Reclam de resposta. El president a l’exili, Carles Puigdemont, ha exigit a la sala d’apel·lacions de Tribunal Suprem que revisi la nova ordre de detenció a l’Estat espanyol que va dictar el jutge Pablo Llarena contra ell i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig l’1 de juliol de 2024 pel delicte de malversació de l'1-O (i actualitzant la que manté des del 2017 i la seva situació de "rebel·lia" judicial), en rebutjar aplicar-los l’amnistia del procés, segons l’escrit al qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dimecres. En concret, l’advocat de Puigdemont, el penalista Gonzalo Boye, demana al Suprem -en un incident de nul·litat d’actuacions-, que revoqui la seva resolució del 18 de juny passat, en la qual no va voler examinar l’ordre de detenció de Puigdemont, argumentant la “pèrdua sobrevinguda d’objecte” perquè en dues resolucions anteriors va donar la raó al jutge Llarena que no els apliqués la norma de l’oblit penal.
Són dos temes diferents: l’amnistia i l’ordre de detenció, s’insisteix des de la defensa dels diputats de Junts. És per això, que esgotats els recursos pel que fa a l’amnistia, Boye va presentar en nom de Puigdemont i Comín un recurs d’empara al Tribunal Constitucional perquè els apliqui l’amnistia, a més de la mesura cautelaríssima de suspendre’ls l’ordre de detenció a l’Estat espanyol. El ple del TC ja ha expressat que no té pressa i que ho resoldrà al setembre, a la tornada de les vacances d’estiu. I, ara, Boye ha presentat un incident de nul·litat en el cas de l'ordre de detenció de Puigdemont, ja que és un pas obligat pel Constitucional abans de demanar-li l'empara, recorda l'advocat.
Triple vulneració
“Amb aquesta actuació, s'ha generat una situació processal en la qual una persona aforada es troba sota amenaça de veure's privada de llibertat per decisió d'un jutge que no tenia competència per a resoldre sobre l'amnistia, sense audiència prèvia i sense possibilitat de control jurisdiccional efectiu davant la negativa d’aquesta sala de resoldre el recurs interposat. Aquesta triple vulneració —competència, contradicció i revisió— soscava la legitimitat del procés en el seu conjunt”, manifesta Boye en l’escrit. El penalista reitera que des que Puigdemont és diputat per Junts al Parlament, el juny de 2024, el tribunal competent per analitzar la seva situació és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Les defenses dels líders independentistes sempre han denunciat que la principal vulneració dels seus drets és que el Suprem es va apoderar de la causa de l'1-O (per una despesa menor a l'exterior), i no els va permetre tenir el jutge predeterminat per la llei, que és on passen els fets o el TSJC en el cas dels aforats. Quan Puigdemont, Comín i Clara Ponsatí van obtenir l'acta d'europarlamentaris el 2019, el Suprem va sostenir que el seu aforament era competència seva.
Suspensió del dret europeu
El penalista hi insisteix: "La conseqüència directa d'aquesta decisió és la consolidació d'una mesura que afecta el dret fonamental a la llibertat personal, adoptada sense control de legalitat ni contradicció, i que es manté vigent sense que cap instància judicial hagi valorat la seva necessitat, idoneïtat o proporcionalitat. Això suposa una fallida evident del dret a un procés amb les degudes garanties, així com del dret a la tutela judicial efectiva."
Boye conclou: "El silenci judicial en aquest context no és neutral: és una forma de participació en la suspensió pràctica del Dret europeu." Per tot això, demana al Suprem que dicti una nova resolució "valorant jurídicament totes les qüestions plantejades, inclosa la legalitat i proporcionalitat de la nova ordre de detenció i les irregularitats comeses en el seu dictat".