La ponència política del Partit Popular, que es debatrà i aprovarà al Congrés Nacional del partit que se celebrarà del 4 al 6 de juliol a Madrid, posa el focus en l’aliança entre Pedro Sánchez i l’independentisme. Els d’Alberto Núñez Feijóo arremeten amb duresa contra els acords que ha subscrit el PSOE amb Junts i ERC al llarg de la legislatura i rebutgen l’estratègia dels socialistes. “Els estatuts d’autonomia no poden convertir-se en espais de negociació paral·lela ni font de privilegis. Espanya necessitar frenar la imposició de minories nacionalistes que, amb pocs vots, condicionen decisions clau per al conjunt del país”, esgrimeix el document, de 39 pàgines, que ha estat elaborat per Juanma Moreno Bonilla (president d’Andalusia), Alfonso Fernández Mañueco (president de Castella i Lleó) i Natalia Chueca (alcaldessa de Saragossa) i l’eurodiputada Alma Ezcurra.
“La garantia de la igualtat bàsica entre tots els espanyols són aspectes a preservar i reforçar. Assegurar-les dota al sistema de seguretat jurídica i estabilitat, a més d’impedir xantatges de formacions separatistes. [...] El marc competencial no pot ser un mercat en el qual es compren majories parlamentàries”, prossegueix la ponència, que defensa que el “nucli de competències indelegables de l’Estat en cap cas pot estar subjecte a negociació”, en al·lusió a l’acord del PSOE amb Junts pel traspàs de les competències en immigració. Així mateix, carrega contra una “persistent actuació desintegradora del govern espanyol i les minories parlamentàries” que està “fent malbé greument” el “peculiar model de descentralització” d’Espanya: “No és només la incapacitat de pactar l’esquema de finançament territorial, és sobretot la distribució de prebendes i la negociació de nombrosos traspassos com a condició prèvia a la segregació que alguns anhelen”.
D’altra banda, el PP advoca per assegurar que el finançament “es basi en criteris objectius” i “no en acords bilaterals que trenquen la cohesió i només serveixen a criteris partidistes” i per fomentar una organització territorial “més clara” on les competències de l’Estat i les comunitats autònomes estiguin “ben definides, evitant ambigüitats, revisionisme i conflictes permanents”.
“Garantir l’aprenentatge complet de l’espanyol” a l’escola
La ponència del PP també manté la seva croada contra el català. Els populars volen assegurar que en la legislació estatal “es garanteixi l’aprenentatge complet de l’espanyol en totes les etapes del sistema educatiu” i garantir el “dret a utilitzar-lo en tots els àmbits”. Com diu Alberto Núñez Feijóo des que va arribar a Gènova, el PP defensa un “bilingüisme cordial que busqui la convivència equilibrada entre les llengües cooficials als diferents territoris”. Així mateix, fa una amenaça: “Vetllarem per l’ús de la llengua comuna al Congrés dels Diputats”, obrint la porta a suprimir la Reforma del Reglament que permet parlar en català, basc i gallec des de la tribuna. “La llengua no pot ser una trava, sinó un mèrit per accedir a la funció pública”, afegeix.
Indults amb una majoria qualificada del Congrés, sedició i tipificar el referèndum il·legal
En un altre apartat, el PP avisa que l’indult “no tornarà a ser un privilegi polític” i es mostra partidari de reformar la seva regulació per “assegurar que no pugui concedir-se de manera arbitrària” i establir “criteris clars i objectius que garanteixin la igualtat de tots els ciutadans davant de la llei”. El PP els vol prohibir expressament per a delictes relacionats amb el terrorisme, la corrupció, els atacs a la integritat territorial de l’Estat, contra l’ordre constitucional i els comesos contra menors. A més, quan es tracti de persones que ocupin o hagin ocupat responsabilitats polítiques, exigiran una tramitació reforçada, que inclogui almenys l’autorització per una majoria qualificada de dos terços al Congrés dels Diputats. Finalment, vol recuperar el delicte de sedició i tipificar el referèndum il·legal al Codi Penal.
Que el processament del fiscal general de l’Estat comporti el seu “cessament immediat i automàtic”
El PP també argumenta que la independència judicial és “intocable” i “no pot estar sotmesa ni als vaivens polítics ni a les pressions de cap govern”. Així doncs, els populars volen modificar les lleis per “garantir” que el Tribunal Constitucional “no torni a actuar com a tribunal de cassació” del Tribunal Suprem i perquè el processament del fiscal general de l’Estat comporti el seu “cessament immediat i automàtic”.
A més, els populars aposten per revertir la “colonització política de les institucions”, per modificar el sistema d’elecció del Consell General del Poder Judicial perquè “els jutges elegeixin els jutges” i per “defensar amb fermesa” l’acusació popular davant “qualsevol intent d’eliminar-la o debilitar-la”. “En moments com els actuals, els magistrats, jutges i fiscals sostenen amb valentia nostra democràcia, defensant incansablement la veritat i garantint la vigència dels drets fonamentals davant qualsevol intent d’erosió de l’ordre constitucional”, postil·la.
“Ni cordons arbitraris, ni majories incoherents”
El document reserva un altre paràgraf als cordons sanitaris i avala per complet una futura aliança amb Vox perquè Alberto Núñez Feijóo arribi a la Moncloa. Sota l’epígraf “ni cordons arbitraris, ni majories incoherents”, els populars critiquen que el PSOE faci anys que “vol elegir a qui ha d’excloure’s del diàleg democràtic”. “Mentre pacta amb els que treballen diàriament per a la desaparició d’Espanya, pretén bloquejar la formació de majories alternatives donant mostra d’un tacticisme arbitrari i molt poc escrupolós”, lamenten. Des de Gènova es remunten al Pacte del Tinell del 2003, l’aliança entre el PSC, ICV-EUiA i ERC perquè Pasqual Maragall arribés al Palau de la Generalitat, que incloïa una clàusula rebutjant qualsevol “acord de governabilitat” amb el PP. “Els dirigents socialistes van renunciar a buscar acords amplis per ocultar la seva posició minoritària recolzant-se en forces polítiques radicals”, recorden.
La ponència afirma que el PP “aspira a obtenir una majoria suficient” per governar “aplicant el seu programa” sobre la base de la Constitució i la defensa de l’interès general. “No renunciarem als nostres principis i valors, ni entrarem en subhastes polítiques”, subratlla. I al·lega que “es pot parlar de tot el que la Constitució i les lleis permeten” i amb “tots els que estiguin disposats a complir-les, a través de les regles i dels procediments previstos”, una declaració d’intencions que pot obeir a futures negociacions amb Junts i el PNB. “El diàleg és l’oposat a la imposició, la il·legalitat o el preu polític al manteniment del poder”, rebla.
“És imperatiu repatriar immediatament els immigrants il·legals”
Un altre capítol rellevant és el referent a la immigració. “És urgent ordenar l’entrada de persones, prioritzant l’arribada d’aquells culturalment propers”, argumenta el PP, que desconfia de les “fronteres desprotegides” i d’un “sistema de regularització caòtic que incentiva a les màfies que trafiquen amb persones a incomplir la llei”. En una exposició que ressona als postulats de Vox, els populars esgrimeixen que el control de fronteres és la “garantia de la convivència en llibertat” i consideren que és “imperatiu repatriar immediatament els immigrants il·legals i els qui cometin algun delicte”.
Entre els compromisos, el PP aposta per eliminar la relació entre l’empadronament i l’accés dels immigrants en situació irregular a les prestacions econòmiques no contributives perquè “la irregularitat no pot generar drets”, per condicionar la residència de llarga durada a la “contribució efectiva” al sistema de Seguretat Social i al “coneixement de l’idioma i de la cultura espanyoles” i per tornar el “caràcter excepcional” a l’arrelament i el reagrupament familiar després que s’hagin convertit en una “via opaca de regularització massiva d’immigrants irregulars”.
Memòria democràtica, malversació i persones trans
Quatre temes més. El PP també es compromet a derogar la Llei de Memòria Democràtica, que el PSOE va negociar i va pactar amb ERC i Bildu, al·legant que “no hi pot haver justícia ni reconciliació quan es pacta amb els qui neguen el sofriment de les víctimes i pretenen reescriure la història des de la manipulació i l’enfrontament”. A més, aposta per obligar per llei a un debat anual sobre l’Estat de la Nació i a un “règim periòdic” de reunions entre oposició i govern espanyol. Així mateix, els populars tornaran a “endurir les penes per malversació” i “repensar els requisits d’accés dels càrrecs i directius públics perquè no sigui una agència de col·locació per mera afinitat”.
Finalment, els populars argumenten que els menors “han de ser protegits davant decisions irreversibles sobre el seu cos i la seva identitat sexual”, en al·lusió a les persones trans. “En una etapa del desenvolupament marcada pels dubtes, poden arribar a conclusions errònies amb greus conseqüències. És fonamental retardar al màxim qualsevol tractament de canvi de sexe, perquè aquest tipus de decisions es prenguin només amb plena maduresa i amb l’acompanyament psicosocial i mèdic adequat”, esgrimeixen.