Canvis al model per elegir el líder del PP. És un dels assumptes més espinosos que hauran d’abordar els populars al Congrés Nacional i ara es comença a desbrossar després que l’equip que va nomenar Alberto Núñez Feijóo hagi presentat la ponència d’Estatuts, un document al qual encara se li poden presentar esmenes i que s’haurà de debatre i votar a començaments de juliol. Aquesta qüestió està cridada a ser una de les friccions que enfronti la direcció actual del PP amb Isabel Díaz Ayuso, que aposta obertament pel sistema “un militant, un vot” i que fa uns dies va deixar clar que plantarà batalla. Com a proposta inicial, ha acabat triomfant una via que fomenta l’equilibri entre les dues ànimes i que replica el sistema majoritari que hi ha a les eleccions presidencials nord-americanes. Així doncs, els militants de cada província votaran una llista de compromissaris adherida a una candidatura per presidir el PP i la llista vencedora serà la que enviï a tots els seus compromissaris al Congrés Nacional, on s’elegirà el nou líder del partit. És el mateix que als Estats Units, on cada estat envia al Col·legi Electoral els electors de la candidatura (republicana o demòcrata) que s’imposa entre els votants. El nombre de compromissaris de cada província depèn dels nivells d'afiliació (en un 75%) i del percentatge de vots obtingut a les eleccions generals anteriors (en un 25%).
Fins ara, per elegir el president del PP, hi havia dues urnes: una per al futur líder del partit i una altra per als compromissaris. Això es corregeix i hi haurà una sola urna en una votació que se celebrarà setmanes abans del congrés. “Votaran en una llista única al candidat i als compromissaris d’aquest candidat. Sabran perfectament a quin candidat donen suport i no es donarà el cas que el compromissari que surti voti a cap altre candidat”, com va passar el 2018, ha defensat la presidenta d’Extremadura, María Guardiola, durant la presentació de la ponència. A més, els candidats hauran de presentar un mínim de 500 avals per aspirar a liderar el partit (ara eren 100) que hauran de procedir de 25 províncies diferents.
Fonts de l’entorn d’Alberto Núñez Feijóo destaquen que, amb aquesta proposta, hi ha un “vincle major” entre el compromissari i el candidat i sostenen que és un camí “incontrovertible” perquè té “l’empara de la tradició democràtica espanyola”. Tanmateix, el sistema que regeix en les eleccions a Espanya és proporcional, mentre que el de les primàries del PP serà majoritari (conegut com a winner-takes-all). Una altra veu de la direcció del PP esgrimeix que “tothom pot participar” i subratlla que el model “garanteix que el compromissari respecta el que vota l’afiliat”. “Tenim el convenciment que millora el sistema”, recalquen les mateixes veus.
Les reticències d’Isabel Díaz Ayuso i Alejandro Fernández
Fa uns dies, en una entrevista en ABC, Isabel Díaz Ayuso va deixar clara la seva postura. I dista de la que planteja ara el PP. “Defensaré, ho hem fet sempre al PP de Madrid, que sigui un congrés on un militant tingui un vot i valgui el mateix sigui on sigui. [...] Faré les propostes necessàries perquè es compleixi un afiliat, un vot a tot Espanya”, va advertir. Una altra veu discordant és la del líder del PP de Catalunya, Alejandro Fernández, que també defensa el model de primàries pures: “Són el millor sistema, no només perquè els afiliats elegeixin directament els seus líders, sinó també perquè l’afiliat més humil pugui optar al lloc que desitgi sense mitjancers”, va defensar ahir a X.
🔎 Ayuso marca perfil propi i esquerda l’estratègia de Feijóo a un mes del congrés del PP
No es ningún secreto que siempre he defendido las Primarias puras #UnAfiliadoUnVoto , porque creo que son el mejor sistema, no sólo para que los afiliados elijan directamente a sus líderes, sino también para que el afiliado más humilde pueda optar al puesto que desee sin…
— Alejandro Fernández (@alejandroTGN) June 17, 2025
Quin és el sistema actual?
Avui en dia, i des del 2017, se celebra una primera volta en la qual els militants voten qui volen que sigui el president del PP entre els candidats i una segona volta en la qual són els compromissaris els que l’elegeixen entre els dos noms més votats. Aquest mecanisme, per exemple, va ser el responsable que el 2022 Soraya Sáenz de Santamaría fos la més votada entre els militants, però que Pablo Casado, que al Congrés Nacional va rebre el suport de Dolores de Cospedal, s’acabés imposant.
“És una mica estrany explicar que tots els militants poden votar, però la votació d’aquests militants pugui quedar anul·lada per una segona votació dels compromissaris”, va verbalitzar Feijóo fa un mes. Fa tres anys, després de postular-se per presidir el PP, va relatar quin era el seu sistema òptim en una entrevista en El Mundo, que s’allunya de l’aposta que fa Ayuso: “Crec en les primàries a través de compromissaris, no en les primàries assembleàries. Els militants elegeixen els compromissaris, i aquests tenen la responsabilitat d’elegir entre els candidats”.
El PP ven el nou sistema com un mecanisme “més simple, més representatiu, més transparent, més senzill i més just”
La ponència ha estat elaborada per Fernando López Miras (president de Múrcia), María Guardiola (presidenta de la Junta d’Extremadura), Dani Sirera (portaveu del PP a l’Ajuntament de Barcelona) i Gema Igual (alcaldessa de Santander). Durant la presentació, María Guardiola ha defensat la necessitat “d’aprofundir la democràcia interna i fomentar una participació més gran” i la voluntat de garantir “l’equilibri de les estructures internes”. La presidenta extremenya ha reivindicat que el nou sistema d’elecció és “més simple, més representatiu, més transparent, més senzill i més just”. “Enforteix la nostra base perquè el protagonisme sigui dels afiliats, posem al centre la participació, la simplificació i la confiança en la democràcia representativa”, ha insistit. “Defensem que el sistema intern del nostre partit ha d’assemblar-se molt al sistema que ens acull a tots els espanyols”, ha reblat.