La segona jornada del judici a Álvaro García Ortiz ha arrencat amb la declaració com a testimoni de Mar Hedo, la cap de premsa de la Fiscalia General de l’Estat. Ha recordat els dies previs a la filtració del correu assenyalant Isabel Díaz Ayuso i el seu cap de gabinet per “sembrar l’ombra de dubte” sobre la Fiscalia insinuant que s’havia volgut “parar un parany” a la seva parella, Alberto González Amador. Així mateix, ha relatat el procés per redactar la nota de premsa, en el qual Álvaro García Ortiz li “va dictar” el contingut. Per a ella, hi va haver un “punt d’inflexió” quan Isabel Díaz Ayuso va parlar públicament de la denúncia contra la seva parella: “Insisteix que hi ha una espècie de confabulació de poders de l’Estat per perjudicar la seva parella i publica un tuit assenyalant la fiscal en cap provincial de Madrid”, ha verbalitzat Mar Hedo. “Comença a estendre una ombra de sospita sobre l’actuació i la manca d’independència”, ha afegit. L’endemà, en una roda de premsa, Ayuso va tornar a insistir (en paraules de Mar Hedo) en aquesta “suposada conjunció de poders de l’Estat per desacreditar la seva parella” i va començar a “utilitzar l’expressió que és tot tèrbol”. Tot això, a parer seu, porta els mitjans a estar “tremendament confusos”.
El dia 13 a la tarda (el dia de la filtració), Mar Hedo va començar a rebre trucades de periodistes i li va arribar que el cap de gabinet d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, estava difonent que la Fiscalia havia ofert un pacte a Alberto González Amador i no s’havia assolit per ordres de dalt. “Aquesta informació em genera molta alarma: el cap de gabinet està insinuant que la Fiscalia està parant un parany a Alberto González Amador perquè passi d’innocent a culpable, em genera molta alarma i immediatament truco al fiscal general de l’Estat”. Per a Mar Hedo, aquesta va ser una “variable qualitativament molt rellevant” que va conduir a un “altre escenari”.
Álvaro García Ortiz ja sabia el motiu de la trucada perquè acabava de parlar amb Almudena Lastra, la fiscal superior de Madrid. Amb ella havien quedat que compartirien una nota de premsa dient que l’actuació havia estat correcta. Mar Hedo ha assenyalat que Lastra va proposar una roda de premsa i que ella ho va desaconsellar: “No em sembla en absolut oportú”. Això sí, va compartir l’objectiu de “donar informació veraç” i “deixar clar que l’actuació dels fiscals havia estat impecable”. A les 21.29 h, El Mundo va publicar la versió de Miguel Ángel Rodríguez i va assegurar que la Fiscalia havia ofert un pacte a la parella d’Ayuso i això va generar una “allau de trucades”. Quaranta minuts més tard, La Sexta va explicar la versió oposada (que era la real). “Els periodistes ja no sabien si la informació veraç era la que donava El Mundo, que posava entre cometes un correu. I de sobte els correus es van posar al mercat”, ha apuntat Mar Hedo. Posteriorment, el cap de gabinet d’Ayuso es va tornar a remetre a la informació d’El Mundo. “La confusió era tremenda”, ha reblat la cap de premsa de la Fiscalia.
“Calia conèixer tota l’actuació del fiscal”
Mar Hedo ha reconstruït els fets de la nit de la filtració del correu en el qual l’advocat d’Alberto González Amador reconeixia dos delictes fiscals. I ha defensat la idoneïtat d’elaborar una nota de premsa i d’aconseguir tots els missatges intercanviats entre el lletrat i el fiscal per conèixer amb exactitud i precisió la cronologia dels fets: “Si s’havia de fer una nota de premsa, s’havia de conèixer tot el que havia passat, havíem de saber exactament què havia fet el fiscal [...] perquè quedés clara l’actuació del fiscal i que el fiscal general de l’Estat conegués tota la informació”. “Abans de desmentir res, era necessari saber en quin context s’havia enviat aquest correu”, ha afegit. I per això van demanar els correus.
Més tard, un periodista de La Sexta li va trucar dient-li que li arribava que la història havia estat al revés: “Jo en aquell moment no podia confirmar-li res, perquè no teníem tota la informació completa i jo no volia confirmar ni desmentir res si no coneixia tot el que havia passat”. Ella va ser l’encarregada de redactar la nota de premsa. Però no va tenir accés en cap moment als correus. “M’ho va dictar el fiscal general”, ha recordat. A partir d’aquí, va confeccionar la nota amb l’ordinador del seu marit: “L’equip de redacció era jo”. I entre ella i Álvaro García Ortiz van decidir que la nota inclogués que l’advocat havia reconegut els delictes: “Ja estaven divulgats, estaven publicats i es coneixien”.
“En comunicació cal ser ràpids”
Així mateix, ha justificat les presses i el ritme frenètic que hi va haver en el si de la Fiscalia el dia 13 de març de 2024 a la nit. “En un assumpte informatiu d’aquest calibre, la maquinària es posa a funcionar i no s’atura”, ha subratllat. I ha esgrimit que a les tertúlies de la nit i als programes matinals estaven parlant del tema: “Des del punt de vista exclusivament periodístic, és fonamental la rapidesa i l’agilitat si volem impedir que la bola es faci més gran”. “Cal ser ràpids en comunicació. Cal ser ràpids i cal ser veraços, òbviament”, ha recalcat. “Per això l’interès a conèixer exactament què havia passat, per poder oferir informació veraç i certa”, ha conclòs. Per cert, en un moment de l’interrogatori, ha fet una confessió sobre el periodisme: “Es filtren moltes coses a Espanya”.