El cas de Pau Juvillà ha demostrat l'extrema vulnerabilitat de les institucions catalanes, i malgrat que el Parlament hagi fet "tots els passos possibles, també l'estat ha anat molt més enllà en la perversió de l'ordenament jurídic". Així ho ha declarat la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que ha llançat una pregunta al col·lectiu independentista: "Fins a on estem disposats a anar en paràmetres polítics per aturar la deriva autoritària de la judicatura espanyola?".
Borràs ha protagonitzat avui una conferència des del Despatx d'Audiències del Parlament per fer balanç del seu primer any al capdavant de la institució, on ha reivindicat haver actuat per defensar la sobirania del Parlament amb el cas Juvillà però també abordatges interns incòmodes, com ara la supressió de les llicències per edat o obrir més la cambra a la ciutadania. En qualsevol cas, la repressió ha estat un dels temes clau de la seva intervenció, i ha alertat que davant dels propers cops repressius contra la Cambra, una cosa és imprescindible: "Fer front amb unitat, sense retrets, refent les confiances trencades". Determinació i unitat en la determinació, ha clamat, davant dels nous casos que arribin com el de Juvillà, i ha assegurat que va impulsar totes les accions parlamentàries possibles i ha lamentat que en aquesta gestió s'hagin buscat moltes culpes quan la culpable és "la repressió de l'estat".
Borràs ha assegurat que l'estat manté el Parlament com un dels seus objectius per atacar, com demostra la recent decisió del TSJC contra Roger Torrent i altres tres membres de la Mesa, o com demostren els atacs contra la mateixa Borràs per part del Tribunal Constitucional per haver acceptat la delegació de vot de Lluís Puig: "No podem normalitzar que el TC tuteli l'activitat parlamentària i delimiti qüestions sobre les quals es pot debatre", ha proclamat, i també ha carregat contra la Junta Electoral Central, responsable de la inhabilitació de Juvillà: "Actua com a franquícia del Tribunal Suprem", ha lamentat, i ha acusat l'estat espanyol de perseverar laminant els drets fonamentals.
Preguntada per la situació dels lletrats després del cas Juvillà, la presidenta de la Cambra ha afirmat que manté la "confiança" en la secretària general del Parlament, Esther Andreu, a la qual va nomenar després de destituir l'exsecretari general Xavier Muro, amb el qual Borràs va ser crítica pel seu paper en l'anterior legislatura. Sobre si es planteja rellevar a Andreu igual que va fer amb Muro perquè el cas Juvillà ha acabat igual com va acabar la inhabilitació de Torra, Borràs ha contestat que "no sempre arribar al mateix resultat no implica que els camins siguin diferents". Ha defensat que manté la seva confiança en l'equip de lletrats que va nomenar i creu que no es pot ignorar que l'"existència de precedents" dificulta la gestió de casos posteriors, en al·lusió a la inhabilitació de Torra en l'anterior legislatura.
Correcció d'anomalies
Més enllà de l'àmbit repressiu Borràs ha fet balanç de les decisions preses fins ara, i sobretot sobre les principals polèmiques. Així, sobre les llicències per edat que permetien que treballadors del Parlament cobressin sense treballar, ha assegurat que més enllà de l'enrenou mediàtic, es va posar mans a la feina per resoldre-ho negociant amb els treballadors per caminar cap a l'extinció progressiva, però després de l'alarma generada a nivell social, es van eliminar definitivament. Borràs ha reivindicat que abans ningú s'havia plantejat suprimir-les, i ha anunciat que des del 2009, 55 persones s'havien acollit a aquest privilegi, que ha costat més de 14,3 milions d'euros per la Cambra. També ha reivindicat haver canviat el sistema de triennis, per tal de només retribuir els que s'hagin meritat al Parlament i no en altres administracions públiques.
També ha relatat la seva voluntat de corregir la "doble anomalia" de les dietes dels diputats: el fet que part de les retribucions estigui exempta de retenció i que les dietes es paguin, amb independència de què els diputats es desplacin o no. La presidenta ha explicat que va plantejar corregir-ho i damunt la taula hi ha fins a 18 propostes, però els grups encara no s'han posat d'acord, un fet que espera que es resolgui aviat. "Les turbulències que aquestes qüestions generen fan, certament, que el seu abordatge sigui incòmode, però mai he acceptat exercir responsabilitats públiques amb la voluntat de posar-me de perfil davant de situacions complicades. I aquí, malgrat que el repte fos majúscul, tampoc", ha valorat la presidenta.
També ha comentat una de les característiques de les quals més se n'ha parlat durant el primer any, la seva forma de moderar els debats. Així, ha subratllat que ella, quan va iniciar el càrrec, va prometre ser implacable contra els discurs xenòfobs, masclistes i racistes: "Crec que la ciutadania ha percebut i ha agraït la fermesa en la direcció dels debats", ha reconegut.