitimitat democràtica enfront del “guateque de Barcelona”, aprofitant la visita de la líder opositora María Corina Machado. I tot això, el dia que l’Iran va tornar a tancar l’estret d’Ormuz 1627438 hores després d’haver-lo reobert, una notícia que a penes ha tingut impacte en les portades espanyoles.
A Madrid, El Mundo és l’únic diari de la premsa conservadora que tracta l’aquelarre progressista, però amb un to crític contra Sánchez, a qui qualifica en el seu titular principal com a “cap d’un exèrcit mundial contra la ultradreta”. Destaca que la Moncloa considera que Lula (da Silva) li ha fet al president espanyol “un traspàs de poders” com a líder davant Trump, i que assumeix com a gran eslògan electoral “estar en el costat bo de la història”. Però el protagonisme d'imatge principal és per Ayuso i Corina, vestides de blanc-i-vermell (colors de la comunitat madrilenya), davant d’una multitud, que cridava “llibertat, llibertat!”, i amb la presidenta contraposant la legitimitat democràtica de l’opositora veneçolana enfront del “guateque” de Barcelona. I la carta del director, deixa molt clara la postura del diari: “María Corina desemmascara a Sánchez”. Aquest diari també és el que porta en portada la victòria de la Reial Societat a la Copa del Rei davant l’Atlètic de Madrid del Cholo Simeone, que va caure als penals (2-2).
La mateixa fotografia d’Ayuso i Corina, però en mida gegant, presideix la portada de l’ABC, que no dina ni una línia de Sánchez i com a segon tema informa que “més de 2,5 milions d’estrangers han demanat la nacionalització amb dret a vot”. En canvi, a La Razón, que tampoc porta cap informació sobre la doble cimera a Barcelona, continuen amb la seva croada contra Sánchez pels casos de corrupció que l’envolten. El diari de Planeta diu que la Moncloa “ja calcula el cop del cas Begoña Gómez a les urnes”, i que el PSOE té un problema perquè “els votants de centre creuen que la causa contra la dona del president espanyol “està justificada”. La fotografia mostra a Oyarzábal, capità de la Reial Societat, aixecant la copa del rei, amb Felip VI aplaudint. Aquest diari si porta la notícia del dia en clau internacional i diu que “l’Iran desafia als Estats Units amb un nou tancament de l’estret d’Ormuz” i afirma que el règim iranià acusa Washington d’incomplir l’alto el foc acordat. El País és l’únic diari madrileny que obre la portada amb aquesta notícia, amb un titular que diu “l’Iran tanca Ormuz fins que els EUA aixequin el bloqueig”, i també l’únic que li atorga el protagonisme de la fotografia principal a Pedro Sánchez, al que es veu donant indicacions per a la foto de família de la reunió en defensa de la democràcia. “Els excessos de la ultradreta obren una oportunitat a l’esquerra global”, és la interpretació que fa el diari progressista en el titular de la cimera de Barcelona.
A Catalunya, la portada de l’Ara també està dedicada als líders d’esquerra convocats de Pedro Sánchez, que destaca amb el seu vestit blau llampant en la imatge de família, en la que també es veu en un extrem a la presidenta madrilenya Claudia Sheinbaum. La presidenta mexicana va ser una de les protagonistes per les seves paraules d’acostament diplomàtic amb Espanya negant una crisi que ha estat evident en els darrers anys i per la seva defensa de l’autodeterminació. A La Vanguardia se la veu en la fotografia principal saludant a Pedro Sánchez, un gest que el diari interpreta com “la prova de la distensió”. El titular més destacat de la portada també està dedicat a la reunió de l’esquerra global, però amb un enfocament molt diferent de la resta de diaris. “La cimera progressista de Barcelona aposta per rellançar l’ONU”. La final del Godó, que avui disputaran Fils contra Rubliov, destaca a sota de la capçalera, mentre el tancament d’Ormuz apareix molt petitet. La portada de El Periódico està dedicada a un tema propi sobre l’habitatge, i afirma que “la BCN metropolitana podria doblar els pisos previstos en 25 anys". En canvi, la cimera progressista apareix en un titular molt secundari que diu: “líders globals fan pinya a Barcelona contra l’onada reaccionada”. En la mateixa línia, El Punt Avui tira pel seu propi camí i obre amb un dossier sobre com el bloqueig d’Ormuz ha castigat el farratge català.
