El PP mou fitxa per impulsar una moció de censura contra Pedro Sánchez. Després de setmanes fent sobrevolar aquesta amenaça, repetint que ells havien fet tot el possible, negant-se a aixecar el telèfon i instant la resta de partits a ser proactius, Alberto Núñez Feijóo canvia d’estratègia i encarrega al portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado, que truqui als grups parlamentaris perquè “diguin si el seu suport al PSOE continua intacte”. “Ara mateix són l’únic obstacle perquè els espanyols parlin i puguem reparar tanta decadència”, ha sostingut en una publicació a X. Dues hores i cinc minuts més tard, fonts del PP han volgut matisar que els populars no trucaran als grups parlamentaris “per demanar, sinó per escoltar”. El moviment de Gènova arriba després que Santos Cerdán (que fins fa tres setmanes era el número 3 del PSOE i mà dreta del president espanyol) hagi passat la primera nit en presó provisional. L’última vegada que Alberto Núñez Feijóo va parlar públicament d’una moció de censura va ser fa quinze dies durant la sessió de control al govern espanyol al Congrés. “No em falten ganes, em falten quatre vots. Si apareixen, no ho dubtaré ni un instant. I qui sap si apareixeran. Perquè Ábalos va ser el principi, però Cerdán no serà el final”, va proclamar.
Su número dos ha dormido en prisión pero Sánchez pretende seguir. Es insostenible.
— Alberto Núñez Feijóo (@NunezFeijoo) July 1, 2025
He pedido a @Mtelladof que llame a los grupos para que digan si su apoyo al PSOE sigue intacto. Ahora mismo son el único obstáculo para que los españoles hablen y podamos reparar tanta…
Fa menys de 24 hores, va ser Cuca Gamarra qui va ser interrogada sobre la viabilitat d’una hipotètica moció de censura. “Nosaltres estem en disposició d’activar els instruments que puguin donar lloc a un canvi de govern quan hi hagi possibilitat de fer-ho”, va replicar. “Si té els vots, per descomptat que anirà endavant”, va afegir. I va tornar a apel·lar els socis parlamentaris habituals del PSOE: “Les informacions i les declaracions d’avui tenen una envergadura com perquè s’escolti la resta de les formacions polítiques, a tots aquells que hagin format part d’aquests acords. És un moment decisiu en aquest assumpte”. “Hi ha una cosa que hem conegut que canvia substancialment també la política espanyola: tots els acords per a la governabilitat es van forjar des d’una organització criminal. Per tant, crec que és moment de conèixer què és el que opinen tots aquells que han donat suport a aquest govern”, va reblar.
Feijóo i Abascal es van reunir al Congrés fa sis dies
El dimecres passat, el líder del PP es va reunir amb el president de Vox, Santiago Abascal, en una trobada “informal, cordial i respectuosa” que va servir per abordar el “context polític nacional i internacional”. “Hem parlat de la moció de censura? Sí. Quina és la seva postura? Que l’he de presentar jo. Quina és la meva? Que en aquest moment em falten quatre vots perquè surti. Ha estat una reunió cordial des de la discrepància que tenim en una sèrie de temes polítics molt importants”, va relatar el líder del PP l’endemà des de Brussel·les. Tres dies abans, Vox havia fet una crida a dos diputats del Congrés per afegir-se a ells per impulsar la moció de censura.
Ara bé, el líder del PP hi tancava la porta: “No hem de buscar un desfogament que dura 48 hores, hem d’establir una estratègia per fer fora Sánchez”, havia argumentat la setmana anterior en una entrevista a Herrera en COPE. I el mateix dia que va transcendir l’informe de l’UCO de la Guàrdia Civil, va descartar-ho per evitar donar un “baló d’oxigen” a Sánchez: “Si vol continuar així, no puc impedir-ho en aquest moment”, va reconèixer. I va apel·lar als socis: “Tenen l’oportunitat de salvar una mica d’honor i evitar que tot això els arrossegui sense remei. [...] Si elegeixen seguir, deixaran de ser socis per ser còmplices de l’allau de corrupció més gran que ha viscut la nostra democràcia”. “En el moment que vegi alguna possibilitat, la utilitzaré”, va avisar. I ara ha vist una finestra d’oportunitat.
“No tenim ansietat ni pressa”
El moviment d’avui d’Alberto Núñez Feijóo xoca amb el full de ruta que ha mantingut el PP en les últimes setmanes. Gènova s’ha dedicat a posar la moció de censura a sobre de la taula, però s’ha negat per activa i per passiva a anar a buscar els vots per iniciativa pròpia. En tot moment, des de les files populars romanien a l’espera que fossin els socis habituals els que es distanciessin del PSOE. “El més raonable és esperar”, expressava fa uns dies un membre de la direcció del PP. Des de l’entorn de Feijóo, recalcaven que, estant en l’oposició, els populars tenen “temps”. “No tenim ansietat ni pressa”, reblaven. Però l’ingrés de Santos Cerdán a la presó ha fet canviar les prioritats.
Fa dues setmanes, Borja Sémper també havia allunyat el camí d’una moció de censura. “Som incapaços de convèncer quatre diputats perquè tenim principis i perquè no estem disposats a agafar un avió a Waterloo”, va admetre. “Amb Alberto Núñez Feijóo, la política no és un basar, tenim principis i els defensarem aquesta vegada. I probablement aquests principis faran que ens costi més temps arribar a la Moncloa. Però és una manera d’arribar molt més neta, molt més sana i molt més edificant per a la ciutadania”, va concloure.
Sánchez va desafiar Feijóo a presentar una moció de censura
De fet, quan va donar explicacions sobre Santos Cerdán després de l’informe de l’UCO, Pedro Sánchez va animar el PP i Vox a fer el pas: “Si Feijóo i Abascal estan tan convençuts que el govern espanyol ha perdut la majoria parlamentària que el legitima per governar, el que han de fer és presentar una moció de censura”, va verbalitzar. “Democràtic no és fer dimitir el rival amb algunes veritats i moltes mentides impulsades per una coalició de lobbies foscos, democràtic és articular una majoria parlamentària a partir d’un projecte alternatiu de país”, va afegir. L’endemà, va enviar una carta a la militància i va reiterar el repte: “Tenen a la seva disposició una eina constitucional per presentar un projecte alternatiu de país. No ho faran perquè no en tenen cap. L’únic que són capaços d’oferir passa pel suport d’una força ultradretana incompatible amb el progrés, els drets i les llibertats”.