Quan Alberto Núñez Feijóo va anunciar que avançava el Congrés Nacional del PP, encara no se sabia qui era Leire Díez (la fontanera del PSOE) i Santos Cerdán continuava sent la mà dreta de Pedro Sánchez i l’interlocutor amb Carles Puigdemont. 53 dies després, el PSOE està sumit en la crisi més gran des que Sánchez va arribar a Ferraz i el PP ha fet dos intents de seduir els socis habituals dels socialistes per donar a llum a una moció de censura. El context de la política espanyola ha quedat sacsejat i el PSOE trontolla com mai abans, però el propòsit del conclave del PP continua invariable: rearmar-se per tenir el partit a punt per a quan arribin les eleccions. A Gènova, voldrien que fossin a la primera data constitucionalment possible, però assumeixen que encara queda legislatura per davant. I volen estar preparats. “Activar el partit, preparar-lo per fer front a les urnes a Pedro Sánchez i dissenyar una alternativa de govern definitiva, sòlida i decidida [i] començar el curs [polític] plenament operatius”, va defensar Feijóo el maig quan va fer l’anunci. Internament i externament, hi ha la convicció que les pròximes elecciones generals seran l’última oportunitat de Feijóo per arribar a la Moncloa.
📝 Feijóo avança el Congrés Nacional del PP al juliol: “Transformarem l’embafament en ganes de canvi”
El clima del congrés és radicalment diferent del que es respirava a l’últim cimera. L’abril del 2022, Feijóo va arribar a Gènova després de la guerra fratricida entre Isabel Díaz Ayuso i Pablo Casado. Veus amb experiència al partit reconeixen de portes endins que hi ha gent que encara no s’ha recuperat d’aquella batalla. Aquell congrés va servir només a efectes de successió. Ni debat ideològic, ni discussió interna: el PP necessitava recuperar la pau interna. Ara, les ambicions del partit són unes altres i Feijóo vol tornar a marcar múscul propi de cara al nou cicle electoral. “Perquè no em fio de Sánchez, hem d’estar preparats”, va argüir. “Transformarem l’embafament en ganes de canvi i la majoria social que ja hi ha en majoria política. Espanya està esperant i nosaltres estarem preparats”, va postil·lar. Per aquest motiu, malgrat que la convocatòria arriba nou mesos abans del previst, el líder del PP ha volgut que hi hagi dues ponències (una d’Estatuts i una política) per tornar a articular l’anatomia del partit.
La renovació a la direcció del PP: el totpoderós Tellado, l’ascens d’Ester Muñoz i les novetats d’Alma Ezcurra i Jaime de los Santos
El gran al·licient del congrés era saber els nous noms que envoltaran Feijóo en l’últim embat per arribar a la Moncloa. Però Gènova s’ha encarregat d’anar revelant-los en els últims dies. I s’han complert els pronòstics. Primer, el líder del PP va confirmar a Antena 3 que Miguel Tellado serà el secretari general de la formació (en substitució de Cuca Gamarra) i que Ester Muñoz el rellevarà com a portaveu al Congrés. Dues veus de l’ala dura del partit per aprofundir l’ofensiva contra el govern espanyol.
Feijóo ha optat per confiar tot el poder orgànic al seu escuder més fidel i ha decidit potenciar al màxim la figura de Tellado: assumirà les competències de l’àrea d’Organització (fins ara en mans de Carmen Fúnez) per “electoralitzar el partit” i construir un “comandament únic en la gestió dels assumptes interns del partit, la relació amb les autonomies i el disseny i planificació dels processos electorals”. A més el PP ha fet públic que l’eurodiputada Alma Ezcurra, que és propera a Ayuso i va saltar a la fama per un dur discurs contra l’amnistia, serà la nova vicesecretària de Coordinació Sectorial, que Carmen Fúnez dirigirà l’àrea de Política Social i Sanitat i que Jaime de los Santos s’encarregarà de la vicesecretaria d’Educació i Igualtat.
El “comptador a zero” i l’acord amb Alejandro Fernández
S’espera que al congrés del PP regni la pau. Tanmateix, hi havia un element que podia generar friccions i que estava cridat a ser la pedra a la sabata de Feijóo que ha acabat desactivat: la relació dels populars amb Junts. La ponència política que es discutirà i votarà aposta per “parlar de tot el que la Constitució i les lleis permeten” amb “tots els que estiguin disposats a complir-les, a través de les regles i dels procediments previstos”. És una fórmula que condueix a poder entendre’s amb Junts i el PNB.
Tanmateix, això no agradava al líder del PP de Catalunya, Alejandro Fernández, que sempre s’ha oposat a una entesa amb l’independentisme. De fet, aquesta és el principal motiu de la profunda discrepància i la gran distància entre ell i Feijóo. I això és el que el va portar a presentar una esmena que advocava per deixar per escrit que és “inviable arribar a pactes de govern amb aquelles forces polítiques que incloguin entre els seus objectius subvertir l’ordre constitucional”. Ara bé, in extremis va anunciar que havia arribat a un pacte amb l’equip redactor de la ponència per incloure en el text una política de pactes en la qual que la “defensa de l'Estat, la nació i l'ordre constitucional siguin objectius irrenunciables”. L'únic possible incendi quedava sufocat.
El debat sobre aquesta qüestió arriba la mateixa setmana que el PP ha tornat a instar Junts a deixar caure Pedro Sánchez. El portaveu popular al Congrés, Miguel Tellado, va arrencar dimarts una ronda de contactes amb els aliats del PSOE per calibrar si el seu suport al president espanyol continua “intacte”, amb una hipotètica moció de censura a l’horitzó, i va acabar certificant que cap dels socis té intenció de desmarcar-se dels socialistes. Això sí, des de les files juntaires, van posar una condició a sobre de la taula: que Feijóo es reuneixi amb Puigdemont a Waterloo per discutir sobre el futur de la legislatura espanyola. Ara bé, és una pretensió que el PP va rebutjar.
Però els populars no es donen per vençuts. I Feijóo va ser més explícit a Antena 3, quan va instar Puigdemont a propiciar un nou cicle: “Haurà de decidir si vol continuar mantenint [Pedro] Sánchez i impulsant [Salvador] Illa com a president de la Generalitat o el que vol és obrir un nou període, posar el comptador a zero i que els espanyols i, per tant, els catalans parlin”, va verbalitzar. “Jo crec que Puigdemont s’ha adonat que Sánchez l’ha utilitzat, l’ha enganyat i l’ha estafat políticament”, va afegir. Ahir, en una entrevista a La Sexta, Ester Muñoz va incidir en la mateixa idea: “Vols seguir en mans d’un mentider o vols que es treballi per aconseguir millores per a tots els ciutadans?”.
Aznar i Rajoy obriran la cimera del PP i Ayuso i Feijóo la tancaran
El congrés l’inaugurarà l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, com a amfitrió de la cita i l’obrirà la secretària general, Cuca Gamarra, que presentarà el seu informe de gestió. Serà la seva última intervenció ostentant aquest càrrec després d’haver fet un pas al costat: “Toca una etapa diferent, li he plantejat al president la necessitat d’un relleu. Toca relleu, demano relleu”, va anunciar el dilluns. Serà substituïda per Miguel Tellado. Posteriorment, serà el torn dels expresidents José María Aznar i Mariano Rajoy. Fa unes setmanes, el primer va allunyar una hipotètica moció de censura: va al·legar que les “coses condemnades al fracàs produeixen més frustració” i va demanar “preparar-se per a unes eleccions amb el cap fred i la tensió vital màxima”. I en els últims dies, el segon ha afirmat que “l’ansietat” és el “principal enemic que té en aquest moment el centredreta espanyol”. “Les decisions que s’adopten quan un té massa ganes poden ser equivocades”, va advertir.
Entre el divendres a la tarda i el dissabte al matí, es debatran i aprovaran les ponències. Dissabte també serà el torn dels discursos dels portaveus parlamentaris (Miguel Tellado, Alicia García i Esteban González Pons) i d’Alberto Núñez Feijóo com a únic candidat a president. Finalment, diumenge tancaran el conclave Isabel Díaz Ayuso i, de nou, Feijóo.
Un conat de guerra sobre les primàries
Les aigües arribaran calmades en un dels assumptes que s’augurava com a gran cavall de batalla entre Ayuso i Feijóo. La ponència d’Estatuts que va elaborar l’equip nomenat pel líder del PP va posar a sobre de la taula una reconfiguració del sistema per elegir el president del PP. Com a proposta inicial, va triomfar una via que fomenta l’equilibri entre les dues ànimes que hi ha al PP i que replica el sistema majoritari que hi ha en les eleccions presidencials nord-americanes: els militants del PP de cada província votaran una llista de compromissaris adherida a una candidatura per presidir el partit i la llista vencedora serà la que enviï tots els seus compromissaris al Congrés Nacional, on s’elegirà el nou líder del partit. La proposta va ser elaborada per Fernando López Miras (president de Múrcia), María Guardiola (presidenta de la Junta d’Extremadura), Dani Sirera (portaveu del PP a l’Ajuntament de Barcelona) i Gema Igual (alcaldessa de Santander).
📝 El PP reforma les primàries: aposta perquè siguin representatives i descarta les directes que volia Ayuso
📝 Ayuso renuncia a donar la batalla contra Feijóo pel sistema de primàries del PP i no presentarà esmenes
Avui en dia, i des del 2017, se celebra una primera volta en la qual els militants voten qui volen que sigui el president del PP entre els candidats i una segona volta en la qual són els compromissaris els que l’elegeixen entre els dos noms més votats. Aquest mecanisme, per exemple, va ser el responsable que el 2022 Soraya Sáenz de Santamaría fos la més votada entre els militants, però que Pablo Casado, que al Congrés Nacional va rebre el suport de Dolores de Cospedal, s’acabés imposant.
Des de bon començament, Isabel Díaz Ayuso apostava obertament pel sistema que propugna “un militant, un vot” i va assegurar que faria les “propostes necessàries” perquè es complís aquesta màxima. Això feia preveure un possible xoc de trens amb Gènova, però el PP madrileny va acabar defugint de la batalla i no va presentar cap esmena sobre les primàries. “La veu de l’afiliat es respecta, ja que el compromissari es deu al votat per l’afiliat perquè al seu vot va intrínsec el suport a un candidat a president”, van esgrimir fonts del PP de Madrid per justificar la seva renúncia.
Sense posicionar-se sobre l’avortament o l’eutanàsia i apostant per revertir els acords de Sánchez amb l’independentisme
L’altre document que es debatrà i votarà al congrés del PP és la ponència política, que va ser redactada per Juanma Moreno Bonilla (president d’Andalusia), Alfonso Fernández Mañueco (president de Castella i Lleó), Natalia Chueca (alcaldessa de Saragossa) i l’eurodiputada Alma Ezcurra. Va cridar l’atenció que alguns dels assumptes més difícils i que més discrepàncies poden suscitar internament es van excloure del document. Així, per exemple, el PP no marca perfil propi en temes com l’avortament, l’eutanàsia o la gestació subrogada. Tanmateix, fa un mes i mig, davant de la Junta Directiva Nacional del PP, Feijóo havia promès debat de fons: “Només als polítics petits els incomoden els debats o l’opinió dels seus companys. A mi, no. [...] En aquesta sala no tots pensem igual. No amagarem les nostres diferències”, va afirmar. “Discutirem de fons”, va afegir. Tanmateix, ha acabat evitant els temes polèmics.
📝 El PP es compromet a revertir els acords de Sánchez amb Junts i ERC i a “frenar la imposició de minories”
La ponència política sí que posa èmfasi en l’aliança entre Pedro Sánchez i l’independentisme. “Els estatuts d’autonomia no poden convertir-se en espais de negociació paral·lela ni font de privilegis. Espanya necessita frenar la imposició de minories nacionalistes que, amb pocs vots, condicionen decisions clau per al conjunt del país”, esgrimeix el document. “La garantia de la igualtat bàsica entre tots els espanyols són aspectes a preservar i reforçar. Assegurar-les dota al sistema de seguretat jurídica i estabilitat, a més d’impedir xantatges de formacions separatistes”, postil·la. Així mateix, els populars volen assegurar que en la legislació estatal “es garanteixi l’aprenentatge complet de l’espanyol en totes les etapes del sistema educatiu”.