Falten peces per encaixar, però l’espionatge a l’independentisme català es despulla amb més proves. En el cas Tsunami Democràtic, l’Audiència Nacional també es va platejar intervenir el mòbil del director de l’oficina del president Puigdemont, Josep Lluís Alay, el 2020, quan ja el tenia infectat, segons va demostrar la investigació de CatalanGate del centre canadenc Citizen Lab, el 2021. Al final, el fiscal de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, va descartar la intervenció i la instal·lació d’un software remot i telemàtic” al mòbil d’Alay, en un escrit del 15 de juny de 2020, justament cinc mesos abans que fos detingut per ordre d'un jutge de Barcelona pel cas Volhov. El fiscal sí que va validar que la Guàrdia Civil seguís el control d’altres persones que impulsaven el Consell per la República, com el diputat de Junts, Joan Canadell, llavors president de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Alay sosté que el seu mòbil va ser infectat entre el 2019 i el 2020, dates en els que també va ser perseguit pels carrers de Ginebra, segons va explicar recentment a un jutge de Barcelona que investiga el seu espionatge amb Pegasus per part del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) o cossos policials espanyols, com fa temps que denuncia el seu advocat, Gonzalo Boye, també espiat.
Mòbil buidat al cas Volhov
Sigui com sigui, el titular del jutjat Central d’Instrucció 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García-Castellón, ha vestit les 12 imputacions finals del cas Tsunami Democràtic amb el buidatge del mòbil d’Alay, que va autoritzar el jutge de Barcelona del cas Volhov.
En concret, l’agost del 2019, el jutge Joaquín Aguirre va obrir una peça separada del cas Diputació (sobre suposades subvencions irregulars), per descobrir els promotors de Tsunami i el finançament de l’independentisme, arran d’un àudio que tenia guardat al seu mòbil l’excàrrec de CDC, Víctor Tarradellas, investigat en el cas Diputació. La Guàrdia Civil li va demanar la intervenció de mòbils, però no el d’Alay. Finalment, Alay va ser detingut amb una vintena de persones més, a finals d’octubre de 2020, moment en què se li va treure el mòbil, encara no retornat, i se li va fer un bolcat de tot el que hi contenia. I, el juny de 2021, el jutge de l’Audiència Nacional va reclamar al seu homòleg de Barcelona, que li passés tot l’expedient de vuit investigats, inclòs Alay. El novembre passat el jutge García-Castellón va dictar les imputacions de Tsunami, i l’únic exclòs dels provinents de Volhov és l’exdirigent convergent, David Madí, també exculpat en altres peces.
Pocs indicis
“No procedeix la intervenció de la línia que és usuari Josep Lluís Alay perquè les dades indiciàries acumulades fins al moment no resulten suficients per a l’adopció d’una mesura de gravetat com la que se sol·licita, sense perjudici del que pugui resultar més endavant”, escriu el fiscal en la resolució del 15 de juny 2020, que consta en el sumari del cas Tsunami Democràtic al qual ha tingut accés ElNacional.cat. A la causa de Tsunami, el jutge mai va aprovar el seguiment d’Alay i no es detalla enlloc aquests indicis que apunta la Fiscalia. Només hi ha converses on surt el nom d’Alay. Res més.
Queda pendent d’aclarir si el seguiment al director del president Puigdemont es va autoritzar pel jutge del Tribunal Suprem de control del CNI, durant quant de temps i perquè, tal com exigeix en el seu cas el president Pere Aragonès, que ha reclamat al Consell de Ministres aixequi el secret d’aquesta investigació, de la qual va transcendir que hauria afectat unes 18 persones.
Acusació dèbil
Els investigats de Tsunami Democràtic són acusats a partir de converses que van mantenir en aplicacions de missatgeria, com la secretària general d’ERC, Marta Rovira, amb l’exconseller d’ERC, Xavier Vendrell. En el cas del president Puigdemont, la imputació de terrorisme se sustenta en una conversa d’Alay amb Rovira, en la qual es dedueix que es trobaran a Ginebra, l’agost de 2019, i els promotors de Tsunami li haurien presentat el projecte, centrat a fer grans manifestacions.
El fiscal Carballo, que ha demanat el seguiment a independentistes durant anys, ara considera que el cas Tsunami no encaixa pas en un delicte de terrorisme, sinó com a molt en desordres públics.