La derrota del Reial Madrid a Anfield va deixar més que un simple 1-0 al marcador. L'equip de Xabi Alonso va mostrar una versió irreconeixible i un dels assenyalats després del matx va ser Eduardo Camavinga, que va signar un dels seus partits més fluixos des que vesteix de blanc. Perdut, sense claredat i amb errors constants en la sortida de pilota, el francès va convertir el Madrid en un equip vulnerable durant molts trams del matx.
Fonts internes apunten que la frustració dins del vestidor va ser evident. I qui va quedar més molest va ser Jude Bellingham, que va compartir medul·lar amb Camavinga i va sentir que l'equip va jugar pràcticament “amb un menys” durant bona part del matx.
Bellingham no vol repetir l'experiència
La realitat és que, mentre en el Clàssic, Camavinga va estar a un bon nivell i va signar una actuació més que correcta, a Anfield tot es va ensorrar. No va trobar el seu lloc, no va frenar cap transició rival i va estar lent en la presa de decisions. Cada pèrdua de pilota del francès obligava el Madrid a córrer cap enrere, generant forats que el Liverpool va explotar sense pietat.
Al banc no va passar desapercebut que Bellingham demanava constantment suport i línies de passada que mai van arribar. Segons apunten veus del vestidor, l'anglès hauria transmès el seu malestar: si Camavinga continua rendint així, no el vol tenir més al seu costat a la medul·lar. Per a un equip que aspira a guanyar la Champions, una actuació tan desencertada pesa com una llosa i Camavinga s'enfronta a un gran càstig futur
Un dels culpables de la derrota
L'anàlisi a Valdebebas és clara: el resultat final d'1a 0 va ser un mal menor. De no ser per Courtois, el marcador hauria estat molt més dur. I entre els assenyalats, el nom de Camavinga apareix subratllat. No va aportar equilibri, no va donar sentit al joc i va acabar sent un llast per a un Reial Madrid que necessitava dominar el centre del camp... i no desaparèixer-hi.
Així doncs, la pressió torna a caure sobre el francès. De la seva reacció dependrà si manté un rol protagonista o si acaba perdent el seu lloc en els partits grans. En un equip on l'exigència és màxima, Camavinga és davant una prova decisiva: demostrar que el d'Anfield va ser només una excepció… i no el principi d'un problema major