Espases en alt dels magistrats conservadors del Tribunal Constitucional contra la sentència que avala la llei d’amnistia. El veredicte s’ha aprovat per sis vots a favor (dels progressistes) i quatre en contra (dels conservadors). Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i César Tolosa han anunciat vots particulars. La seva croada ve de lluny. Tres d’ells (Tolosa, Arnaldo i Espejel) van demanar fa un mes i mig que el TC elevés una qüestió prejudicial sobre la norma de l’oblit penal al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) o paralitzés la tramitació i resolució del recurs del PP. Era una via per endarrerir la sentència. Tanmateix, el president Cándido Conde-Pumpido i el ple del TC van tancar-hi la porta. A més, Arnaldo va demanar ampliar encara més el temps de deliberació, però Conde-Pumpido va decidir habilitar només dos dies més (dilluns i divendres) per als debats.
📝 El TC avala l’amnistia: és constitucional i respecta la separació de poders i la igualtat davant la llei
🔴 El Tribunal Constitucional avala la llei d’amnistia, DIRECTE | Reaccions i última hora
Què diuen els vots particulars? El magistrat Ricardo Enríquez considera que l’amnistia és una institució que “no té cobertura” a la Constitució i és “arbitrària” perquè la seva “veritable finalitat” no és la que “expressa el seu preàmbul”, sinó la “d’obtenir el suport dels set diputats de Junts per Catalunya a la sessió d’investidura del president del govern espanyol”. Segons consta a la nota de premsa distribuïda pel TC, Enríquez també al·lega que es va incórrer en “frau de llei” en la seva tramitació parlamentària perquè el govern espnayol va utilitzar el Grup Parlamentari Socialista per presentar una proposició de llei (la figura que impulsen els grups parlamentaris) perquè l’executiu, com que estava en funcions, “no hauria pogut presentar un projecte de llei d’idèntic contingut”.
Així mateix, esgrimeix que l’amnistia és contrària a la igualtat davant de la llei, recollida a l’article 14 de la Constitució, perquè “només arriba als que van realitzar accions delictives amb la finalitat de suport al procés independentista, però no als qui haguessin realitzat aquestes mateixes accions amb una finalitat política oposada”. A aquest extrem, la sentència respon que és una exclusió que “manca d’una justificació objectiva i raonable”, que “contradiu la finalitat de reconciliació que persegueix la llei” i que “vulnera la clàusula d’igualtat davant de la llei”. Tanmateix, per a la sentència, la conseqüència d’això “no és la nul·litat del precepte, sinó la seva interpretació” en el sentit que “també han de ser amnistiades les conductes dirigides a rebutjar el procés, sempre que reuneixin els altres requisits establerts legalment”.
“L’intent de la sentència de salvar aquesta inconstitucionalitat aplicant una inconstitucionalitat per omissió és tècnicament inacceptable perquè la finalitat de la llei és evident, donat que en cap cas hi ha una obligació constitucional d’amnistia i perquè la greu tatxa d’inconstitucionalitat per arbitrarietat que pateix la llei no pot salvar-se pel simple recurs d’estendre el seu àmbit subjectiu”, replica Ricardo Enríquez. A més, afegeix que l’amnistia vulnera el principi de legalitat perquè “part del seu articulat té una estructura tan oberta que no pot considerar-se respectuosa amb el principi de taxativitat exigible no només a tota llei penal sinó, per la mateixa raó, a una llei que exclou l’aplicació de lleis penals”.
Les queixes d’Enrique Arnaldo i César Tolosa
Per la seva banda, Enrique Arnaldo assenyala al seu vot particular que no comparteix “cap dels arguments ni, per descomptat, la sentència”. Considera que la llei és “inconstitucional en conjunt amb tota evidència per a qualsevol jutge de la constitucionalitat” i al·lega que el recurs del PP havia de ser “estimat en la seva integritat”, segons avança Europa Press. El magistrat conservador afirma que l’amnistia va “frontalment” contra “principis essencials” de l’ordenament constitucional: “La seguretat jurídica, la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics, la igualtat de tots els ciutadans davant de la llei, la separació de poders, la independència del poder judicial i l’exclusivitat jurisdiccional, així com la mateixa supremacia de la Constitució, a la qual estan subjectes tots els poders públics i també, per tant, les Corts Generals”. A més, Enrique Arnaldo, que va demanar allargar més setmanes la deliberació sobre l’amnistia, lamenta que el Constitucional hagi avalat la llei per la “via ràpida”.
En la mateixa línia, César Tolosa denuncia que el ple del TC que ha resolt és fruit d’un procediment “sense cobertura legal” per com es va apartar José María Macías, que va ser apartat després que la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat el recusessin perquè, com a vocal del Consell General del Poder Judicial, va participar en dos pronunciaments oficials que van analitzar i criticar l’amnistia. “La filtració del contingut de la sentència als mitjans abans que tots els magistrats tinguessin accés oficial suposa una greu irregularitat i deslleialtat sense precedents, que compromet la credibilitat del funcionament deliberatiu del tribunal, projectant la imatge d’un òrgan la decisió final del qual no resulta d’una deliberació col·legiada genuïna, sinó d’una resolució preconfigurada”, lamenta.